Comença l'estiu, avança la vida

Solstici

Reconduïm-la a poc a poc, la vida,
a poc a poc i amb molta confiança,
no pas pels vells topants ni per dreceres
grandiloqüents, sinó pel discretíssim
camí del fer i desfer de cada dia.

Reconduïm-la amb dubtes i projectes,
i amb turpituds, anhels i defallences,
humanament, entre brogit i angoixes,
pel gorg dels anys que ens correspon de viure.

En solitud, però no solitaris,
reconduïm la vida amb la certesa
que cap esforç no cau en terra eixorca.
Dia vindrà que algú beurà a mans plenes
l’aigua de llum que brolli de les pedres
d’aquest temps nou que ara esculpim nosaltres.

 

 

Miquel Martí i Pol (gràcies a Josep Carrizo, 19/6/2015). Pensant en el 5oè aniversari de l'Alba.

La segregació escolar a Manresa. Estudi (Regió7)

El sistema escolar a Manresa està «saturat» però amb segregació per sota de la mitjana

Un estudi realitzat durant 3 anys observa millor equitat en la distribució de l'alumnat estranger a secundària que no pas a primària · Proposa crear un Observatori d'Educació i millorar la zonificació

francesc galindo 22.06.2020 


Després de 3 anys de feina, ahir es van presentar els resultats de l'estudi sobre la segregació escolar a Manresa, que afirma que a la ciutat el sistema escolar està «molt saturat» però «hi ha millor distribució d'alumnat estranger que al global de Catalunya».
El 64,6% dels grups d'infantil i primària tenen més de 25 alumnes i el 67,5% dels grups d'ESO en tenen més de 30. Dos de cada tres grups a Manresa estan sobreocupats. Tant a Manresa com a tot Catalunya s'observa millor equitat en la distribució de l'alumnat estranger a secundària que no pas a primària.
Una dada esperançadora, els dos darrers cursos s'observa una lleugera millora tant a Manresa com en el global de Catalunya, que és més significativa a secundària que a primària.
A més a més, la millora en la distribució de l'alumnat estranger entre tots els centres del municipi els darrers dos cursos s'ha aconseguit malgrat l'increment en la quantitat de població estrangera a la ciutat de Manresa.

També deixa constància que l'equitat aconseguida en les assignacions que es porten a terme per l'anomenada matrícula viva (alumnat que s'incorpora al llarg del curs) fa pensar que «l'efecte de l'arribada de nous alumnes un cop començat el curs no només no incrementa, sinó que fins i tot compensa els desequilibris propis dels processos de preinscripció basats principalment en la lliure elecció de centre per part de les famílies».
La presentació es va fer en un acte a la sala de Columnes de l'ajuntament amb presència de tots els grups polítics municipals i la intervenció de Valentí Junyent, alcalde de Manresa; Albert Ramírez, president de la Comissió d'Estudi de la Segregació Escolar de Manresa, i Toni Massegú, regidor d'Ensenyament

L'estudi posa de manifest que, mentre que des del punt de vista de l'equitat i la no-segregació, seria desitjable que tots els centres de Manresa tinguessin una composició social semblant, o no gaire diferent, la realitat és ben diferent.
A P3 hi ha pocs centres que tenen una composició social heterogènia (a partir del nivell d'instrucció dels progenitors). La majoria tenen una composició social molt més homogènia (tant perquè concentren famílies amb estudis superiors com perquè concentren famílies amb estudis primaris). «Es podria dir que hi ha quasi una relació inversa entre el percentatge dels progenitors amb estudis superiors que demanen un centre i el percentatge dels que el demanen famílies amb només estudis primaris».

Més que distribuir alumnes

Una reflexió que fa és que la segregació escolar no s'acaba amb una bona distribució d'alumnes (en especial els estrangers) entre els diferents centres d'un municipi. Cal revisar els aspectes d'organització del mateix centre, les metodologies d'aula per atendre la diversitat de l'alumnat i les garanties d'equitat en l'accés dels alumnes i famílies als serveis que ofereix el centre. Tots aquests punts determinen el nivell d'inclusió o segregació.

L'epidèmia ha posat de manifest que entre alumnes de 6è de primària hi ha una important bretxa digital

Avisen que el treball presencial amb els joves és el que realment equilibra les desigualtats

redacció 22.06.2020 | 23:19  

Pel que fa a les llars sense ordinador a casa, els centres educatius de Manresa van identificar 161 alumnes de sisè (17,04%) i 74 alumnes de 4t d'ESO (8,22%).
Si es comparen aquestes dades es veu que el percentatge d'alumnes de 4t d'ESO identificat a Manresa s'aproxima al percentatge global de Catalunya, mentre que per a l'alumnat de sisè de primària, a Manresa hi ha un percentatge molt més elevat (17,04%) que el de la mitjana de Catalunya (8,5%).
L'estudi aclareix que, tot i que el criteri de selecció dels alumnes que han utilitzat els centres de Manresa pot no ser estrictament coincident, «es pot afirmar que a sisè de primària existeix una bretxa digital significativa a Manresa»
D'altra banda, l'estudi recull una reflexió provinent de les direccions dels centres educatius en relació amb les vivències d'aquests dies per la pandèmia i la suposada bretxa digital.

Factors a tenir en compte

S'explica que les administracions han proporcionat aparells i connectivitat per als alumnes que no en tenien amb la finalitat de reduir les diferències, però la percepció dels centres és que allò que més ha facilitat o dificultat el seguiment telemàtic del curs per part dels alumnes ha estat el nivell instructiu dels progenitors i la seva capacitat per acompanyar els seus fills.
Aquesta limitació d'algunes famílies es pot donar, entre altres motius, per falta d'estudis i formació acadèmica, per problemes lingüístics, per predisposició a dedicar temps als fills o per les condicions de l'habitatge. «En tots aquests aspectes no és fàcil compensar les desigualtats fora de l'escola, mentre que el treball presencial amb els alumnes és el que realment equilibra les desigualtats socials», afirma.

Propostes i recomanacions

22.06.2020 | 23:19

• Repensar la planificació i el mapa escolar amb el criteri de compensació de les desigualtats i reducció de la segregació.

• Millorar l'actual zonificació amb una lleugera reducció i compensació entre les àrees de proximitat pensant en millorar l'equitat en la distribució de la població.

• Reordenar la relació d'adscripcions incorporant-hi l'escola Les Bases (primària-secundària) i l'institut Manresa Sis (secundària-batxillerat), i reduint la quantitat de centres d'adscripció.

• Incrementar la participació de l'Oficina Municipal d'Escolarització en la identificació precoç de les possibles necessitats educatives dels alumnes, en col·laboració amb els serveis socials i l'Equip d'Assessorament Pedagògic.

• Impulsar campanyes de valoració social de la diversitat, des de les institucions i també des de la societat civil de Manresa 

• Universalitzar l'educació 0-3
  

• Crear un Observatori d'Educació a Manresa
  
• Promoure la signatura d'un Pacte socioeducatiu de Manresa.
• Crear una Taula local d'Infància.

• Facilitar els recursos específics per atendre la diversitat als centres (públics i concertats). Cal garantir l'accés al recurs en el moment en què es produeix la necessitat (quan aquests recursos arriben tard, perden eficàcia en la millora la segregació).
  
• Millorar la detecció precoç de les necessitats educatives específiques, i garantir una distribució equitativa d'aquest alumnat aprofitant tots els recursos normatius existents. Canalitzar demandes grupals de centre que ajudin a diversificar la composició social dels centres educatius.

Notícia de l'Ajuntament.     Estudi complet aquí.