D'acord amb la
wikipèdia (text adaptat), el faig és relativament rar a
Catalunya,
però és la vuitena espècie més abundant, amb més de 36 milions de peus i
la segona espècie caducifòlia més abundant, després del
roure martinenc. Les
fagedes es concentren al
Ripollès (10 milions de peus), la
Garrotxa (fagedes de Milany o Barretó o Bonvac, la Salut, la Grevolosa i d'en Jordà),
Osona, la
Vall d'’Aran i el
Berguedà, tot i que també n'’hi ha a l'’
Alt Empordà, al
Montseny (
la Selva i el
Vallès Oriental) i fins i tot al
Solsonès (a l'obaga de la serra de Busa, a la part nord), al Pallars (fageda de Malpàs) i als
Ports (Montsià).
[6]
Anem a la serra de Milany amb la intenció de travessar la fageda
de Bonvac i arribar-nos fins a un cim característic del Bisaura, el Castell de
Milany situat dalt d'un contrafort rocós.
Estem a la subcomarca del Bisaura que
està situada al nord de la comarca d'Osona, fent frontera amb el Ripollès i
està formada pels municipis de Sant Quirze de Besora, Santa Maria de Besora,
Montesquiu, Sora i Vidrà.
Aquest terreny, aïllat de la Plana de
Vic, formava part del Ripollès en una primera divisió comarcal del 1932, mentre
que el 1990 va passar a ser de l'Osona.
Passat Santa Maria de Besora, en el punt
quilomètric 9,2, trobem a l’esquerra, senyalitzat, el camí del castell de
Milany. El seguim durant uns 4,5 kilòmetres per una pista en força mal estat,
fins arribar al mas de del Barretó i la seva capella on deixem el cotxe.
Un cop passada la masia del Barretó, hi ha una
cruïlla amb un pal indicador, prenem el camí del mig indicat com camí del
Castell de Milany i del morro del Quer.
Deixem uns metres la pista, per acostar-nos al Morro
del Quer on tenim unes vistes impressionants sobre la vall de Llaers on veiem
el castell del mateix nom al fons de la vall
Entrem a la fageda del Bonbac o del Barretó, el
camí és una catifa de fulles
Situada a l’obaga del Puig de Sant Jaume, a la
zona de Llaers, una de les fagedes més importants de Catalunya, comparable i del
mateix nivell que les famoses fagedes d’en Jordà (Santa Pau, a la Garrotxa) o
de la Grevolosa (Sant Pere de Torelló, a Osona). Deia Ramon Vinyeta en el seu
llibre Els arbres monumentals de Catalunya (1985) d’aquesta fageda: “Dotzenes
d’exemplars monumentals, d’un perímetre superior als 4 m. i amb alçàries per
damunt dels 30 m., arrelen als faldars del Puig de Sant Jaume, formant la ben
dita Fageda de Bonbac”.
Travessem la riera de Milany. I arribem al
pla de les Basses on
i ha la
Masia de Milany. Deixem enrere la masia i ens enfilem pel
Pla
del Castell fins arribar al peu del cim rocós on hi ha les restes del
castell. El voltem pel peu fins trobar el camí
d’accés a dalt del penyal. El
Castell de Milany és un cim
característic del
Bisaura, amb una alçada de 1526 metres. Antigament era
un punt molt important per la seva situació estratègica. Veiem fins al Montseny, Sant Llorenç del Munt i
Montserrat vers migdia. Per l’altra banda Cadí, Puigmal, Bastiments i
el Canigó lleugerament emblanquinats.
Les restes del castell de Milany es
situen a 1.525 m en un roquer al terme municipal de Vidrà , al límit amb
Vallfogona de Ripollès. Trobem cites del castell en documents de l’any 962, com
a castell pertanyent al comtat de Besalú. Les poques restes que queden avui
responen a la reconstrucció del segle XIII. Amb la recent restauració s’han
afermat les parets i elements que resten drets i s’hi ha bastit una miranda.
Vèrtex geodèsic i taules d’orientació. Segurament fou aixecat en l’avenç militar de
finals del segle IX, i el seu terme comprenia els actuals municipis de
Vallfogona
i
Vidrà amb totes les seves parròquies, i també, tal volta per agregació
posterior, el terme de
Llaers amb el seu petit castell. Els primers senyors de Milany foren els comtes
de Besalú, que el governaren a través del seu vescomte. El castell es va
abandonar a finals del s. XIV, quan va perdre la seva funció defensiva.
Tornem pel mateix camí amb la intenció de fruir de nou
del passeig per la fageda ara ja amb la llum de la tarda. A l’altra banda de la fondalada ens
sorprèn la vista de
la balma obrada dels Fleus
En
Ramon Vinyeta, en una de les seves publicacions "El
Vidranès" (Ed. Celblau. Torelló, 1986) diu: "
A la serra de Milany,
a les proximitats de la masia del propi nom, del terme municipal de Vidrà, però
en terme de Llaés, es troba un grup de balmes troglodítiques, essent les
principals la balma del Teixidor, la del Burbau, els Fleus, la Baumassa i la
Baumeta. Tenen un interès remarcable ja que persones que hi van néixer encara
viuen en l'actualitat. Concretament, la balma del Teixidor, la més notable,
espaiosa i confortable, fou habitada fins l'any 1952, i els testimonis
fotogràfics que en posseïm són abundosos i de gran interès. És possible que mil
anys enrere fos un poblat ibèric-troglodita, del qual en som descendents els
que vivim en aquestes comarques".
Les primeres ombres del capvespre cobreixen les valls quan
acabem el recorregut.
Més informació :
http://imaginemes.entorno.es/wordpress/wp-content/uploads/2015/06/febrer-2012.pdf
http://www.viatgespedraforca.cat/2012/10/els-colors-de-la-tardor.html
Surfrica Tours, 10 dies
