diumenge, 28 de juliol del 2013

Quins valors han de tenir els infants?

No són a tot arreu iguals!


Data Analysis for Intro To Sociology – Values and Socialization

  • Determinació/perseverància
  • Responsabilitat
  • Hard work = el valor del treball i l'esforç
  • Imaginació
  • Independència
  • Obediència
  • Tolerància i respecte
  • Fe religiosa
  • Estalvi
  • Generositat, despreniment, desinterès (unselfishness)
En alguns casos hi apareix Andorra o bé Espanya.
Qüestionari original utilitzat: http://www.wvsevsdb.com/wvs/WVSDocumentation.jsp?Idioma=I (en català per a Andorra!)

From the World Values Survey, que no és el mateix que l'Enquesta Europea de Valors, de la qual ha sorgit Valors tous en temps durs, coordinat per Àngel Castiñeira.

Diferent també de L'educació del futur i els valors, de Javier Elzo, 2005. 
Important mirar els indicadors que s'utilitzen per als valors.

Mapping children's chances

dijous, 25 de juliol del 2013

Sobre sexisme i educació amb la Barbie com a exemple

'Normal' Barbie uses real women's measurements

July 3, 2013 at 4:56 PM ET

Artist Nickolay Lamm created a 3-D rendering of a "normal" Barbie (pictured at right) next to a standard Barbie by using the CDC's measurements for an average 19-year-old American woman.
Nickolay Lamm / MyDeals.com
Artist Nickolay Lamm created a 3-D rendering of a "normal" Barbie (pictured at right) next to a standard Barbie by using the CDC's measurements for an average 19-year-old American woman.
Meet “normal” Barbie: She’s not impossibly tall and skinny, but instead created in the proportions of the average 19-year-old American woman.
Using a 3-D model, Photoshop and the Centers for Disease Control’s measurements of the average 19-year-old woman, artist Nickolay Lamm of MyDeals.com has created a rendering of what a Barbie doll would look like if it better resembled an average woman. He used the CDC measurements to make a 3-D model, dressed it up like a Barbie using Photoshop, then photographed a standard Barbie doll next to his model to show the difference.
Lamm created the normal Barbie because he "wanted to show that average is beautiful."
Nickolay Lamm / MyDeals.com
Lamm created the normal Barbie because he "wanted to show that average is beautiful."
“I created normal Barbie because I wanted to show that average is beautiful,’’ Lamm wrote in an email to TODAY.com. “If average-looking Barbie looks this good and if there's even a chance of Barbie negatively influencing young girls, why not make one?”
Lamm noted that there can be “different interpretations” of what is considered an “average’’ body type, but that using the CDC measurements makes his creation “pretty close.’’
He writes in his post on MyDeals.com that “some people say that we shouldn’t pay attention to the body proportions of Barbie because she is just a toy.” However, he then cites research suggesting Barbie may lead to heightened body dissatisfaction among young girls, unhealthy eating behaviors, and a desire to eat less in order to achieve a slim body.
Created with a 3-D printer, “normal’’ Barbie has also drawn some attention for having a bigger backside than the standard Barbie. Singer Demi Lovato, who has been an advocate of preventing eating disorders in young girls, tweeted her approval of Lamm’s proportions to her more than 15 million followers.

