dijous, 25 de juliol del 2013

Anglès a l'escola

Ensenyament augmenta l’anglès a les escoles, 17-7-2013
En aquest idioma, es faran el 12% de les matèries a Primària i el 15% a l’ESO. 
Vol millorar el nivell dels alumnes, però també fomentarà altres llengües
Totes les escoles catalanes oferiran en anglès part de les assignatures i activitats. Així ho estableix el marc per al plurilingüisme del Departament d’Ensenyament aprovat ahir pel Govern, que té com a objectiu garantir, el 2018, el domini del català, el castellà i l’anglès dels alumnes en acabar l’educació obligatòria. El nou pla s’aplicarà a partir del setembre a 50 escoles com a prova pilot –un cost de 50.000 euros– i s’anirà estenen fins que el 12% de les matèries a Primària, el 15% a Secundària i la Formació Professional, i el 18% a Batxillerat s’imparteixin en anglès. Per ara, 1.247 centres dels 3.525 que hi ha a Catalunya fan ja classes en anglès.
La voluntat del Govern és que aquesta pràctica «s’estengui a diferents àrees curriculars, no només a les hores d’anglès», va explicar Rigau. Per això, el Departament està treballant amb entitats com el British Council o la Universitat de Cambridge per dissenyar un pla curricular bilingüe amb unitats didàctiques de diferents matèries en anglès. Però la Conselleria no només vol que més del 50% dels alumnes assoleixi el nivell B1 en anglès en acabar la Secundària, sinó també que el 75% dels estudiants hagi tingut l’oportunitat de conèixer una segona llengua estrangera. El Departament vol promoure les llengües dels països d’origen de l’alumne nouvingut «com a riquesa personal i col·lectiva».
Docents encara amb mancances
El 18,67% dels 71.691 docents tenen un nivell d’anglès de B2, equivalent al First Certificate of English, el 8% dels quals són llicenciats en filologia anglesa. Ensenyament, que tindrà en compte el nivell d’anglès en nomenar els substituts, oferirà formació als mestres de Secundària amb el B2 per a què puguin obtenir el C1 i als docents de Primària amb el B2 per millorar la seva metodologia.

Article d'opinió, o com parlar per no callar

En sintonia amb Europa

La consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, ahir durant la presentació del pla de plurilingüisme. ACN
La consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, ahir durant la presentació del pla de plurilingüisme.
Els darrers informes internacionals sobre l'ensenyament de les llengües estrangeres a l'escola mostren una situació certament diversa en els països del nostre entorn. L'anglès figura de manera destacada en les preocupacions de les autoritats educatives. Es volen incloure més hores en els programes escolars, i fer-ho més aviat. Però les dades exposen una gran discrepància en els recursos esmerçats i en els mecanismes necessaris per dur-ho a terme.
No descobreixen gaire cosa aquests informes quan apunten que l'èxit en l'aprenentatge de la llengua estrangera rau en el professorat. Certament ha de ser així. A més del domini necessari en aquesta llengua, convé pensar en l'actitud i la motivació a l'hora d'ensenyar-la, però sobretot en els dispositius i les estratègies, com també en els materials que s'hi dediquen de manera específica. Algunes universitats han engegat programes específics de formació de mestres per mirar de superar aquesta situació i proposen plans intensius amb una presència important de l'anglès a les aules.
Però no tot acaba aquí. Les condicions en les quals treballa el professorat són també aspectes que cal destacar. Per descomptat, unes aules preparades i amb bons materials són imprescindibles, però també ho és que el nombre d'alumnes per grup sigui raonable, i que les seves motivacions per aprendre siguin prou elevades. Encara que sembli mentida, pel que fa a l'anglès, no sempre trobem un interès suficient per part dels nois i noies, potser perquè no s'ha fomentat prou el seu valor social, més enllà de l'acadèmic.
Els informes internacionals consideren imprescindible que l'entorn de l'alumne sigui prou engrescador, amb un suport sostingut per part de les famílies, que al capdavall acostumen a ser les més interessades que els seus fills assoleixin un bon nivell en anglès. Convé augmentar la connexió de les llars catalanes a internet, que avui és una font bàsica d'aprenentatges. Sembla oportú incidir en la necessitat de fomentar la presència social de l'anglès, potser amb més decisió per part dels mitjans de comunicació, però sobretot incrementant la mobilitat i els intercanvis transnacionals. Per això una de les recomanacions més interessants dels informes insisteix en la necessitat de promoure les estades a l'estranger d'estudiants i també de professorat. Tot ajuda.

