Vacances 2026

 Vacances amb el Miquel Àngel del principi al final, amb el Berlingo amunt i avall.

Primera nit a Haro amb una piscina molt valorada, després de 5 hores convertides en més, calor i cansament.

El dia 8 comença amb una multa important per voler anar al centre d'Haro girant en línia continua... I la polícia camuflada ens va descobrir. Anem pel nord de la província de Brugos, amb parada a Poza de la Sal i Masa, poble preciós del municipi d'Ubierna, meseta amunt i fresqueta també. També a Aguilar de Campoo, pàtria de les galetes Gullon.

A la tarda ens trobem a Guardo amb la gent de Sant Vicenç de Castellet per anar a comprar. Ho organitzem tot per cabanes, les cabañas patagónicas de Maraña, amb el Gorka al capdavant. A nosaltres ens toca amb el Pere Anton i la Montse, dues parelles ben avingudes.

El dia 9 fem el reconeixement dels pobles de la vora en cotxe. Comencem pel puerto de Tarna, amb els seus búnquers de la guerra civil, que comunica amb Astúries, i el puerto Las Señales, 1625 m. Després anem al columpio de Lario. Fem una cervesa a Acebedo, gran ambient d'agost i cerveses refrescades amb l'aigua fresca del rierol. Aigua sempre per aquestes valls. I ens reparteixen xoriço boníssim. A La Uña dinem al bar restaurant Mireya, plaça molt agradable. Després anem a la piscina fluvial d'Acebedo i pugem una miqueta pel rierol.

El dia 10 pugem als pics del Mampodre, passem pel llac, jo començo a patir per la verticalitat. Els més atrevits pugen a la peña el Convento, mentre tres noies els esperem des la collada. Després anem baixant i jo no puc més. El collado de Valverde em supera del tot. Baixem sense camí buscant el riu Maraña. Un cop 300 metres avall, tot és més fàcil, però fa molta calor.

Anem a sopar a Liegos, on una noia entre Àvila i L'Hospitalet ens fa llargues explicacions. Abans, assistim a la jubilació de la donar que porta el bar Pedreña i anem al banc mirador del poble.

El dia 11 la majoria puja al Gilbo i tres ens quedem al coll. M'avergonyeix, però què hi farem. Després dinem a Riaño i passegem pel poble.

El dia 12 és el de l'eclipse. Comencem anant amb barca per l'embassament de Riaño, després dinem al restaurant Tanis i jo torno a Maraña per veure l'eclipsi amb el Miquel Àngel, en un turonet de Liegos baixant a l'esquerra des d'on, instal·lats en les nostres cadires, vam veure el sol i la lluna trobar-se i estimar-se i deixar anar el dia tranquil·lament.

Dijous 13 anem en cotxe al naixement del Cares.

El dia 14, de camí cap a Lamego, parem a Lleó per rentar la roba a la bugaderia universitària. Bona experiència amb bar colombià inclòs. Veure Lleó serà per una altra vegada. 

Tots aquests dies, el Xavier, bon caminador, s'ha trobat malament i ha passat moltes estones estirat al llit.

Des de Lamego, el 17 anem per dinar a Apúlia, al Youth and Family Servas Camp

 

Grup turc: Mehmet i fill, Sevgy i filla, Hena; Hüsseyin, Berna i Özgür Çam

Grup andalús: Gabriel i Rocío, María Luisa de Jabugo, María José (coneguda a casa la Manuela de Lamego), Isabel, Inma Gordillo

Grup portuguès: Alice i fill Simao (que quasi no es parlen), Claudina, Dora i el seu marit Rocher, Fernanda i André, Antonio Rufino, dona Gi

Ingrid dels EUA vivint a Alemanya, Florence alemanya que fa el camí de Sant Jaume, Vinod home gran dels EUA origen indi

Horieh i Leyle

Laura, Alberto i Nicola

Luca de Salvador, Elisa Fornero, Elias i Maya

Paulo i dues filles (Marta? I X)

Isabelle i Valentin de París, Claire de França

Maria Teresa Brintazzo i Charles

Arnoud

Carla portuguesa, filla i dos nets (Yadin i un altre)

L'evolució de la inflació a Espanya (segons Chatgpt)

 Aquí tens el gràfic de barres que mostra l'evolució de la taxa d'inflació interanual a Espanya mes a mes, des del gener de 2019 fins al juny de 2026. Les dades reflecteixen els valors oficials i avançats publicats per l'Instituto Nacional de Estadística (INE). [1]

