El Bassas com a expert en aprendre anglès. Well, then. And here I am, trying to write a thesis, what do you think?

El problema és l'actitud

ANTONI BASSAS 

| Actualitzada el 25/06/2012 00:00

Una aula d'una escola d'Alella on s'ensenya català, castellà i anglès. Oh yeah!

Cada vegada que un pare es queixa que el seu nen no li escriu bé el castellà i que posa i en comptes de yperquè ha estat escolaritzat en català, em vénen ganes de preguntar-li si el nen té algun problema. Que no s'hi fixa? Em passa igual amb els que després de 16 anys d'escola en català escriuen haber i no haver .

Potser part del problema té a veure amb un excés d'anàlisi sintàctica i de normativa, que converteix la llengua en un terreny minat on no ve de gust entrar. Però, sobretot, té a veure amb una actitud relaxada dels estudiants. Total, el català i el castellà s'aprenen sols, però, després, no hi ha correu que rebis que no digui "Hem penso que no" o "Em anat a la platja".

A la gent no és que ens faci vergonya parlar anglès, és que ens fa vergonya parlar en públic. I això s'ensenya a casa: els meus pares em van insistir que quan una persona gran se m'adrecés havia de mirar-lo i contestar clarament "sí senyor, no senyor", sense vergonyes ni tonteries. I s'ensenya a l'escola. Si cada dia el professor fa sortir al davant de la classe i t'hi va la nota, t'espavilaràs a parlar sense errors, a pronunciar clarament i a buscar un efecte de les teves paraules en l'audiència. I potser a partir del problema concret que hagis tingut, t'interessaràs per la norma. Aquest és el primer problema que tenim amb les llengües, que ni les nostres no aconseguim dominar. Així, com volem dominar l'anglès?

Pertanyo a la darrera generació que va estudiar francès a l'escola, i l'anglès l'he fet com he pogut, o sigui, tard i malament. Igual que els que deixen de fumar, em va caldre una raó: un cop vaig entendre que sense l'anglès seria gairebé com un analfabet funcional, es van acabar les excuses. I després vaig buscar un mètode d'acord amb els meus gustos i el temps disponible: cada dia un capítol de The West Wing, o la NPR, i conversa setmanal d'hora i mitja amb una professora. I anar llegint textos de dificultat bàsica.

Ahir, mentre completava el test d'anglès del diari, vaig comprovar que la llengua m'ha entrat per l'orella (sí, sí... ho he escrit expressament). Mentre anava fent clic a cada resposta, notava que en tenia prou de repetir-me la frase tal com la diuen els angloparlants, i el resultat va ser 8/10, 8/10, 8/10 i, sorprenentment, 10/10 a l'opció més difícil.

No tothom aconsella el mateix. Andrew Eil, un funcionari del departament d'Estat nord-americà que sap francès, xinès, rus i kazakh, afirma que "les paraules són els totxos i la gramàtica el morter", i que sense una sòlida base gramatical fins i tot els rotllets natius perden la paciència amb nosaltres, perquè t'estanques amb els mateixos errors i et limites a parlar l'anglès com el Johan el castellà.

L'aprenentatge d'un idioma acaba depenent de la necessitat, i el seu domini, del nivell que ens exigeixin. Però no hi ha millor estímul per començar i mantenir-lo que el plaer. El primer dia que vaig fer riure algú amb un joc de paraules en anglès em vaig sentir benvingut al club.

Rderenega

Rderenega
Encara es mouen!

Taules i figures (gràfics, etc.)

Pautes per a l'elaboració de dades. Elaboració de quadres i figures.
PAUTAS PARA LA ELABORACIÓN DE DATOS.
ELABORACIÓN DE CUADROS Y FIGURAS Generalmente, tanto para la redacción de un artículo científico como para una comunicación, ya sea oral o en cartel, se hace necesario organizar los datos de manera que se hagan patentes al lector o al auditorio, de modo que su presentación específica e individualizada, permita la percepción de los resultados y de su interrelación de una manera simple y clara.Para la presentación de datos podemos utilizar tablas o cuadros, gráficos y figuras.
El uso de uno u otro vendrá determinado por el tipo de comunicado (artículo de revista o comunicación a congresos). Pero todos ellos, deben seguir unas reglas para su elaboración.