Rigau aplicarà la 'immersió' en anglès en 5 anys

Ensenyament vol que les escoles imparteixin el 12% de l'horari en llengua estrangera


HISTÒRIA EN ANGLÈS 
 Dels 3.625 centres escolars catalans, 1.247 ja fan alguna matèria en anglès. HISTÒRIA EN ANGLÈS Dels 3.625 centres escolars catalans, 1.247 ja fan alguna matèria en anglès. MANOLO GARCÍA
El 38% dels escolars catalans acaben l'educació obligatòria sense saber escriure en anglès. La redacció és el que obté més mals resultats a l'avaluació d'anglès a l'últim curs de l'ESO, però en termes globals, un 20% dels alumnes acaben la secundària sense competències bàsiques en aquesta llengua. De fet, a nivell estatal, l'Eurobaròmetre 2012 va revelar que només un 27% dels joves de 15 anys són capaços de mantenir una conversa en anglès.
Per mirar d'invertir aquesta tendència a Catalunya, tenint en compte que "el domini de l'anglès és una prioritat en la societat d'avui", la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, s'ha proposat estendre a tots els centres escolars l'ús de l'anglès per impartir assignatures. L'objectiu del pla de plurilingüisme aprovat ahir pel Govern és que l'any 2018 els 3.625 centres escolars que hi ha al sistema públic català imparteixin almenys un 12% de l'horari lectiu en anglès a primària, un 15% a l'ESO i la formació professional (FP), i un 18% en el cas del batxillerat. Es pretén així que tots els alumnes catalans, també a partir del 2018, acabin l'educació obligatòria amb un nivell d'anglès mínim de l'A2 (d'usuari bàsic segons el marc europeu de referència de les llengües) i que més de la meitat pugin un graó més i arribin al B1 (equivalent al tercer de l'escola oficial d'idiomes).
Rigau va admetre que les circumstàncies de cada alumne més enllà de l'escola -com pot ser el reforç que alguns es poden permetre amb classes fora del centre escolar- fan que el domini de l'anglès sigui molt dispar entre els alumnes. Per això, la consellera ha plantejat dos llindars en acabar l'ESO i confia que es pugui superar el 50% d'alumnes amb un B1, tenint en compte que avui l'assoleixen el 40%. La consellera va confiar, fins i tot, que, "amb els anys", bona part dels estudiants acabin el batxillerat amb un B2, el nivell -equivalent al First Certificate- que es vol exigir ara als universitaris per poder obtenir el títol.
Un 10% de mestres preparats
No obstant, per poder desplegar del tot aquest pla cal millorar el domini d'anglès del professorat català. Només el 10% dels docents que estan treballant a les aules catalanes tenen el nivell legalment suficient per impartir classes en anglès, un nivell que, segons la normativa estatal, és el B2 o First Certificate. Són uns 7.133 mestres i professors, que no són especialistes d'anglès, però que podrien fer part de la seva assignatura en aquesta llengua. Rigau va assenyalar que també "hi ha docents a la borsa de substitucions -és a dir, interins i substituts que ara no treballen- amb acreditació suficient" per poder fer classe en anglès i als quals, per tant, es tindrà en compte.
Per aprofitar al màxim els pocs docents que tenen B2, Rigau va explicar que cadascun impartirà una unitat de contingut de la seva assignatura en anglès per a tots els grups del centre escolar que facin aquella matèria en qualsevol curs. Per facilitar aquesta tasca, Ensenyament oferirà a tots els centres escolars material, elaborat per institucions com Cambridge, Oxford o el Trinity College, amb continguts i metodologies per impartir en anglès algunes unitats de contingut concretes dins de cada assignatura. Un material que s'està elaborant ara i que costarà 50.000 euros, extrets de la partida d'1,5 milions que la conselleria ha rebut del ministeri d'Educació aquest any per als programes de llengües, però que ja no rebrà l'any que ve, va apuntar Rigau.
Amb aquest material, el pla es posarà en marxa el curs 2013-2014 només en una cinquantena de centres. Segons Rigau, avui ja hi ha 1.247 centres escolars catalans que fan alguna assignatura o part d'alguna assignatura en anglès, però per al pla es buscaran escoles que no ho facin de cap manera. En 50 centres, es posarà en marxa la prova pilot per estendre el pla progressivament a tot el sistema en un termini de cinc anys.
A través d'aquestes unitats de contingut dins de cada assignatura no lingüística, els alumnes de primària acabaran rebent classe en anglès en un 12% del currículum, que equival a l'horari d'una assignatura completa; els d'ESO i FP, en un 15%, i els de batxillerat, en un 18%. A més, el pla es proposa que el 75% dels alumnes catalans tinguin també nocions d'una segona llengua estrangera, quan ara són només el 20%.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada