dilluns, 29 de desembre del 2025

La visibilitat de les esquerres alternatives a Manresa

Per què Manresa lidera les mobilitzacions del país contra el genocidi a Gaza?

Manresa va esdevenir dijous passat un dels principals focus de protesta a Catalunya contra l'assalt de l'exèrcit israelià a la Global Sumud Flotilla, a tocar de Gaza. La manifestació, que va reunir 3.000 persones, va ser la més multitudinària del país fora de Barcelona, superant de llarg les convocatòries de Girona, Lleida o Tarragona. Les mobilitzacions, però, no es van aturar aquí: l'endemà, centenars d'estudiants van protagonitzar una vaga i divendres al vespre es van sumar noves accions davant de les oficines d'ICL a Súria. Aquest poder de convocatòria, que duplica el d'altres capitals catalanes amb més població, reforça Manresa com a epicentre del moviment popular solidari amb Palestina.

Diversos factors socials i culturals expliquen aquest lideratge. La ciutat compta amb una esquerra popular fortament arrelada i amb una xarxa de col·lectius autoorganitzats que des de fa dècades treballen de manera cohesionada en àmbits com l'habitatge, el feminisme, el sindicalisme o l'educació comunitària. A això s'hi afegeix la força del sindicalisme juvenil, la implicació de la comunitat musulmana i la transversalitat generacional, amb plataformes com Aturem les Guerres aportant continuïtat i constància. El factor ICL, amb la presència de la multinacional israeliana al Bages, ha convertit el conflicte de Gaza en un debat de proximitat, donant a les protestes un significat encara més tangible per al territori.

La capital del Bages va aplegar 3.000 manifestants, a banda d'accions paral·leles que en van reunir centenars, mentre que a les capitals de demarcació la convocatòria no va arribar ni a la meitat

Manresa es va convertir dijous en un dels focus principals de la protesta contra l'assalt de l'exèrcit israelià a la Global Sumud Flotilla, a prop de les costes de Gaza. La manifestació, que va reunir 3.000 persones als carrers de la capital del Bages, va ser la més multitudinària del país fora de Barcelona, superant de llarg les convocatòries de Girona (1.500 persones), Lleida (1.000), Tarragona (500) o d'altres ciutats del país. L'endemà, centenars d'estudiants van protagonitzar una vaga i divendres al vespre es van sumar noves accions de protesta davant de les oficines d'ICL a Súria.

Aquest poder de convocatòria, que duplica el d'altres capitals catalanes amb molta més població, respon a diversos factors socials, culturals i organitzatius que han consolidat Manresa com un dels nuclis més actius de l'esquerra popular i dels moviments socials del país.

Una esquerra popular i autoorganitzada molt arrelada

Manresa compta des de fa dècades amb un moviment alternatiu fort i cohesionat. L'Ateneu Popular la Séquia, a la Casa Amigant, és un espai de trobada on conviuen una vintena llarga de col·lectius que treballen en àmbits molt diversos: habitatge, feminisme, suport mutu, educació comunitària o sindicalisme independent. Aquesta xarxa d'entitats, amb una llarga trajectòria que es remunta als moviments antimilitaristes i independentistes, ha convertit la ciutat en pionera en iniciatives com la primera Festa Major Alternativa de Catalunya.

Aquest teixit s'ha traduït també en un impuls notable de l'economia social i solidària: Manresa és la ciutat catalana amb un índex més alt de creació de cooperatives, un element que reforça la cultura d'autoorganització i col·laboració comunitària.

El pes de l'organització estudiantil

El sindicalisme juvenil ha arrelat amb força als instituts de la comarca, amb el SEPC al capdavant però amb la participació d'altres col·lectius. La presència de centenars d'adolescents encapçalant la marxa de dijous en va ser una mostra clara. No és un fet aïllat: en els darrers anys, les mobilitzacions juvenils del Bages han tingut un gran protagonisme, especialment en jornades feministes.

Convocatòria intergeneracional i transversal

La protesta de dijous també va aplegar molta gent gran, mobilitzada a través de la plataforma Aturem les Guerres, que manté una activitat constant a la ciutat amb concentracions setmanals a la plaça Fius i Palà. Aquest col·lectiu, amb vincles amb entitats com Càritas o Creu Roja, aporta un component transversal que eixampla la base de les mobilitzacions i en facilita l'arrelament en diversos sectors de la societat manresana.

La implicació de la comunitat musulmana

Un altre factor clau és la composició demogràfica de Manresa: més del 20% de la població no té nacionalitat espanyola i, dins d'aquest col·lectiu, la majoria prové de països de tradició musulmana, sobretot del Marroc. La vinculació emocional i política amb Palestina ha fet créixer notablement la seva participació en aquestes mobilitzacions, tot i que fa temps que es mouen en el món comunitari de la ciutat. La segona generació, arrelada a la ciutat, també ha estat present amb força en aquestes convocatòries.

