Una utopia lingüística
Dijous Joan Carles Simó va agafar el tren a València i
va anar fins a Barcelona a parlar de la llengua que fa servir À Punt, la
nova televisió valenciana. El vam poder sentir a la seu de l’IEC,
convidat per la Societat Catalana de Sociolingüística. Això del tren no
és pas anecdòtic: dimecres van ser els editors de Bromera, d’Alzira,
els que van viatjar a la capital catalana per presentar les seves
novetats i també es van referir a una via que hauria d’unir territoris i
que en el cas del País Valencià i Catalunya més aviat els separa, cosa
que esdevé tota una declaració d’intencions de la política espanyola pel
que fa a la llengua catalana.
Ferrocarrils a banda, Simó, cap de la Unitat d’Estil i
Recursos Lingüístics d’À Punt Mèdia, va declarar: “És important tindre
una utopia”. Es referia a aconseguir un model de llengua “natural, no
estrident (no ha de fer mal a l’orella), flexible (adequat segons els
registres), modèlic, especular (espill de la realitat), que harmonitze
el món rural i urbà (molt diferents al País Valencià), del segle XXI i
per al segle XXI, intergeneracional, competent en el mercat audiovisual
(‘una llengua és un mercat’) i vertebrador del país (que connecti amb
les comarques de parla castellana oferint productes de qualitat en
valencià)”.
“És una utopia, sí, i com a tal, no s’assolirà mai, però hi
ha de ser per saber quin camí s’ha de seguir”, explica el lingüista,
que de moment pretén aconseguir una llengua pragmàtica, que sigui útil
per ara. Simó pateix, però “la gent no ha de patir per la llengua”. Per
això, “a partir d’una llengua arrelada”, que intenta combinar la norma i
la parla –“la tasseta de porcellana i el pot de llanda”–, s’han
establert dos models: un és més estricte amb la norma (A) i l’altre
conté més trets del valencià parlat (B), i s’apliquen en suports
diferents.
El model A és el dels textos escrits: el web i les xarxes
socials; el model B es fa servir en els textos orals. Simó ho va
exemplificar així: aquest, aquell / este, eixe, aquell; cinquè / quint
(però Felip cinquè); gaudeixes / gaudixes; vulga / vullga...
El lingüista considera que tenir dos models té l’avantatge
que l’A coincideix amb la llengua que fa servir l’escola, el món
acadèmic, l’administració i les editorials; i el B funciona bé pel que
fa a l’oralitat. I la llengua del carrer? Entra per un munt de vies que
la unitat que Simó dirigeix no pot controlar de cap manera: convidats,
tertulians, testimonis espontanis...
Tot plegat és fruit d’un pacte a tres bandes, entre
l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, la direcció de Política Lingüística
i la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació.
Una utopia de categoria.