• Tablas
• Gráficos o figuras

TABLAS
Una tabla es la exposición de una serie de datos interrelacionados entre si. Podríamos decir que es la imagen de los datos. Los datos colocados de arriba abajo constituyen las columnas, las series dispuestas en horizontal forman las filas.
Cuando usar tablas:
La elaboración de tablas ha de atender ante todo a un principio de economía expresiva, en consecuencia los datos representados no deben requerir más explicación que la proporcionada por su título y encabezamientos. No es aceptable la inclusión en el texto de un largo comentario para glosar una tabla suficientemente explícita por si misma.
Algo muy importante en la decisión sobre el uso de tablas es calcular el número máximo que la revista aceptará en relación con la longitud del artículo. Una regla general útil es un máximo de una tabla (o figura) por 1000 palabras de texto que equivale a una tabla (o figura) por cuatro páginas de texto mecanografiado a doble espacio y con márgenes de aproximadamente 3 cms.
Muchas veces se plantea el problema de usar tablas o gráficos. Existe un principio: 
"Las gráficas son muy expresivas y comunican muy rápidamente situación de evolución o tendencia. Si se desea, en cambio, mostrar el rigor de la colección de datos se estima más pertinente la comunicación explícita de los mismos, la tabla será el medio de elección".
El costo de publicar tablas en vez de texto es muy alto. Por tanto, cuando hay pocos datos o no son representativos, inclúyalos en el texto.
Una vez decidido que vamos a usar tablas, debemos saber como se estructuran.
Confección de tablas. Partes de una tabla:
Partes de una tabla.
Título: describe el contenido de la tabla e indica su número de orden. Debe ser breve, con un máximo de 10 palabras y no más de 2 líneas. Hay que evitar términos ambiguos, partículas de relleno o recursos retóricos como: resultados de…; estudio de…; valoración de…
Campo o cuerpo de la tabla: espacio que contiene los datos numéricos y los términos o frases descriptivos. Constituye el mensaje de la tabla. El contenido está dispuesto en filas horizontales y columnas verticales.
Encabezamiento de columna: identifica el tipo de datos y descripciones alineados verticalmente.
Encabezamiento de fila: identifica el tipo de datos y descripciones alineados horizontalmente en cada fila a la derecha.
Notas al pie: explican detalles del contenido de la tabla.
Los encabezamientos de columna se conocen colectivamente como caja de encabezamientos; el encabezamiento de la columna de encabezamientos de la fila se conoce a veces como encabezamiento de la matriz de la tabla.

Disposición en filas o en columnas:
Los datos pueden presentarse horizontal o verticalmente. Pero que puedan no quiere decir que deban. Se organizarán de forma que sus elementos se lean de arriba abajo y no transversalmente.
Existen varios principios:

1. El concepto que consideramos capital (aquel de cuyas variaciones deseamos informar), o en el caso de variables aquella que consideramos independiente, se debe disponer en filas.2. En caso de que sea difícil establecer prioridad, se debe buscar la disposición que se estima más lógicamente para la comprensión del lector, que tiene el hábito de interpretar de izquierda a derecha y de arriba abajo.
3. Cuando la tabla es muy extensa, dividirla en dos más sencillas o cambiar de disposición. 

Datos y su alineamiento:Los valores numéricos se representan de la siguiente manera:

- Los valores inferiores a 1 deben llevar un cero delante de la coma decimal. Los valores enteros no deben llevar coma. Los números superiores a 4 cifras deben llevar un punto separando cada grupo de miles.- Cualquier valor numérico debe llevar tantos dígitos significativos como cualquier otro de su misma columna o hilera.
- Los datos inexistentes por falta de medición se marcarán con puntos suspensivos. Los vacíos por no aplicarse la medición deben señalarse con una abreviatura o una llamada que deberá explicarse a pie de página.
- El alineamiento horizontal se realiza a partir de la frase del encabezamiento. Si supera la línea, se alinea con la más inferior.
- El alineamiento vertical depende de cada tabla y de la opción del autor con respecto a la estética que quiera imprimir: cuando aparecen cifras con decimales se justifican a la derecha. Cuando se representan pares de cifras, se alinea respecto al signo que los una.
- Las fechas deberán usar la forma: Nº día - mes abreviado - año abreviado (ej: 4 nov 82).

