Confinament vol dir temps.
Temps...
Quatre persones, família.
Temps per descobrir que no ens fotem bronques si tenim temps.
Temps per cuinar.
Temps per fer de mestressa de casa, netejar, activar el rentat de cervell femení,
i passar-m'ho d'allò més bé.
Temps per fer allò que volies fer fa mesos
i veure que no en tens tant, de temps.
Temps per estar en contacte amb els qui pensen en tu,
i jo penso en elles i ell.
Temps per ser igual que tants milions de persones,
per parlar amb Txèquia i Anglaterra i Amèrica i Vilafranca dels Ports...
i totes som iguals.
Unes poden caminar i jo ho faig d'estranquis,
però totes sabem què vol dir aquests dies tenir les ales tallades.
Què vol dir que decideixin tantes coses per tu, que potser està bé.
(Però no tant: córrer i aire lliure han de ser també un dret).
Sabem què vol dir que l'espai és sempre el mateix i per això semblava
que el temps no passaria. Però el tenim al cap,
i passa. I vaig decidir fer vacances de Pasqua.
I s'acaben.
I tornem a la feina aquí, a casa. Tot molt estrany.
