Classes d’escriptors
L’escola prova noves metodologies per aprendre bé les llengües
La Vanguardia, CARINA FARRERAS
El
primer dia de classe de 1r d’ESO la professora demana als alumnes una
redacció sobre el dia que van néixer. És una oportunitat formidable per
evocar un esdeveniment clau en la família. En Pau pregunta als pares i
les germanes què recorden d’aquell dia, i anota tots els detalls que li
dona cada membre de la família. Amb la informació, s’enfronta a la
pàgina en blanc amb il·lusió. Som-hi. “El dia que vaig néixer...”,
titula. Una setmana després la redacció torna a les mans d’en Pau plena
de tinta vermella. Tot són correccions: faltes d’ortografia,
concordances errònies, recomanacions d’enriquir el vocabulari... Tant és
que en Pau sigui dislèctic i que aquesta dificultat d’aprenentatge li
faci cometre més faltes que els seus companys. Els relats de la resta
també han estat jutjats amb els principis lingüístics.
“Aquestes
redaccions fan miques les ganes de crear”, explica Laia Terrón,
codirectora del Laboratori de Lletres, “perquè és veritat que hem de
cuidar la llengua –considera–, però és més significatiu preservar la
idea o l’emoció expressada”.
El Laboratori
de Lletres proposa la creació del relat com a base per aprendre els
continguts del currículum de llengua. També la pictoescriptura, basada
en la imatge. Aquestes dues experiències s’estan introduint a les
escoles gràcies al Departament d’Ensenyament, que, d’aquesta manera,
espera afavorir la lectura i l’escriptura. La competència escrita, un
predictor de l’èxit escolar, està millorant segons PISA, però segons
estudis de l’Administració assoleix un nivell mitjà-baix o baix en el
41% dels estudiants catalans.
El
Laboratori de Lletres ensenya als docents de nens de 6 a 16 anys. La
pictoescriptura només s’aplica a primària. Les avaluacions externes
fetes en aquests dos casos conclouen que els nens milloren els
coneixements acadèmics i són més creatius, inclusius i crítics.
La pictoescriptura
“Els
primers mesos els nens s’entrenen amb il·lustracions, l’observació, la
identificació d’objectes, la lectura dels detalls relacionant-los amb el
seu coneixement de la realitat i la construcció de relats amb aquelles
imatges suggeridores”, explica Roser Ballesteros, fundadora de VoxPrima.
Per això utilitzen obres de reconeguts il·lustradors, de diferents
estils, riques en detalls i en humor. Aquests aspectes són importants
per Ballesteros, que ha crescut envoltada d’art (la seva mare dirigia
una galeria) i ha col·laborat en l’exquisida col·lecció infantil de
l’editorial Salamandra.
En una segona fase, els nens elaboren les seves pròpies històries dibuixant-les en forma de vinyetes,
Un 41% dels nens a Catalunya tenen un nivell mitjà-baix en aquest concepte
La generació de relats a l’aula potencia l’autonomia i el pensament crític
L’observació dels dibuixos augmenta el vocabulari i dispara la imaginació
Tot el grup avança alhora, però en la mesura de la destresa de cada nen
Els professors estan molt orientats a l’avaluació, i costa de no tenir objectius
abans
d’escriure-les. El mestre acompanya en aquest procés amb observacions i
preguntes obertes. L’últim trimestre els alumnes elaboren el seu propi
llibre, que acaba amb la impressió en paper.
“L’ús
simultani del llenguatge verbal i visual en el procés d’aprenentatge
propicia que el nen connecti els dos hemisferis cerebrals i sigui capaç
d’aplicar el pensament divergent (generació de diferents solucions a un
problema) i el pensament convergent (elecció de la solució idònia)
mentre desenvolupa la motivació per l’aprenentatge”, afirma Ballesteros.
Durant
el curs es fa ús de la intel·ligència artificial. Una plataforma
proposa jocs amb idèntics objectius conceptuals però adaptats al nivell
de cada usuari amb la idea que progressin cap als objectius curriculars.
Això ajuda el professor, segons Ballesteros, a seguir cada alumne en
diferents aspectes i a donar-li atenció individualitzada. “Tot el grup
progressa a la mesura de la capacitat de cada nen. I el resultat és que
la comprensió lectora és sis vegades més gran que la de nens de
l’entorn”, afirmen a VoxPrima.
Uns 5.000
estudiants catalans aprenen la llengua amb pictoescriptura des de fa
quatre anys. L’escola Cervantes, de Ciutat Vella, l’ha incorporat al seu
projecte educatiu, i hi ha inclòs tots els àmbits del currículum de
llengua en els sis cursos de primària.
La
directora Magda Martí adverteix que la metodologia funciona per la seva
alta motivació i sempre que el professor sàpiga què es proposa en cada
moment. “Pots aprendre amb una fitxa els temps verbals o fer-ho generant
un text”, diu. “La nostra experiència és bona, i ho indiquen les
competències bàsiques –continua– malgrat la gran matrícula viva que té
l’escola i la forta rotació de professorat. De fet, ens han trucat
d’instituts per interessar-se per les altes capacitats comunicatives que
detecten en els nostres alumnes”, afirma Magda Martí. Com a
inconvenient esgrimeix la necessitat de disposar de prou infraestructura
tecnològica (dotze tauletes) i la manca d’estabilitat docent que obliga
a invertir més temps en
la formació dels nous mestres.