Anglès a l'escola

Ensenyament augmenta l’anglès a les escoles, 17-7-2013
En aquest idioma, es faran el 12% de les matèries a Primària i el 15% a l’ESO. 
Vol millorar el nivell dels alumnes, però també fomentarà altres llengües
Totes les escoles catalanes oferiran en anglès part de les assignatures i activitats. Així ho estableix el marc per al plurilingüisme del Departament d’Ensenyament aprovat ahir pel Govern, que té com a objectiu garantir, el 2018, el domini del català, el castellà i l’anglès dels alumnes en acabar l’educació obligatòria. El nou pla s’aplicarà a partir del setembre a 50 escoles com a prova pilot –un cost de 50.000 euros– i s’anirà estenen fins que el 12% de les matèries a Primària, el 15% a Secundària i la Formació Professional, i el 18% a Batxillerat s’imparteixin en anglès. Per ara, 1.247 centres dels 3.525 que hi ha a Catalunya fan ja classes en anglès.
La voluntat del Govern és que aquesta pràctica «s’estengui a diferents àrees curriculars, no només a les hores d’anglès», va explicar Rigau. Per això, el Departament està treballant amb entitats com el British Council o la Universitat de Cambridge per dissenyar un pla curricular bilingüe amb unitats didàctiques de diferents matèries en anglès. Però la Conselleria no només vol que més del 50% dels alumnes assoleixi el nivell B1 en anglès en acabar la Secundària, sinó també que el 75% dels estudiants hagi tingut l’oportunitat de conèixer una segona llengua estrangera. El Departament vol promoure les llengües dels països d’origen de l’alumne nouvingut «com a riquesa personal i col·lectiva».
Docents encara amb mancances
El 18,67% dels 71.691 docents tenen un nivell d’anglès de B2, equivalent al First Certificate of English, el 8% dels quals són llicenciats en filologia anglesa. Ensenyament, que tindrà en compte el nivell d’anglès en nomenar els substituts, oferirà formació als mestres de Secundària amb el B2 per a què puguin obtenir el C1 i als docents de Primària amb el B2 per millorar la seva metodologia.

Article d'opinió, o com parlar per no callar

En sintonia amb Europa

La consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, ahir durant la presentació del pla de plurilingüisme. ACN
La consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, ahir durant la presentació del pla de plurilingüisme.
Els darrers informes internacionals sobre l'ensenyament de les llengües estrangeres a l'escola mostren una situació certament diversa en els països del nostre entorn. L'anglès figura de manera destacada en les preocupacions de les autoritats educatives. Es volen incloure més hores en els programes escolars, i fer-ho més aviat. Però les dades exposen una gran discrepància en els recursos esmerçats i en els mecanismes necessaris per dur-ho a terme.
No descobreixen gaire cosa aquests informes quan apunten que l'èxit en l'aprenentatge de la llengua estrangera rau en el professorat. Certament ha de ser així. A més del domini necessari en aquesta llengua, convé pensar en l'actitud i la motivació a l'hora d'ensenyar-la, però sobretot en els dispositius i les estratègies, com també en els materials que s'hi dediquen de manera específica. Algunes universitats han engegat programes específics de formació de mestres per mirar de superar aquesta situació i proposen plans intensius amb una presència important de l'anglès a les aules.
Però no tot acaba aquí. Les condicions en les quals treballa el professorat són també aspectes que cal destacar. Per descomptat, unes aules preparades i amb bons materials són imprescindibles, però també ho és que el nombre d'alumnes per grup sigui raonable, i que les seves motivacions per aprendre siguin prou elevades. Encara que sembli mentida, pel que fa a l'anglès, no sempre trobem un interès suficient per part dels nois i noies, potser perquè no s'ha fomentat prou el seu valor social, més enllà de l'acadèmic.
Els informes internacionals consideren imprescindible que l'entorn de l'alumne sigui prou engrescador, amb un suport sostingut per part de les famílies, que al capdavall acostumen a ser les més interessades que els seus fills assoleixin un bon nivell en anglès. Convé augmentar la connexió de les llars catalanes a internet, que avui és una font bàsica d'aprenentatges. Sembla oportú incidir en la necessitat de fomentar la presència social de l'anglès, potser amb més decisió per part dels mitjans de comunicació, però sobretot incrementant la mobilitat i els intercanvis transnacionals. Per això una de les recomanacions més interessants dels informes insisteix en la necessitat de promoure les estades a l'estranger d'estudiants i també de professorat. Tot ajuda.

Rigau aplicarà la 'immersió' en anglès en 5 anys

Ensenyament vol que les escoles imparteixin el 12% de l'horari en llengua estrangera