GRAFICOS O FIGURAS.Figura es todo aquel material de ilustración que incluye gráficas, diagramas, fotografías; o sea, todo aquello que precisa un trabajo diferente a la mera composición tipográfica.
Podemos decir que la figura es la imagen de las ideas. Si una tabla se concibe para realzar interrelaciones entre los datos, las figuras encuentran su motivo en la mera exposición de un hecho físico (fotografía) o en la voluntad de mostrar patrones o tendencias de una variable o de varias a la vez.
Un gráfico no es más que una representación de un cuadro o tabla en forma de diagrama y, por tanto, se trata de otra forma de presentar la misma información. Su utilidad se manifiesta en dos momentos del proceso de análisis:

- Permite reconocer a golpe de vista la existencia de relación entre las variables representadas, así como determinar algunos rasgos clave de la misma, de forma que las conclusiones obtenidas pueden ser utilizadas para formular modelos explicativos.- También puede ayudar a comparar los resultados ofrecidos por los modelos con los hechos, mediante la representación gráfica de ambos.

No deben duplicarse datos en gráficas y tablas. Debemos atender al principio de reducir el número de figuras y tablas al mínimo. La duplicación sólo es válida si los datos se representan de una manera que aporta información nueva y original. Además, las figuras no deben añadirse simplemente porque se dispone de ellas, sino porque cumplen uno o más de tres objetivos:
 - Evidencia  - Eficacia  - Enfasis

- Evidencia: las figuras sólo deben usarse cuando aportan la evidencia necesaria para fundamentar una conclusión.- Eficacia: los datos numéricos tienen idéntica fuerza presentados en una tabla o en una gráfica, pero si lo importante es la relación entre dos variables, el lector lo percibirá más eficazmente en una figura.
- Enfasis: este es el motivo que con menor probabilidad aceptará el editor el uso de figuras. Sin embargo, este hecho si es importante a la hora de una exposición de los datos en forma de comunicación.

En el caso de gráficosAntes de elegir una forma u otra de representación gráfica ha de atenderse a la propia naturaleza de la información que se desea transmitir. Es preciso distinguir inicialmente entre variables discontinuas o discretas y variables continuas, pues cada una exige un tipo diferente de gráfica.
Gráficos lineales: 
Se utilizarán para representar cambios en relación al tiempo, limitar el número de líneas a 2-3. Las líneas se diferencian mediante el uso de distintos colores o trazos. Se representan en el eje horizontal para una mejor lectura. En algunos casos se deben simplificar las escalas. La variable independiente (X) se coloca en el eje de abscisas y la variable dependiente (Y) en el eje de ordenadas.
Variables discretas
Podemos recurrir a los casos de representación siguientes:

- Diagramas de barras: el atributo, habitualmente, se representa en abscisas y la frecuencia en ordenadas. Es una representación muy usada por su versatilidad. Las barras deben estar separadas para evidenciar que los valores recogidos en la abscisa son categorías discontinuas. Normalmente, se utilizan para comparar distintos grupos. Nunca utilizar más de 7 columnas (histograma) o barras, para facilitar la legibilidad. Utilizar colores, sombras o rayados para diferenciar los distintos grupos.- Diagramas de sectores o superficies representativas: Expresan la proporción de un todo dividido en partes. Se sirven del círculo para expresar las diferentes magnitudes. Los más empleados son los conocidos como “tartas” o “quesos”. No utilizar más de 7 sectores y la porción más pequeña nunca debe ser menor del 5 %. Normalmente, la clasificación, conceptos o totales se expresan fuera del círculo y los porcentajes dentro.
- Diagramas polares: menos utilizado. Se realiza utilizando varios radios que parten de un centro común y cuya longitud reproduce los valores que se comentan.

Variables continuas
Los gráficos utilizados serían:

- Histogramas: El área de los rectángulos es proporcional a la frecuencia representada. Habitualmente se representan en el eje de abscisas intervalos fijos, siempre iguales.- Polígonos de frecuencias: Se construye uniendo los puntos medios altos de los intervalos del histograma y da lugar a una línea quebrada que delimita un área de la misma extensión que la definida por el histograma.
- Curvas de frecuencias: resultado de manejar muestras muy amplias en que el intervalo de clase es cada vez más reducido, de modo que el polígono de frecuencias se convierte en una curva muy suavizada.

