Charles Taylor,
La Unión Europea sólo tiene futuro si es solidaria.
diumenge, 10 de gener del 2016
divendres, 8 de gener del 2016
Bilingüisme de façana
La immersió en anglès ha complert 10 anys en els col·legis públics de Madrid sense cap estudi que avali la seva eficàcia
Els pares denuncien que Aguirre lo va introduir com a promesa electoral i després es va improvisar la seva implantació
Dijous, 7 de gener del 2016 - 09:30 CET
L’Anglès ha sigut utilitzat en algunes autonomies governades pel PP com a arma llancívola contra els idiomes propis. El cas més evident va ser l’intent d’implantar el trilingüisme a Balears, frustrat pels tribunals. El cas de Madrid és diferent. Aquesta autonomia no té cap més idioma propi que el castellà, però la implantació del bilingüisme als col·legis públics va tenir el seu origen en una promesa electoral llançada per Esperanza Aguirre, que en plena guerra de les llengües va voler marcar el camí de quin era el bilingüisme al qual s’havia de tendir, el de l’espanyol/anglès.
Deu cursos acadèmics després, la meitat dels col·legis i un terç dels instituts de la comunitat han penjat de la seva façana la paraula bilingüisme sense que el Govern regional hagi accedit a la petició d’avaluar-ne l’eficàcia real, formulada reiteradament per les associacions de pares, que són molt crítiques amb la manera com s’ha implantat.
Si ens atenim a les xifres, aparentment la iniciativa ha tingut un enorme èxit. Dels 26 col·legis públics amb els quals va arrencar el curs 2004-2005 ha arribat a 359 i a més de 110 instituts el 2015-2016. I cada any es queden fora gairebé la meitat dels que ho sol·liciten. Són també molts els col·legis concertats i privats que s’han vist arrossegats per la marea del bilingüisme i els col·legis que no l’ofereixen s’han vist obligats a reforçar l’ensenyament de l’anglès. Així ho exigeixen els pares.
Potser la millor virtut del model de bilingüisme madrileny ha sigut que ha posat sobre la taula la necessitat de millorar el deficient ensenyament d’idiomes en el sistema escolar i estimular-ne la demanda social. Però, ¿està servint realment per millorar la formació de les noves generacions?
CARÈNCIES GREUS
Un article de l’escriptor Javier Marías va remoure a finals del curs passat les aigües de la comunitat educativa madrilenya. El seu títol ho deia tot: «Ni ensenyament, ni bilingüe». José Luis Pazos, president de la Federació d’Associacions de Pares de la Comunitat de Madrid Giner de los Ríos, no és tan radical, però creu que no va desencaminat. Per les dades de què disposen, els alumnes suposadament bilingües semblen haver obtingut més habilitat en l’expressió oral que la resta, però hi ha «seriosos dubtes» sobre l’escrita. És clar que no surten bilingües i, a més a més, semblen sortir molt més mal formats en la matèria de Coneixement del Medi. Aquesta, que avui ha quedat esqueixada en Ciències Naturals i Ciències Socials per la LOMCE, és l’única que s’ha impartit obligatòriament en anglès. Després cada centre pot escollir una d’aquestes tres: Educació Artística, Educació Física o Valors Culturals i Socials, encara que molts col·legis s’han limitat a l’obligatòria. Els pares reclamen una avaluació del sistema. «Ho demanem des de fa anys, ho va demanar el 2008 el Consell Escolar de la Comunitat i sempre s’hi han negat», critica Pazos.
Després de l’accés de Cristina Cifuentes a la presidència del Govern regional, el nou equip de la Conselleria d’Educació ha introduït només un canvi significatiu. El nou director general d’Innovació, Beques i Ajudes a l’Educació, Ismael Sanz, accepta, des del punt de vista teòric, la necessitat d’avaluar el sistema, però no ha fet cap pas per portar-ho a terme. «Són molt conscients que els resultats no serien positius», adverteix Pazos.
