Identitat i territori

Ser estranger perpetu al món de l’expulsió permanent

Saskia Sassen reflexiona sobre identitat i territori
TONI VALL Barcelona | Actualitzada el 21/03/2014 00:00
http://www.ara.cat/premium/societat/estranger-perpetu-mon-lexpulsio-permanent_0_1105689515.html

La sociòloga Saskia Sassen durant la conversa que ahir va mantenir amb Mònica Terribas al Born Centre Cultural.
“Una de les deu científiques socials més importants del món”, així presenta Mònica Terribas Saskia Sassen, que participa al cicle d’entrevistes D.O. Europa, que acull el Born Centre Cultural. Sassen va néixer a Holanda, va passar l’adolescència a Buenos Aires -parla un espanyol perfecte-, va viure a Itàlia i a França i té nacionalitat nord-americana. “Identitat? No en tinc ni idea. Ignoro quina és la meva. Sóc una estrangera perpètua, que sempre se sent a casa seva”. Un bon començament, sens dubte.
Sassen ha desenvolupat estudis i teoria social al voltant de conceptes tradicionalment injectats de coneixement enquistat en el temps. Terribas n’introdueix un: territori. Es tracta, explica, d’una idea que s’ha desproveït de les fronteres que tots hi associem. Des de finals dels anys 80 -amb la caiguda de la Unió Soviètica, l’apartheid i les dictadures militars de Sud-amèrica- han anat sorgint noves Constitucions arreu del món que inclouen una clàusula segons la qual l’estat no pot presumir de ser el representant exclusiu del seu poble. “Això ha suposat un trencament total amb els supòsits de la Revolució Francesa i la Constitució americana, per exemple”, conclou. Ve a tomb que Terribas posi -dues vegades- sobre la taula Catalunya. Però Sassen s’hi sent incòmoda. “No conec el tema amb la profunditat que voldria. Però em meravella comprovar que territoris com Catalunya i el País Basc han aconseguit mantenir intacta la identitat al llarg del temps”. “La seva és una història emergent”, afegeix. “Emergent?”, repregunta Terribas. “Potser d’aquí deu anys...”, continua Sassen. “Deu anys?”, rebla l’entrevistadora.
Un altre punt fort de la conversa són els treballs de la sociòloga sobre l’expulsió com a realitat indefugible del nostre present. I en posa exemples. Són expulsats socials els desocupats de llarga durada: “Es tornen invisibles. El sistema els expulsa”. Grècia també és un microcosmos sembrat de tot tipus d’expulsions, des de la financera fins al drama dels suïcidis. El medi ambient és, des de fa deu anys, un expulsat claríssim. Als Estats Units s’han eliminat des del començament de la crisi econòmica més de 10.000 petites banques. L’expulsió com a fenomen global, com a mal endèmic amb el qual conviure. Aquesta és la reflexió de Sassen: “Som destructors des del precís moment en què posem els peus en aquest món”. Més clar, l’aigua.
“Chicago té més a veure amb São Paulo i Xangai que amb Nova York”, una reflexió que ve a tomb quan arriba el torn de les ciutats globals, un altre dels objectes d’estudi de Sassen. Les històries profundes de les ciutats són les que les emparenten, i no pas les evidències o les lògiques de país. Emparentat amb això, té molt de sentit l’anàlisi que fa sobre el poder i la prominència de la tecnologia en la vida de les persones. “La tecnologia ha de servir perquè ens prenguem seriosament el coneixement dels ciutadans”, argumenta. I en posa un exemple: a Nova York hi ha més rates que persones. Doncs podem estar segurs que qualsevol dels molts sensesostre de la ciutat les coneix molt millor que qualsevol giny tecnològic capaç de censar-les. Molt eloqüent. Esclar que potser també caldria preguntar-se si un sensesostre està encantat de ser un expert en rates.