HISTÒRIA EN ANGLÈS 
 Dels 3.625 centres escolars catalans, 1.247 ja fan alguna matèria en anglès. HISTÒRIA EN ANGLÈS Dels 3.625 centres escolars catalans, 1.247 ja fan alguna matèria en anglès. MANOLO GARCÍA
El 38% dels escolars catalans acaben l'educació obligatòria sense saber escriure en anglès. La redacció és el que obté més mals resultats a l'avaluació d'anglès a l'últim curs de l'ESO, però en termes globals, un 20% dels alumnes acaben la secundària sense competències bàsiques en aquesta llengua. De fet, a nivell estatal, l'Eurobaròmetre 2012 va revelar que només un 27% dels joves de 15 anys són capaços de mantenir una conversa en anglès.
Per mirar d'invertir aquesta tendència a Catalunya, tenint en compte que "el domini de l'anglès és una prioritat en la societat d'avui", la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, s'ha proposat estendre a tots els centres escolars l'ús de l'anglès per impartir assignatures. L'objectiu del pla de plurilingüisme aprovat ahir pel Govern és que l'any 2018 els 3.625 centres escolars que hi ha al sistema públic català imparteixin almenys un 12% de l'horari lectiu en anglès a primària, un 15% a l'ESO i la formació professional (FP), i un 18% en el cas del batxillerat. Es pretén així que tots els alumnes catalans, també a partir del 2018, acabin l'educació obligatòria amb un nivell d'anglès mínim de l'A2 (d'usuari bàsic segons el marc europeu de referència de les llengües) i que més de la meitat pugin un graó més i arribin al B1 (equivalent al tercer de l'escola oficial d'idiomes).
Rigau va admetre que les circumstàncies de cada alumne més enllà de l'escola -com pot ser el reforç que alguns es poden permetre amb classes fora del centre escolar- fan que el domini de l'anglès sigui molt dispar entre els alumnes. Per això, la consellera ha plantejat dos llindars en acabar l'ESO i confia que es pugui superar el 50% d'alumnes amb un B1, tenint en compte que avui l'assoleixen el 40%. La consellera va confiar, fins i tot, que, "amb els anys", bona part dels estudiants acabin el batxillerat amb un B2, el nivell -equivalent al First Certificate- que es vol exigir ara als universitaris per poder obtenir el títol.
Un 10% de mestres preparats
No obstant, per poder desplegar del tot aquest pla cal millorar el domini d'anglès del professorat català. Només el 10% dels docents que estan treballant a les aules catalanes tenen el nivell legalment suficient per impartir classes en anglès, un nivell que, segons la normativa estatal, és el B2 o First Certificate. Són uns 7.133 mestres i professors, que no són especialistes d'anglès, però que podrien fer part de la seva assignatura en aquesta llengua. Rigau va assenyalar que també "hi ha docents a la borsa de substitucions -és a dir, interins i substituts que ara no treballen- amb acreditació suficient" per poder fer classe en anglès i als quals, per tant, es tindrà en compte.
Per aprofitar al màxim els pocs docents que tenen B2, Rigau va explicar que cadascun impartirà una unitat de contingut de la seva assignatura en anglès per a tots els grups del centre escolar que facin aquella matèria en qualsevol curs. Per facilitar aquesta tasca, Ensenyament oferirà a tots els centres escolars material, elaborat per institucions com Cambridge, Oxford o el Trinity College, amb continguts i metodologies per impartir en anglès algunes unitats de contingut concretes dins de cada assignatura. Un material que s'està elaborant ara i que costarà 50.000 euros, extrets de la partida d'1,5 milions que la conselleria ha rebut del ministeri d'Educació aquest any per als programes de llengües, però que ja no rebrà l'any que ve, va apuntar Rigau.
Amb aquest material, el pla es posarà en marxa el curs 2013-2014 només en una cinquantena de centres. Segons Rigau, avui ja hi ha 1.247 centres escolars catalans que fan alguna assignatura o part d'alguna assignatura en anglès, però per al pla es buscaran escoles que no ho facin de cap manera. En 50 centres, es posarà en marxa la prova pilot per estendre el pla progressivament a tot el sistema en un termini de cinc anys.
A través d'aquestes unitats de contingut dins de cada assignatura no lingüística, els alumnes de primària acabaran rebent classe en anglès en un 12% del currículum, que equival a l'horari d'una assignatura completa; els d'ESO i FP, en un 15%, i els de batxillerat, en un 18%. A més, el pla es proposa que el 75% dels alumnes catalans tinguin també nocions d'una segona llengua estrangera, quan ara són només el 20%.

Capital escolar: Selectivitat, sexe i estudis universitaris.