L’antecessor de Sanz, Pablo Hispán, defensa un model que considera «revolucionari a Espanya» i cita com a prova de bons resultats, els obtinguts en les avaluacions que al final de cada cicle es porten a terme per part d’«institucions internacionals de prestigi com el Trinity College de Londres o la Universitat de Cambridge». El 90% dels estudiants les superen i 3 de cada 4 treuen notable o excel·lent. També argüeix que en la resta de matèries els alumnes bilingües no obtenen més males notes que la resta.
PROVES AMB TRUC
«Si no obtenen més males notes és perquè en les proves de la comunitat i les del ministeri no s’avalua Coneixement del Medi. Només Matemàtiques, Llengua i Cultura General», respon Pazos, que veu una altra trampa en aquest percentatge de 90% d’aprovats en Anglès. «Si veuen que un alumne no aprovarà ja no el presenten, si es presentessin tots, el percentatge rondaria el 60%, o sigui un fracàs escolar de més del 30%», afegeix. El president de les associacions de pares recorda que la implantació del bilingüisme va ser una «promesa electoral d’Aguirre», que després es va implantar de pressa i corrents.
Ángel Gabilondo, el cap de files del PSOE al parlament regional, també ha demanat que es porti a terme l’avaluació i els canvis que evitin «la caiguda d’èxits en altres competències clau. Ningú demana que se suprimeixi l’educació bilingüe, sinó que es faci bé», diu.
«Potser les coses s’aniran fent millor en el futur, però igual hem acabat creant una generació més mal preparada», lamenta Pazos. «Es podien haver inspirat en models de bilingüisme que funcionen a Espanya, com els de Catalunya, el País Basc o Galícia, però van decidir experimentar amb els nostres fills, una cosa que no s’hauria d’haver fet mai», diu.
L’Anglès ha sigut utilitzat en algunes autonomies governades pel PP com a arma llancívola contra els idiomes propis. El cas més evident va ser l’intent d’implantar el trilingüisme a Balears, frustrat pels tribunals. El cas de Madrid és diferent. Aquesta autonomia no té cap més idioma propi que el castellà, però la implantació del bilingüisme als col·legis públics va tenir el seu origen en una promesa electoral llançada per Esperanza Aguirre, que en plena guerra de les llengües va voler marcar el camí de quin era el bilingüisme al qual s’havia de tendir, el de l’espanyol/anglès.
Deu cursos acadèmics després, la meitat dels col·legis i un terç dels instituts de la comunitat han penjat de la seva façana la paraula bilingüisme sense que el Govern regional hagi accedit a la petició d’avaluar-ne l’eficàcia real, formulada reiteradament per les associacions de pares, que són molt crítiques amb la manera com s’ha implantat.
Si ens atenim a les xifres, aparentment la iniciativa ha tingut un enorme èxit. Dels 26 col·legis públics amb els quals va arrencar el curs 2004-2005 ha arribat a 359 i a més de 110 instituts el 2015-2016. I cada any es queden fora gairebé la meitat dels que ho sol·liciten. Són també molts els col·legis concertats i privats que s’han vist arrossegats per la marea del bilingüisme i els col·legis que no l’ofereixen s’han vist obligats a reforçar l’ensenyament de l’anglès. Així ho exigeixen els pares.
Potser la millor virtut del model de bilingüisme madrileny ha sigut que ha posat sobre la taula la necessitat de millorar el deficient ensenyament d’idiomes en el sistema escolar i estimular-ne la demanda social. Però, ¿està servint realment per millorar la formació de les noves generacions?