Des del Gobierno Bolivariano de Venezuela! Tablas y figuras

Tablas Las tablas son instrumentos mediante los cuales el investigador puede presentar en forma clara, precisa y relativamente sencilla, una gran cantidad de información, especialmente referida a los resultados del análisis de la información recogida. Debe llevar el número de la tabla según el orden de apariencia, y título por encima de la tabla (en el título aparecerán solo las variables en mayúscula). Figuras Materiales ilustrados tales como: figuras, mapas, gráficos, y fotografías, reciben el nombre genérico de figuras. Estas proporcionan mayor comprensión al contenido de una investigación. Las ilustraciones que se incluyan en el texto, deben complementar la información y no ser simplemente una repetición de lo que hay en el texto. Las figuras pueden presentar en forma clara y sencilla, una gran cantidad de información, referida a resultados del análisis de la información recogida, cuando se utiliza en ese caso, no se colocan juntos tabla y figura, solo se puede colocar una tabla o una figura. Debe llevar el número del gráfico según el orden de apariencia, y título por debajo de la figura (en el título aparecerán solo las variables en mayúscula).

Generositat i límits. Equilibri!

Qui més hi pot perdre ets tu

EVA BACH 

| Actualitzada el 16/06/2012 00:00

D'Els Nens Salvatges, feta des del cap dels adolescents, 

que aconsegueix que trobem rídicules les frases dels adults.

(Tema diferent. Tot sigui per l'adolescència...)

A vegades els fills, quan s'apropen a l'adolescència, quan ja hi són de ple o, si són precoços, bastant abans, ens pregunten què passarà si no ens obeeixen, si es neguen a fer el que nosaltres volem i fan el que els peti. Alguns ho pregunten innocentment, encuriosits per saber les conseqüències d'una possible desobediència però sense intencions de portar-ho a la pràctica. D'altres ho pregunten amb un to que sona desafiador i a partir de la nostra resposta és probable que avaluïn el risc real de desobeir-nos. En tots dos casos, la frase d'avui, pronunciada amb calma i sense hostilitat ni acritud, pot ser força més efectiva que recórrer a amenaces o a un reguitzell de possibles càstigs.

Els fills saben que hi ha moltes coses que els pares fem per ells perquè són responsabilitat nostra. Però també saben perfectament que en fem moltes altres que no estem obligats a fer simplement perquè els estimem. El nostre amor és generós i sovint fem més del que ens pertoca.

La generositat té límits

Però si resulta que ells no fan el que han de fer, aleshores han de saber que els seguirem estimant -això és innegociable-, però potser no caldrà que siguem tan i tan generosos. En cap cas serà amb ànims venjatius ni de perjudicar-los, sinó per procurar un equilibri necessari i mantenir un sentit de la pròpia dignitat. Quan un dia sí l'altre també dónes massa a qui dóna ben poc, el desgast i el mal humor van en augment. Per això, si ells no fan el que han de fer, les grans coses com l'estimació, l'educació, la cura de la seva salut o l'alimentació les hi seguirem donant, però hi ha petites grans coses que pares i fills sabem bé quines són que potser ens les repensarem. "Qui més hi pot perdre ets tu" té una lògica aclaparadora, l'entenen de meravella i, ben usada, pot tenir unes efects quasi màgics.

Cal Joan Mosso

Tot intentant recordar coses per a la mama...
Sembla que no hi ha res de La Font dels Capellans abans que es construís el polígon, l'any 1975.
Notícia de la inauguració a la qual vaig assistir jo!
Història de la parròquia, amb referència al Tossal del Coro
Naixement de la parròquia, segons La Vanguardia, 1963.
La Font dels Capellans: origen del nom
                Buscar fotos a l'Arxiu.

Idees per a vacances 8-14 anys

L'Ara criatures del 28 d'abril anava ple d'anuncis de vacances per a nens, unes quantes en anglès.

L'oferta de casals d'estiu i de colònies per a l'estiu a tot el territori és molt variada. Són moltes les entitats que fan activitats de lleure per a les criatures. I cada vegada estan més especialitzades

Quina oferta hi ha? Natura, esports, idiomes i molt més per triar

T. GILBERT 

| Actualitzada el 28/04/2012 00:02

Tenint clares les recomanacions sobre com triar una activitat tenint en compte el benestar de la criatura, cal estudiar l'oferta per trobar l'activitat amb què l'infant es divertirà més. L'oferta de propostes que fan les entitats que es dediquen a l'educació en el lleure és molt àmplia i variada. Aquí en teniu un primer tast. L'estiu és teu Dues setmanes en un alberg fent activitats de tot tipus: música, idiomes, ...