Anàlisi de les dades del gràfic:

• Fase 1: Estabilitat i deflació (2019 - 2020)
  L'any 2019 es va caracteritzar per una estabilitat absoluta, alternant mesos d'entre el 0,4% i l'1,5%. Amb l'arribada de la pandèmia de COVID-19 la primavera de 2020, l'aturada econòmica total va enfonsar els preus en terreny negatiu durant gairebé tot l'any, tocant fons al maig i octubre de 2020 amb un -0,8%.
• Fase 2: Escalada i pic històric (2021 - 2022)
  La reobertura mundial del 2021 va tensionar les cadenes de subministrament, tancant l'any al 6,5%. L'esclat del conflicte a Ucraïna a principis de 2022 va portar la inflació a nivells inèdits en dècades, registrant el rècord del període al juliol de 2022 amb un 10,8% interanual. [2]
• Fase 3: Moderació i dents de serra (2023 - 2026)
  La pujada de tipus d'interès per part del Banc Central Europeu va fer efecte a partir de 2023. Des de llavors, l'IPC s'ha anat moderant de forma progressiva. L'any 2024 va consolidar la baixada entorn del 2,5%-3,5%, una tendència que s'ha estabilitzat durant el primer semestre de 2026, on les dades més recents es mantenen estables al 3,2%. [2, 3]

Es podria comparar aquest gràfic amb la inflació subjacent (la que no inclou energia ni aliments frescos.

Comportament econòmic dels dos indicadors:

• El decalatge de la crisi (2021 - 2022): L'IPC general es va disparar primer. L'energia va apujar els preus globals de cop, però la inflació subjacent va trigar mesos a reflectir-ho perquè els comerciants i empreses van trigar a traslladar l'encariment de l'energia als productes finals. [1]

• L'efecte persistent o "resistent" (2023): Quan l'energia va començar a donar un respir i l'IPC general queia, la subjacent es va mantenir en nivells màxims. Això passa perquè els preus dels serveis (turisme, restauració) i els aliments envasats són molt més rígids a la baixa i costa més que tornin a la normalitat. [1, 2]

• Convergència actual (2024 - 2026): Superat l'impacte dels xocs externs, ambdues corbes s'han tornat a ajuntar. Les dades del darrer mes de juny de 2026 mostren una economia més normalitzada, amb un IPC general del 3,2% i una inflació subjacent del 2,9%. [1, 2]

[1] https://www.ine.es

[2] https://www.bankinter.com

[3] https://www.idealista.com

Languages

 

https://www.facebook.com/thelanguagenerds   4 June 2026

Never too old

 

Penjat al Facebook de l'Anna Kurek el 21 de maig. Sembla que era el lema de la Cher. Tant li fa. Ara toca.

Too old what for? Up to me to decide!

Ateneus populars. Informacions en més llengües.

Què és un ateneu?

https://casalsiateneus.cat/ 

Complicadíssim de dir en anglès.

https://ca.squat.net/2017/02/21/manresa-30-anys-de-centres-socials-30-anys-dautogestio-i-combativitat/

Okupar = to squat

https://www.racocatala.cat/forums/fil/251670/com-funciona-un-ateneu-popular 

La cosa és que aquí a Catalunya hi ha dos tipus d’entitas que prenen el nom d’ateneu:

1) els de tota la vida, políticament catalanistes sense més, on s’hi fan classes de ball de bastons, on van els avis a jugar a la botifarra, etc. Aquests són els de la Federació. www.ateneus.cat

2) i els ateneus populars, joves o alternatius, vinculats a l’EI o a moviments anticapitalistes, on es fan tallers de cuina vegana i deconstrucció de la masculinitat. S’agrupen a la Xarxa. https://casalsiateneus.cat/ 

Decisions preses en assemblea, "assembly" en anglès, per consens.

Sobre fer ciència... Feta des de dins del sistema

 

Empobrint la ciència

https://www.ara.cat/opinio/empobrint-ciencia_129_5593870.html

Material de laboratori en una imatge d'arxiu

Jaume Bertranpetit 19/12/2025  Catedràtic emèrit de ciències mèdiques i de la vida de la UPF

Fa anys que el sistema universitari i de recerca viu atrapat en una idea tan seductora com equivocada: que l’avaluació acadèmica serà millor si és perfectament “objectiva”. La recepta sembla clara: enumerar criteris, dividir-los en moltes parts i donar a cada una una puntuació exacta. Així, qualsevol persona —encara que no conegui el camp— podria aplicar el barem i obtenir un resultat. Precisió total. Objectivitat garantida. Objectivitat… en teoria.
Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Quan parlem d’avaluació acadèmica, però, no ens referim només a la valoració de les publicacions en revistes internacionals. Parlem d’un sistema que travessa tots els àmbits de la vida acadèmica: el reclutament i la promoció del personal investigador, l’accés a projectes competitius, l’avaluació de trajectòries professionals i la manera com es produeix i es valida el coneixement.

