L'atur dels joves amb FP és només del 16,6%
X.A. Barcelona. |
L'atur ha estat la principal conseqüència en l'economia real de la crisi que pateixen Espanya i Catalunya. Cap o ben pocs col·lectius se n'ha salvat i alguns, com els joves, s'han vist especialment afectats, amb taxes d'atur al voltant del 50% per als que tenen entre 16 i 24 anys i del 37% per als menors de 30 anys. Però no tots l'han patit de la mateixa manera. La formació té una relació directa amb les possibilitats de trobar feina o mantenir-la, i la sovint arraconada formació professional (FP) redueix un terç les possibilitats d'atur.
Ho demostra l'estudi Inserció laboral dels ensenyaments professionals del 2013 del Consell General de Cambres de Catalunya, presentat ahir pel president d'aquesta entitat, Miquel Valls, i per la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau. L'estudi, basat en una enquesta a graduats en FP de grau mitjà i superior, reflecteix que l'atur mitjà dels joves de fins a 24 anys que han cursat amb èxit la FP era del 16,56% el 2013, més de trenta punts per sota de l'atur juvenil que assenyala l'Enquesta de Població Activa (EPA) del quart trimestre del 2013, del 49,4%. Fins i tot és inferior a la taxa d'atur total de Catalunya, que és del 22,26%.
L'enquesta, que s'ha fet a gairebé 27.000 graduats del curs 2011-2012, mostra una petita diferència entre els joves que han cursat un grau superior i els que han cursat un grau mitjà. I, en aquest cas, no és favorable als que tenen més qualificació. L'atur dels graduats en grau mitjà era del 15,62%, per un 17,36% dels graduats superiors.
Malgrat aquestes bones dades per als estudiants de FP, l'estudi del Consell General de Cambres reflecteix com la desocupació entre aquest col·lectiu ha anat pujant en els últims anys, fins i tot el 2013, quan la taxa d'atur a Catalunya va baixar lleugerament. El 2012 la taxa d'atur dels graduats mitjans era del 16,02%, i el 2013 va pujar en 1,3 punts, mentre que per als graduats superiors era del 14,97%, 1,5 punts més baixa que la del 2013.
L'estudi no només avalua si els graduats tenen feina o no en tenen, sinó que també s'ha fixat en l'estabilitat d'aquestes feines i la seva remuneració. I "mostra una correspondència entre el nivell de qualificació dels graduats i l'estabilitat contractual i l'ocupabilitat". Com més qualificació, menys temporalitat. Pel que fa als salaris, l'informe els situa en quatre grups. En el primer, de 600 a 900 euros al mes, els que predominen són els que han acabat un programa de qualificació professional inicial, seguit dels graduats mitjans. En el grup de 900 a 1.200 euros, els graduats superiors suposen el 45,3% del total i, els mitjans, el 43,1%. En les franges salarials de 1.200 a 1.500 euros i de més de 1.500 euros, els graduats superiors també hi tenen més presència.