CARÈNCIES GREUS
Un article de l’escriptor Javier Marías va remoure a finals del curs passat les aigües de la comunitat educativa madrilenya. El seu títol ho deia tot: «Ni ensenyament, ni bilingüe». José Luis Pazos, president de la Federació d’Associacions de Pares de la Comunitat de Madrid Giner de los Ríos, no és tan radical, però creu que no va desencaminat. Per les dades de què disposen, els alumnes suposadament bilingües semblen haver obtingut més habilitat en l’expressió oral que la resta, però hi ha «seriosos dubtes» sobre l’escrita. És clar que no surten bilingües i, a més a més, semblen sortir molt més mal formats en la matèria de Coneixement del Medi. Aquesta, que avui ha quedat esqueixada en Ciències Naturals i Ciències Socials per la LOMCE, és l’única que s’ha impartit obligatòriament en anglès. Després cada centre pot escollir una d’aquestes tres: Educació Artística, Educació Física o Valors Culturals i Socials, encara que molts col·legis s’han limitat a l’obligatòria. Els pares reclamen una avaluació del sistema. «Ho demanem des de fa anys, ho va demanar el 2008 el Consell Escolar de la Comunitat i sempre s’hi han negat», critica Pazos.
Després de l’accés de Cristina Cifuentes a la presidència del Govern regional, el nou equip de la Conselleria d’Educació ha introduït només un canvi significatiu. El nou director general d’Innovació, Beques i Ajudes a l’Educació, Ismael Sanz, accepta, des del punt de vista teòric, la necessitat d’avaluar el sistema, però no ha fet cap pas per portar-ho a terme. «Són molt conscients que els resultats no serien positius», adverteix Pazos.
L’antecessor de Sanz, Pablo Hispán, defensa un model que considera «revolucionari a Espanya» i cita com a prova de bons resultats, els obtinguts en les avaluacions que al final de cada cicle es porten a terme per part d’«institucions internacionals de prestigi com el Trinity College de Londres o la Universitat de Cambridge». El 90% dels estudiants les superen i 3 de cada 4 treuen notable o excel·lent. També argüeix que en la resta de matèries els alumnes bilingües no obtenen més males notes que la resta.
PROVES AMB TRUC
«Si no obtenen més males notes és perquè en les proves de la comunitat i les del ministeri no s’avalua Coneixement del Medi. Només Matemàtiques, Llengua i Cultura General», respon Pazos, que veu una altra trampa en aquest percentatge de 90% d’aprovats en Anglès. «Si veuen que un alumne no aprovarà ja no el presenten, si es presentessin tots, el percentatge rondaria el 60%, o sigui un fracàs escolar de més del 30%», afegeix. El president de les associacions de pares recorda que la implantació del bilingüisme va ser una «promesa electoral d’Aguirre», que després es va implantar de pressa i corrents.
Ángel Gabilondo, el cap de files del PSOE al parlament regional, també ha demanat que es porti a terme l’avaluació i els canvis que evitin «la caiguda d’èxits en altres competències clau. Ningú demana que se suprimeixi l’educació bilingüe, sinó que es faci bé», diu.
«Potser les coses s’aniran fent millor en el futur, però igual hem acabat creant una generació més mal preparada», lamenta Pazos. «Es podien haver inspirat en models de bilingüisme que funcionen a Espanya, com els de Catalunya, el País Basc o Galícia, però van decidir experimentar amb els nostres fills, una cosa que no s’hauria d’haver fet mai», diu.
Les claus de la notícia
- L'origen. La Comunitat de Madrid va posar en marxa els col·legis bilingües el curs 2004-2005. Va començar amb 26 centres que s'hi van incorporar de forma voluntària. La falta de professors preparats que poguessin impartir en el nou idioma les matèries específiques va ser un llast des de l'inici del projecte.
- Les matèries. El model implantat obligava a impartir en anglès l'assignatura Coneixement del Medi, avui esqueixada en Ciències Naturals i Ciències Socials per la LOMCE. Cada centre podia escollir una altra d'entre aquestes tres: Educació Artística, Educació Física o Valors Culturals.
- L'extensió. Des de la seva implantació, el nombre de centres bilingües no ha deixat de créixer, ha arribat el curs 2015-2016 a la meitat de la comunitat educativa madrilenya, amb 359 col·legis públics i 110 instituts. Cada any són nombrosos els centres que sol·liciten accedir al sistema però es queden fora.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)