Per què Manresa lidera les mobilitzacions del país contra el genocidi a Gaza?
Diversos factors socials i culturals expliquen aquest lideratge. La ciutat compta amb una esquerra popular fortament arrelada i amb una xarxa de col·lectius autoorganitzats que des de fa dècades treballen de manera cohesionada en àmbits com l'habitatge, el feminisme, el sindicalisme o l'educació comunitària. A això s'hi afegeix la força del sindicalisme juvenil, la implicació de la comunitat musulmana i la transversalitat generacional, amb plataformes com Aturem les Guerres aportant continuïtat i constància. El factor ICL, amb la presència de la multinacional israeliana al Bages, ha convertit el conflicte de Gaza en un debat de proximitat, donant a les protestes un significat encara més tangible per al territori.
La capital del Bages va aplegar 3.000 manifestants, a banda d'accions paral·leles que en van reunir centenars, mentre que a les capitals de demarcació la convocatòria no va arribar ni a la meitat
Manresa es va convertir dijous en un dels focus principals de la protesta contra l'assalt de l'exèrcit israelià a la Global Sumud Flotilla, a prop de les costes de Gaza. La manifestació, que va reunir 3.000 persones als carrers de la capital del Bages, va ser la més multitudinària del país fora de Barcelona, superant de llarg les convocatòries de Girona (1.500 persones), Lleida (1.000), Tarragona (500) o d'altres ciutats del país. L'endemà, centenars d'estudiants van protagonitzar una vaga i divendres al vespre es van sumar noves accions de protesta davant de les oficines d'ICL a Súria.
Aquest poder de convocatòria, que duplica el d'altres capitals catalanes amb molta més població, respon a diversos factors socials, culturals i organitzatius que han consolidat Manresa com un dels nuclis més actius de l'esquerra popular i dels moviments socials del país.
Una esquerra popular i autoorganitzada molt arrelada
Manresa compta des de fa dècades amb un moviment alternatiu fort i cohesionat. L'Ateneu Popular la Séquia, a la Casa Amigant, és un espai de trobada on conviuen una vintena llarga de col·lectius que treballen en àmbits molt diversos: habitatge, feminisme, suport mutu, educació comunitària o sindicalisme independent. Aquesta xarxa d'entitats, amb una llarga trajectòria que es remunta als moviments antimilitaristes i independentistes, ha convertit la ciutat en pionera en iniciatives com la primera Festa Major Alternativa de Catalunya.
Aquest teixit s'ha traduït també en un impuls notable de l'economia social i solidària: Manresa és la ciutat catalana amb un índex més alt de creació de cooperatives, un element que reforça la cultura d'autoorganització i col·laboració comunitària.
El pes de l'organització estudiantil
El sindicalisme juvenil ha arrelat amb força als instituts de la comarca, amb el SEPC al capdavant però amb la participació d'altres col·lectius. La presència de centenars d'adolescents encapçalant la marxa de dijous en va ser una mostra clara. No és un fet aïllat: en els darrers anys, les mobilitzacions juvenils del Bages han tingut un gran protagonisme, especialment en jornades feministes.
Convocatòria intergeneracional i transversal
La protesta de dijous també va aplegar molta gent gran, mobilitzada a través de la plataforma Aturem les Guerres, que manté una activitat constant a la ciutat amb concentracions setmanals a la plaça Fius i Palà. Aquest col·lectiu, amb vincles amb entitats com Càritas o Creu Roja, aporta un component transversal que eixampla la base de les mobilitzacions i en facilita l'arrelament en diversos sectors de la societat manresana.
La implicació de la comunitat musulmana
Un altre factor clau és la composició demogràfica de Manresa: més del 20% de la població no té nacionalitat espanyola i, dins d'aquest col·lectiu, la majoria prové de països de tradició musulmana, sobretot del Marroc. La vinculació emocional i política amb Palestina ha fet créixer notablement la seva participació en aquestes mobilitzacions, tot i que fa temps que es mouen en el món comunitari de la ciutat. La segona generació, arrelada a la ciutat, també ha estat present amb força en aquestes convocatòries.
ICL, el referent proper del conflicte
La presència d'ICL, la multinacional israeliana que explota les mines de Súria i Sallent, ha situat el Bages en l'epicentre del debat sobre la relació entre Israel i el territori. L'empresa arrossega des de fa anys polèmiques mediambientals i socials i, alhora, és percebuda per part del moviment popular com un actor vinculat al sionisme, sobretot arran del seu suport al programa Apadrina un soldat i dels suposats vincles amb l'exèrcit israelià. Aquesta proximitat ha fet que la causa palestina tingui un reflex molt tangible i immediat a la comarca.
Amb tots aquests elements combinats -un teixit alternatiu fort, una joventut organitzada, la implicació intergeneracional i la comunitat musulmana, sumats al paper simbòlic d'ICL- Manresa ha consolidat un poder de mobilització extraordinari en les protestes solidàries amb Palestina, convertint-se en el punt de referència més enllà de Barcelona.