ICL, el referent proper del conflicte

La presència d'ICL, la multinacional israeliana que explota les mines de Súria i Sallent, ha situat el Bages en l'epicentre del debat sobre la relació entre Israel i el territori. L'empresa arrossega des de fa anys polèmiques mediambientals i socials i, alhora, és percebuda per part del moviment popular com un actor vinculat al sionisme, sobretot arran del seu suport al programa Apadrina un soldat i dels suposats vincles amb l'exèrcit israelià. Aquesta proximitat ha fet que la causa palestina tingui un reflex molt tangible i immediat a la comarca.

Amb tots aquests elements combinats -un teixit alternatiu fort, una joventut organitzada, la implicació intergeneracional i la comunitat musulmana, sumats al paper simbòlic d'ICL- Manresa ha consolidat un poder de mobilització extraordinari en les protestes solidàries amb Palestina, convertint-se en el punt de referència més enllà de Barcelona.

 
 
Nació digital, 6 d'octubre 2025 

La Valldora, un dels meus paradisos per tornar-hi sempre

https://www.regio7.cat/sentits-i-plaers/2025/11/07/vall-mes-secreta-solsones-romanic-118799440.html 

La vall més secreta del Solsonès: té romànic, bolets i la llegenda de Guifré el Pilós

Set raons per visitar la Vall d’Ora, terra d’aigua i història, amb només una vintena d'habitants i poc coneguda turísticament

Un toll del torrent de la Rasa de Comadescales

Un toll del torrent de la Rasa de Comadescales / Pau Brunet

Pau Brunet

Manresa

El Solsonès amaga un tresor en forma de vall plena de romànic, zones per remullar els peus, bolets i història i, tot, sense gaires turistes. A l’extrem més a l’est del municipi de Navès, seguint el curs del riu Aigua d’Ora i encaixada entre les serres de Busa, Bastets i Travil, la Vall d’Ora és un espai de boscos de pi roig, alzines i roures; camps; i cases disseminades amb una vintena de veïns. Aquí, la petjada forta no és la humana, sinó la de l’aigua, que conviu amb patrimoni i la llegenda de Guifre el Pilós. Hi ha moltes raons -però, sobretot, set- per fer aquesta escapada, a 50 minuts de Manresa, 25 Solsona i 40 de Berga.

1. Viatge al passat

L’antiga escola i les masies de Ca l’Ambròs i Cal Guirre formen l’Ecomuseu de la Vall d’Ora, un espai que permet descobrir com es vivia i quines feines es feien al Prepirineu al segle XIX. S’han restaurat i es poden veure en funcionament un molí i una serradora, entre altres espais.

Declarada Bé Cultural d’Interès Nacional, l’església romànica de Sant Pere de Graudescales és l’últim vestigi d’un antic monestir de monjos benedictins. Consagrada l’any 913, té una sola nau amb planta de creu llatina i tres absis decorats amb arcs adossats a les parets, molt estesos al romànic de la Catalunya medieval. Una pista forestal du fins a uns cent metres del temple, on hi ha un aparcament molt limitat, de dues places. El mal estat del pont que creua l’Aigua d’Ora no permet passar d’aquí amb cotxe.

3. Religió amb vistes

A més de Sant Pere de Graudescaldes, a la Vall d’Ora hi ha dues esglésies romàniques més, però que estan tancades. Una és la de Santa Eulàlia, que actualment té la funció parroquial. Surt esmentada per primera vegada el 839. L’altra és la de Sant Andreu de la Mora, igualment d’època romànica, però amb l’aspecte modificat per obres d’ampliació fetes entre els segles XVII i XVIII. Des d’aquí, s’obtenen unes bones vistes de la vall.

4. L’aigua

Afluent del Cardener, el riu Aigua d’Ora ha estat l’encarregat d’excavar la vall. Qualsevol època de l’any és bona per gaudir de les formes curioses que ha deixat a les roques i dels seus tolls, alguns de color turquesa i altres, esmaragda. A l’estiu, però, és quan reben més visites perquè són un lloc de bany apreciat. Per evitar massificació, l’Ajuntament ha delimitat aparcaments, petits i que s’omplen ràpidament. Destaca el tram més proper a la C-26, i el tram de riu planer que s’obre després del congost de Sant Pere de Graudescales.

5. El lloc més secret

Sense deixar l’aigua, un dels punts més màgics de la vall és dels que costa de trobar. Es tracta d’un salt d’aigua entre roques amb un petit gorg d’aigua turquesa. És al torrent de la Rasa de Comadescales i té un aparcament propi a la mateixa pista forestal que du a Sant Pere de Graudescales.

6. La sang de Guifré el Pilós

Historiadors situen la mort del comte Guifré el Pilós a la Vall d’Ora l’any 897 durant una batalla contra el cabdill musulmà de Lleida Llop Ibn Muhammad. Una escultura recorda la llegenda popular que diu que el rei Carles el Calb va xopar els dits en la sang del noble i va dibuixar les quatre barres sobre l’escut daurat. 
L’escultura en record de Guifré el Pilós

L’escultura en record de Guifré el Pilós / Aj Navès


 

 



 

7. El camí del rec

Al cor de la Vall d’Ora, el riu té poc desnivell i això va permetre la construcció d’un rec d’uns 800 metres que discorre paral·lel al riu. Un corriol permet caminar entre dos dels rodets que encara avui alimenta, el de cal Guirre i el de ca l’Ambròs.