La realitat, però, és l’oposada a la promesa inicial. Aquesta obsessió per desglossar-ho tot està convertint l’avaluació en un exercici burocràtic i mecànic. Rúbriques infinites, caselles per omplir, decimals que pretenen mesurar allò que és qualitatiu per definició. I, mentrestant, el que és essencial desapareix: la mirada experta.

La bona recerca no es detecta sumant punts. Un treball valuós es reconeix perquè aporta novetat, solidesa, visió i profunditat. I aquests elements només els pot captar algú que coneix de veritat el camp, que compara i sap situar un resultat dins d’una tradició científica. Aquesta mirada no es pot substituir per una taula de puntuacions, perquè la qualitat científica no funciona com un full de càlcul.

La quantificació excessiva, a més, no és neutra: genera efectes perversos. Incentiva produir més, encara que sigui rutinàriament. Premia qui sap adaptar-se millor al sistema de punts, no necessàriament qui fa la millor ciència. I condiciona les pràctiques dels investigadors, que tendeixen a prioritzar el que és mesurable i ràpidament publicable en detriment de la recerca arriscada o de llarg recorregut.

A poc a poc, aquest model empobreix la ciència mateixa. Limita la llibertat intel·lectual i afavoreix la selecció de persones i treballs que s’ajusten als models prevalents, no pas als més innovadors. El resultat és un coneixement menys obert i amb menys capacitat d’afrontar problemes complexos.

Tot plegat ha conduït a una paradoxa: en nom de l’objectivitat, hem creat un sistema menys just i menys útil. Perquè una avaluació que no sap reconèixer el valor real del que està jutjant és una avaluació fallida, tant per a la comunitat científica com per a la societat. No es tracta de tornar a l’opacitat ni a decisions discrecionals. La transparència és imprescindible, però no exigeix convertir-ho tot en xifres; exigeix explicar com s’exerceix el criteri expert, no eliminar-lo.

Si volem un sistema universitari i de recerca que premiï la bona recerca i fomenti l’excel·lència, cal recuperar una evidència que el debat burocràtic ha volgut amagar: avaluar bé vol dir saber, ser expert. I saber no sempre es pot desglossar en puntuacions.

La visibilitat de les esquerres alternatives a Manresa

Per què Manresa lidera les mobilitzacions del país contra el genocidi a Gaza?

Manresa va esdevenir dijous passat un dels principals focus de protesta a Catalunya contra l'assalt de l'exèrcit israelià a la Global Sumud Flotilla, a tocar de Gaza. La manifestació, que va reunir 3.000 persones, va ser la més multitudinària del país fora de Barcelona, superant de llarg les convocatòries de Girona, Lleida o Tarragona. Les mobilitzacions, però, no es van aturar aquí: l'endemà, centenars d'estudiants van protagonitzar una vaga i divendres al vespre es van sumar noves accions davant de les oficines d'ICL a Súria. Aquest poder de convocatòria, que duplica el d'altres capitals catalanes amb més població, reforça Manresa com a epicentre del moviment popular solidari amb Palestina.

Diversos factors socials i culturals expliquen aquest lideratge. La ciutat compta amb una esquerra popular fortament arrelada i amb una xarxa de col·lectius autoorganitzats que des de fa dècades treballen de manera cohesionada en àmbits com l'habitatge, el feminisme, el sindicalisme o l'educació comunitària. A això s'hi afegeix la força del sindicalisme juvenil, la implicació de la comunitat musulmana i la transversalitat generacional, amb plataformes com Aturem les Guerres aportant continuïtat i constància. El factor ICL, amb la presència de la multinacional israeliana al Bages, ha convertit el conflicte de Gaza en un debat de proximitat, donant a les protestes un significat encara més tangible per al territori.