Les dues persones (noies) 
amb notes més altes de Castelló i Catalunya 
trien Traducció i Interpretació: 
casualitat o signe dels temps?
La Universitat Jaume I ha conseguido, con un 93,4%, el porcentaje de aprobados más alto de toda la Comunitat Valenciana en esta convocatoria, ya que en el resto de universidades públicas valencianas el número de aptos se sitúa entre el 85,6 y el 89,5%.
Por universidades, los matriculados al selectivo en su fase extraordinaria se desglosan de la siguiente manera: en la Universitat Jaume I, 456 examinados y 426 aptos; en la Universidad de Alicante se han presentado 733 alumnos y 656 aprobados; en la Universidad Miguel Hernández de Elche, 808 presentados y 719 aptos; en la Universitat Politècnica de València, 779 examinados y 667 aptos; en la Universitat de València, 804 presentados y 697 estudiantes aprobados.
En cuanto a los porcentajes de aprobados, la UJI lidera este ránking con un 93,4%, le siguen la Universidad de Alicante (UA) con un 89,5% aptos; la Universidad Miguel Hernández (UMH), que obtiene un 89%; la Universitat de València (UV) con un 86,7% de aptos; y, por último, está la Universitat Politècnica de València (UPV), que tiene un 86,63% de aprobados en esta segunda convocatoria de selectividad.
MÁS NOTA EN LA UJI // La nota media de la fase general obtenida por los alumnos de la Comunitat Valenciana, que han superado las pruebas en julio, ha sido de un 5,21 (un 5,26, en el caso de los hombres y un 5,16, en las mujeres). Por universidades, la nota media más alta es la de la UJI con un 5,47. La puntuación en la UMH de Elche ha sido de un 5,28, en la UA de un 5,25, en la UV de un 5,18 y un 4,9 han sacado de media los presentados en la UPV.
Estos buenos datos de los alumnos de Castellón ayudan a aliviar otras cifras no tan positivas como es el hecho de que solo seis institutos de la provincia de Castellón consiguieran colarse entre los 50 mejores centros de la Comunitat en la primera convocatoria de selectividad, según un estudio realizado por la publicación Magisterio, que se basa en los datos oficiales de todas las universidades públicas valencianas. 
Una estudiante de Moncofa se sitúa con un 9,68 como la alumna más lista
... la joven de Moncofa Sophie Franch, que logró en junio un 9,68, mantiene su puesto como la alumna que mejor nota ha sacado este año en Castellón. Esta joven del IES de Nules quiere estudiar Traducción e Interpretación en la UJI.
Des de l'Ara s'informa que la Gemma Muñoz, de Girona, també estudiarà Traducció i Interpretació. Totes noies. Totes a la UAB.



http://www.ara.cat/premium/hemeroteca/pdf/946855308/ara_1372456802.pdf

Platges: dues de les millors del món. Per si mai...


.
Oldeniz Beach Fethiye Turkey
  Tropical beach near Durness, Scotland

dimarts, 9 de juliol del 2013

Què serveix per aprendre?


DEcODING LEarNING
No technology has an impact on learning on its own; it all depends on how it is used. Based on an analysis of learners’ actions and the way that they are resourced and structured, we have identified eight approaches to learning, or learning themes, that are proven to be effective:

Learning from Experts
Learning with Others
Learning through making
Learning through Exploring
Learning through Inquiry
Learning through Practising
Learning from assessment
Learning in and across Settings

dimarts, 2 de juliol del 2013

Capital simbòlic col·lectiu. Seguint Bourdieu, un concepte sociològic bàsic.

In this case, these different actors all look to generate what Harvey calls collective symbolic capital (using Bourdieu’s concept but extending it beyond individuals):
“The collective symbolic capital which attaches to names and places like Paris, Athens, New York, Rio de Janeiro, Berlin, and Rome is of great import and gives such places great economic advantages relative to, say, Baltimore, Liverpool, Essen, Lille, and Glasgow. The problem for these latter places is to raise their quotient of symbolic capital and to increase their marks of distinction so as to better ground their claims to the uniqueness that yields monopoly rent. The “branding” of cities becomes big business.16 Given the general loss of other monopoly powers through easier transport and communications and the reduction of other barriers to trade, this struggle for collective symbolic capital has become even more important as a basis for monopoly rents. How else can we explain the splash made by the Guggenheim Museum in Bilbao, with its signature Gehry architecture? And how else can we explain the willingness of major financial institutions, with considerable international interests, to finance such a signature project?
The rise to prominence of Barcelona within the European system of cities, to take another example, has in part been based on its steady amassing of symbolic capital and its accumulation of marks of distinction.” (103 – 4)