Posar límits: donar la mà sense que t'estirin el braç

Qui té el problema, el soluciona

EVA BACH 

| Actualitzada el 12/05/2012 00:00

El fill pregunta: "Mare, queda pa?". La mare respon: "En queda un crostonet, només". El fill prossegueix: "És que em volia fer entrepans per endur-me'ls al futbol". La mare li diu: "Doncs hauràs de baixar a comprar-ne". El fill replica: "Ui, baixar a comprar-ne..., ara no puc.". Ha de fer no-sé-què abans de marxar i no té temps d'anar-ne a buscar. Després d'uns segons, el fill afegeix: "Ja passaré gana, doncs". També podria haver dit: "No sé per què no comprem més pa en aquesta casa". O: "Avui que necessito pa, no n'hi ha". Les mares que, en situacions com aquesta, es deixin endur pel sentiment de culpa i baixin a comprar el pa o donin diners al fill perquè es compri l'entrepà fet, és molt probable que tinguin dificultats per fer dels seus fills persones responsables de si mateixes, capaces d'autogestionar-se i solidàries amb els altres.

Durant els primers anys d'una criatura, la responsabilitat absoluta de les seves necessitats i problemes és dels pares. A mesura que es van fent grans, els hem d'anar cedint progressivament aquesta responsabilitat. I és natural que s'hi resisteixin.

Aprendre a ser autònoms

Ho fan més per comoditat, egocentrisme, immaduresa, que no pas per deixadesa o mala fe, i a nosaltres ens toca comprendre-ho i vetllar -alhora- perquè siguin persones cada vegada més autònomes, més capaces d'atendre les pròpies necessitats i més sensibles i respectuoses amb les dels altres.

Podem dir-los que si els veiéssim en perill de desnutrició baixaríem corrents a comprar el pa, però no és el cas i no hi fa res si passen una mica de gana. Que un altre dia hi pensin abans. Que els agraïm que prefereixin passar gana, abans que fer-nos baixar a nosaltres. Però el més clar i contundent que els podem dir és que qui té el problema, ha de procurar-se la solució.

El cost de la universitat

Ara, 7 de juny de 2012, basat en dades de l'Observatori Universitari, redissenyat.

Protagonistes (o la consciència)

El meu diari (de l'Ara)

TATIANA SISQUELLA 

| Actualitzada el 02/06/2012 00:00

Un dels moments claus de la rutina d'un diari és decidir quina portada tindrà l'endemà. Aquella decisió afectarà el nombre d'exemplars que es vendran, l'interès que despertarà i la mirada que el diari en qüestió acabarà transmetent. Cada cop més les portades són creatives, discursives i originals, però també cada cop més es destaquen dos o tres temes únics i sovint comuns amb d'altres publicacions. En general una mica de política, una mica d'economia i algun apunt d'esports.

Cada matí, quan remiro i comparo què han decidit destacar els responsables dels diferents diaris, em faig la mateixa pregunta: quina seria la portada del meu diari? Però no del meu diari d'informació general sinó d'un diari personal on cadascú de nosaltres seria l'únic protagonista. Un diari que explicaria, en el mateix format que els diaris de tota la vida, el més rellevant del dia a dia de cadascú. Exemples. La meva crisi de parella que provem de solucionar a base de ioga i teràpia matrimonial, a la portada; l'acomiadament inesperat i de conseqüències imprevisibles del meu germà, acompanyat d'un gràfic de l'evolució del seu sou en els últims 10 anys, a les pàgines centrals; la meva imatge de l'abans i el després d'haver baixat una talla de pantalons amb comentaris d'amics i familiars a la contra, i un acudit sobre la ficada de pota que vaig tenir amb el meu cap dimarts passat just al costat de la programació de tele que vull veure aquell vespre.

Cada dia ens passen desenes de coses que mereixerien una columna d'opinió, un article amb fotografia o una vinyeta còmica que ens fes somriure i enriure'ns una mica de nosaltres mateixos. Cada dia hauríem de ser capaços d'escriure un editorial per saber què volem com a persones individuals i així reflexionar, analitzar i recordar qui som, no com a col·lectiu, sinó com a personetes.

Caritat i justícia

Per anar-hi pensant: Salvador Cardús sobre la Marató de la Pobresa.

Començo aquest diari electrònic

Després de mesos de no escriure en la llibreta negra...
Avui havia de fer molta tesi i no he fet res, perduda en tantes referències que he trobat.
A veure si així m'organitzo i conservo informacions interessants. Aquest és un dels grans objectius de la vida d'avui, oi? No perdre's entre paraules i no-sentits.
Salut i a veure quant dura.