La capital del Bages va aplegar 3.000 manifestants, a banda d'accions paral·leles que en van reunir centenars, mentre que a les capitals de demarcació la convocatòria no va arribar ni a la meitat

• Càrregues i tensió a Súria en una acció a les portes d'ICL contra el genocidi i en suport a Palestina
• La manifestació per la Flotilla de Gaza interromp el servei dels FGC a Manresa 

Manresa es va convertir dijous en un dels focus principals de la protesta contra l'assalt de l'exèrcit israelià a la Global Sumud Flotilla, a prop de les costes de Gaza. La manifestació, que va reunir 3.000 persones als carrers de la capital del Bages, va ser la més multitudinària del país fora de Barcelona, superant de llarg les convocatòries de Girona (1.500 persones), Lleida (1.000), Tarragona (500) o d'altres ciutats del país. L'endemà, centenars d'estudiants van protagonitzar una vaga i divendres al vespre es van sumar noves accions de protesta davant de les oficines d'ICL a Súria.

Aquest poder de convocatòria, que duplica el d'altres capitals catalanes amb molta més població, respon a diversos factors socials, culturals i organitzatius que han consolidat Manresa com un dels nuclis més actius de l'esquerra popular i dels moviments socials del país.

Una esquerra popular i autoorganitzada molt arrelada

Manresa compta des de fa dècades amb un moviment alternatiu fort i cohesionat. L'Ateneu Popular la Séquia, a la Casa Amigant, és un espai de trobada on conviuen una vintena llarga de col·lectius que treballen en àmbits molt diversos: habitatge, feminisme, suport mutu, educació comunitària o sindicalisme independent. Aquesta xarxa d'entitats, amb una llarga trajectòria que es remunta als moviments antimilitaristes i independentistes, ha convertit la ciutat en pionera en iniciatives com la primera Festa Major Alternativa de Catalunya.

Aquest teixit s'ha traduït també en un impuls notable de l'economia social i solidària: Manresa és la ciutat catalana amb un índex més alt de creació de cooperatives, un element que reforça la cultura d'autoorganització i col·laboració comunitària.

El pes de l'organització estudiantil

El sindicalisme juvenil ha arrelat amb força als instituts de la comarca, amb el SEPC al capdavant però amb la participació d'altres col·lectius. La presència de centenars d'adolescents encapçalant la marxa de dijous en va ser una mostra clara. No és un fet aïllat: en els darrers anys, les mobilitzacions juvenils del Bages han tingut un gran protagonisme, especialment en jornades feministes.

Convocatòria intergeneracional i transversal

La protesta de dijous també va aplegar molta gent gran, mobilitzada a través de la plataforma Aturem les Guerres, que manté una activitat constant a la ciutat amb concentracions setmanals a la plaça Fius i Palà. Aquest col·lectiu, amb vincles amb entitats com Càritas o Creu Roja, aporta un component transversal que eixampla la base de les mobilitzacions i en facilita l'arrelament en diversos sectors de la societat manresana.

La implicació de la comunitat musulmana

Un altre factor clau és la composició demogràfica de Manresa: més del 20% de la població no té nacionalitat espanyola i, dins d'aquest col·lectiu, la majoria prové de països de tradició musulmana, sobretot del Marroc. La vinculació emocional i política amb Palestina ha fet créixer notablement la seva participació en aquestes mobilitzacions, tot i que fa temps que es mouen en el món comunitari de la ciutat. La segona generació, arrelada a la ciutat, també ha estat present amb força en aquestes convocatòries.

ICL, el referent proper del conflicte

La presència d'ICL, la multinacional israeliana que explota les mines de Súria i Sallent, ha situat el Bages en l'epicentre del debat sobre la relació entre Israel i el territori. L'empresa arrossega des de fa anys polèmiques mediambientals i socials i, alhora, és percebuda per part del moviment popular com un actor vinculat al sionisme, sobretot arran del seu suport al programa Apadrina un soldat i dels suposats vincles amb l'exèrcit israelià. Aquesta proximitat ha fet que la causa palestina tingui un reflex molt tangible i immediat a la comarca.

Amb tots aquests elements combinats -un teixit alternatiu fort, una joventut organitzada, la implicació intergeneracional i la comunitat musulmana, sumats al paper simbòlic d'ICL- Manresa ha consolidat un poder de mobilització extraordinari en les protestes solidàries amb Palestina, convertint-se en el punt de referència més enllà de Barcelona.

 

https://naciodigital.cat/manresa/politica/per-que-manresa-lidera-les-mobilitzacions-del-pais-contra-el-genocidi-a-gaza.html  

 

Nació digital, 6 d'octubre 2025