Aula d’escriptura creativa
“Al
món literari no es qüestiona el fet que cada escriptor tingui el seu
mètode”, indica Laia Fabregat, cofundadora del Laboratori de Lletres.
“Els racionals planifiquen una novel·la abans d’escriure-la, fan
esquemes, busquen documentació i fins que no ho tenen tot molt clar no
es posen a escriure”, assenyala la professora. “Però també hi ha els
escriptors intuïtius, que comencen a escriure a partir d’una idea poc
definida sense saber de què va la novel·la i encara menys com s’acabarà.
Descobreixen la història a mesura que la van escrivint”, aclareix. Els
nens i els adolescents poden afrontar el paper en blanc d’una d’aquestes
dues maneres, però, segons sosté Fabregat, l’escola es limita a la
primera.
Carla Gràcia, escriptora
(dislèctica) i formadora de professors, adverteix que, segons la seva
experiència, la meitat dels alumnes d’una aula se senten més còmodes
escrivint de manera lliure, sense organitzar-se prèviament. El
Laboratori ha creat material específic per a primària i secundària, amb
exercicis pràctics, i ha format professors que en formaran d’altres en
aquest mètode.
La professora de 3r d’ESO
Núria Llopis, de l’Escola del Bosc, proposa als alumnes que elaborin un
text amb un personatge protagonista que percep una realitat amb els cinc
sentits. “Res de re- ferir-s’hi específicament”, els diu.
Els
nois, que escriuen concentrats, ja no pregunten allò de “Que em
valoraràs?”. Llopis admet que costa trencar amb els models antics i
treballar amb el “no objectiu”. Després comparteixen els textos.
“Introdueix la mà a la butxaca i troba un paper de caramel arrugat”... Es suggereixen canvis.
“L’escriptura
no es fa en una hora –apunta Gràcia–, o sigui que el millor és trobar
altres temps per continuar millorant el text”. Els nanos surten
contents. Es nota que els agrada. A la tarda la professora de llengua
catalana analitzarà l’experiència d’aquest sistema d’aprenentatge amb
professors d’altres instituts.
Les
propostes són moltes (què diu aquesta cançó japonesa?, podem escriure un
relat partint d’una llista d’anar a comprar?, si algú ha matat un
personatge, qui és l’assassí?), i “el paper del docent és
l’acompanyament; la correcció del text queda al final, quan s’ha
treballat prou”, conclou Terrón.
Una aula més creativa
Donar temps. Escriure
és un aprenentatge constant que exigeix temps i acompanyament. Un conte
no s’escriu en una hora, de manera que, si és una proposta escolar, cal
preveure la continuïtat de l’exercici, individual o col·lectiu, sigui a
dins o a fora del centre escolar (com a deures).
El full en blanc. El
text lliure bloqueja alguns alumnes. Val més que es proposi una
redacció amb algun tipus de limitació, com eliminar una lletra o
referir-se a una foto o una cançó.
Passar-s’ho bé. Cal
propiciar un clima de creativitat a l’aula i prioritzar la invenció
d’històries en veu alta a la redacció. S’ha de veure si funcionen:
provar-ho, equivocar-se, tornar-ho a intentar. Com a docent, cal mostrar
diversos camins.
Compartir textos. Cal
acostumar l’aula a criticar d’una manera constructiva i positiva els
textos escrits de tots els alumnes. I deixar espai perquè l’autor
reflexioni sobre el que ha sentit i temps perquè ho transformi abans de
tornar-ho a llegir.
Res de peròs. Els
docents ja solen corregir les redaccions començant les frases amb
anotacions elogioses cap al text. Segons les professores d’escriptura
creativa, és la manera d’estimular la creativitat. De tota manera,
qüestionen que la frase continuï amb una maleïda conjunció. “Està bé,
però...”. Cal separar els elogis dels “peròs” destructius que es poden
anomenar “aspectes a millorar”.
Concreció. Cal
ser molt precís assenyalant els aspectes que el nen pot canviar. En
comptes d’anotar: “Cal millorar el lèxic” o “Busca més vocabulari”, es
pot subratllar una paraula i apuntar si es pot canviar per una altra.
Per exemple: “Has posat ‘Ho va dir’. Però com t’imagines que ho va dir?
Va murmurar? Va cridar?”.
No guixar. Preferentment,
cal fer correccions en un paper a part i no al full que ha lliurat
l’alumne. En tot cas, no en vermell i amb guixades. Les notes numèriques
que resumeixen amb un signe una complexitat de factors tampoc no hi
ajuden.
Qualificar. Evitar que els alumnes percebin el judici, si n’hi ha, que alguns són bons i d’altres dolents.
