dijous, 7 de febrer del 2013

Famílies i educació - 2009


Família i Educació
La Fundació Jaume Bofill ha realitzat un estudi coordinat pel sociòleg basc Javier Elzo, “Models educatius familiars a Catalunya”. Descriu quatre models educatius familiars i una de les conclusions és que les famílies progressistes, amb pares més preocupats per la seva promoció social i personal que no pas per la formació dels seus fills, fracassen en l’educació. Els models tradicionals, amb normes clares i càstigs correctius, se’n surten amb èxit. El treball va suposar una enquesta a 1.060 famílies a partir d’una mostra d’escoles.
http://www.jordipujol.cat/ca/cejp/butlleti/188



EDUCACIÓ

Les famílies progressistes fracassen en l'educació

| Els pares estan més preocupats per la seva promoció social i personal que per la formació dels fills, segons un estudi | Els models tradicionals, amb normes clares i càstigs correctius, se'n surten amb èxit
CAROL BIOSCA
El rol dels pares en l'educació dels fills acostuma a passar desapercebut però és decisiu per a la seva formació
El rol dels pares en l'educació dels fills acostuma a passar desapercebut però és decisiu per a la seva formació
J. ADELGREN
Són pares considerats d'esquerres, amb un elevat nivell de formació, bona posició laboral i una àmplia vida social, però més preocupats per la seva promoció social i personal que per l'educació dels fills, de la qual han "desistit" i que deleguen en l'escola, en personal de suport o en altres familiars.
És el retrat del tipus de família progressista que dibuixa l'estudi Models educatius familiars a Catalunya,encarregat per la Fundació Jaume Bofill i coordinat pel sociòleg basc Javier Elzo. L'informe posa sobre la taula les dificultats d'aquests pares per educar els fills: són els defensors del model "prohibit prohibir", que no combreguen amb la paraula disciplina "i encara menys amb la idea de càstig", va assenyalar Elzo. Aquestes famílies es mostren molt bel·ligerants amb el càstig corporal, però "tampoc apliquen càstigs correctius".
Es tracta d'un col·lectiu que admet sentir-se "desbordat" pels problemes relacionats amb l'educació dels fills i que tampoc no es mostra gaire generós amb les mostres d'afecte perquè "passa poc temps" amb ells. "Per fer abraçades i mostrar l'estima s'hi ha de ser", va resumir Elzo.
El sociòleg va atribuir aquesta desorientació al fet que "històricament el concepte de família s'ha associat a conservadorisme". "Hi ha una idea molt estesa en el sentit que la família és una cosa de dretes", va declarar l'expert, segons el qual la percepció obeeix a una idea absolutament distorsionada, perquè "aquest no és l'únic model existent, i tampoc el majoritari".
La falta d'implicació dels pares es tradueix en un grau més alt de comportament antisocial dels fills: dels quatre models analitzats, els fills inclosos en aquest grup afirmen en una proporció més gran haver "viatjat sense bitllet amb els transports públics" i "haver molestat o insultat gent desconeguda, o haver-s'hi barallat, al carrer o en algun lloc públic".
L'estudi, que parteix d'una enquesta a 1.060 famílies i 1.189 professors a partir d'una selecció d'escoles i que va ser respost també per 350 alumnes de 12 anys, conclou, no obstant, que en general aquestes famílies estan "raonablement satisfetes" amb l'educació dels fills, que puntuen amb una mitjana de notable. Juntament amb el model progressista, el que planteja més "problemes" és el model de família conflictiva, però per motius que se situen als antípodes dels descrits.
A diferència de la primera categoria, el col·lectiu de famílies conflictives és el més necessitat: els pares tenen "poca formació i pocs recursos", i això deriva en un mal clima familiar en què el conflicte és habitual i en què predomina el càstig corporal i sancionador per sobre del correctiu.
A l'altre plat de la balança, els models de la família tradicional i l'anomenada família harmònica i convivencial exerceixen de contrapès. En tots dos casos es tracta d'unitats familiars més aviat conservadores, en què la família té un paper central i en què les normes de conducta estan clares, si bé en el primer es tracta de famílies "molt convencionals, que tendiran a desaparèixer", i en el segon de famílies "més obertes al futur", va afirmar Elzo.
Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 26. Dissabte, 28 de novembre del 2009
Paraules clau: Fills, Educació, Famílies, Pares, Família, Elzo, Models, Formació, Model, Estudi

EDUCACIÓ

La implicació de la mare és més gran en tots els casos

C. B.
Les dones són també majoritàriament les que passen més temps amb els fills
Les dones són també majoritàriament les que passen més temps amb els fills
RUTH MARIGOT
L'educació dels fills continua recaient encara majoritàriament sobre les dones. És una altra de les constatacions que revela l'estudi sobre models educatius familiars, on aquesta "constant" apareix reflectida al marge de les etiquetes. I es tracta d'una apreciació que fan els mateixos fills en afirmar que són les mares les que més se n'ocupen.
El sociòleg Javier Elzo va apuntar, en aquest sentit, que malgrat que "els pares es cuiden molt més dels fills ara que anys enrere", el camí a recórrer encara és molt llarg. Segons Elzo, els homes tenen en la societat actual un paper cabdal en l'educació dels fills però "estan totalment perduts" perquè "no tenen cap referent". "En qui es fixen?", es va preguntar. Davant la falta de respostes, molts opten per delegar.
Trencar tòpics
D'acord amb l'estudi, la manca de supervisió parental "és la variable més rellevant a l'hora d'explicar la conducta antisocial", seguida de les discussions entre pares i mares i fills i filles i de l'estil educatiu de la família. Elzo va considerar que cal allunyar-se "de les afirmacions que segueixen emfasitzant la incorporació de la dona al món laboral o la vida en famílies monoparentals" com a elements determinants de l'educació dels nens.
El sociòleg va descartar igualment que hi hagi una correlació entre tipus de família i origen dels progenitors, tot i mantenir la intuïció que en les famíles conflictives hi ha una proporció més gran d'immigrants no integrats, mentre que en les convivencials predominen els estrangers integrats.
Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 26. Dissabte, 28 de novembre del 2009
Publicat per a
Etiquetes de comentaris: , ,

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)