Un nou model on inspirar-se

INTEL·LIGÈNCIA VEGETAL

Les plantes representen el 98,7 % de la vida al planeta i, tot i això, només un 3 % dels científics les estudien. Només el 3 % per estudiar gairebé la totalitat de la vida! Absurd. Mancuso n’és un. Té més de 250 articles científics publicats sobre aquest tema i acaba de publicar, amb la periodista Alessandra Viola, Sensibilidad e inteligencia en el mundo vegetal (Galaxia Gutenberg), en el qual explica els estudis i resultats més recents, propis i aliens, que demostren que les plantes es comuniquen entre elles i amb altres animals, i dormen, memoritzen, aprenen, cuiden la seva prole, prenen decisions i, fins i tot, són capaces de manipular altres espècies. Tot un món per descobrir.

 

“Les plantes tenen els nostres cinc sentits i quinze més”

 

Les plantes hi senten?

Molt més que els animals, incloent-hi nosaltres. I no és la meva opinió o percepció, és una evidència científica.

No és vostè un il·luminat?

No. Sabem que perceben els canvis elèctrics, el camp magnètic, el gradient químic, la presència de patògens...

Hi senten, hi veuen...?

Les plantes tenen els nostres cinc sentits i quinze més. No tenen ulls ni oïdes com nosaltres, però perceben totes les gradacions de la llum i les vibracions sonores.

I els agrada la música?

Certes freqüències, sobretot les baixes (entre els 100 Hz i els 500 Hz), afavoreixen la germinació de les llavors i el creixement de les plantes cap a la font d’aquest so, que equival a freqüències naturals com la de l’aigua que corre; però parlar o cantar a les plantes és perdre el temps.

Hi ha sons sota terra? S’ha descobert que les arrels produeixen so i són capaces de percebre’l. Això suggereix que hi ha una via de comunicació subterrània.

Tampoc no tenen nas.

El seu olfacte i gust són molt sensibles, perceben les molècules químiques. És el seu mode de comunicació: cada olor és un missatge. I tenen tacte, n’hi ha prou amb veure a càmera ràpida com palpa una planta enfiladissa.

I diu que es comuniquen?

Es comuniquen amb altres plantes de la mateixa espècie a través de molècules químiques volàtils. Per exemple, envien missatges de perill. Si un insecte li menja les fulles, la planta produeix a l’instant determinades molècules que es difonen quilòmetres i que avisen que hi ha un atac en curs.

I com es defensen?

De moltes maneres: poden augmentar les molècules verinoses o produir proteïnes indigeribles per a l’insecte. Moltes plantes, quan un insecte comença a menjar-les, emeten determinades substàncies per atreure altres insectes que els depredin a ells.

Això és comunicació entre espècies.

Les plantes produeixen moltes molècules químiques l’únic objecte de les quals és manipular el cervell dels animals. En aquest context s’inscriuen les drogues.

Un exemple...

Estudis recents demostren que un taronger o un llimoner en flor actuen de manera diferent segons la quantitat de pol · len que porti l’insecte. Si en porta molt, fan que augmenti la quantitat de cafeïna al nèctar per activar el seu cervell, perquè recordi aquesta planta i hi torni. Si en porta poc, tallen la cafeïna.

Intel·ligència vegetal?

Si intel·ligència és la capacitat de resoldre problemes, les plantes són capaces de respondre de manera adequada a estímuls externs i interns, és a dir, són conscients de què són i què les envolta.

Això és molt!

Hem ignorat com funciona el 99,7 % de la vida al planeta, i no ens ho podem permetre perquè la nostra dependència del regne vegetal inclou, a més de l’aire, el menjar i els fàrmacs; i l’energia (els combustibles fòssils són dipòsits orgànics).

Desconeixem el 90 % de les plantes.

En la seva evolució les plantes han produït milions de solucions que són molt diferents de les que han produït els animals. Fins ara els homes hem basat la tecnologia en com estem fets nosaltres: un centre de comandament i una jerarquia d’òrgans, i així s’organitzen les nostres societats, governs, recursos, màquines...

Hi ha un altre món en què inspirar-nos.

Estudiar les plantes ens donarà una quantitat ingent de possibilitats tecnològiques; per exemple, les xarxes: una xarxa d’internet i un conjunt d’arrels són molt similars. Però les plantes són xarxes vives, imagini el que podem arribar a aprendre d’elles.

Són altruistes?

Competeixen amb altres espècies i cooperen si són del mateix clan. Però hi ha alguns exemples extraordinaris en què podem parlar d’un alt grau d’altruisme. Hi ha una investigació molt bonica que es va fer fa quatre anys al Canadà.

Expliqui’m.

Es va aïllar un gran avet perquè no tingués accés a l’aigua i els avets del voltant li van passar els seus nutrients durant anys perquè no morís. Les plantes són organismes socials tan sofisticats i evolucionats com nosaltres.

Cuiden de la seva prole?

En les plantes observem la cura parental que observem en els animals més evolucionats. En un bosc dens, perquè un arbre nounat adquireixi certa alçada per poder fer la fotosíntesi i ser autosuficient, han de passar almenys deu o quinze anys durant els quals serà alimentat i cuidat per la seva família.

On tenen el cervell?

Les neurones són les úniques cèl · lules en els animals que produeixen i transmeten senyals elèctrics i es concentren al cervell. En les plantes la major part de les cèl · lules del seu cos produeixen i transmeten senyals elèctrics, i a la punta de les arrels en tenen moltíssimes. Es pot dir que tota la planta és cervell.

STEFANO MANCUSO, NEUROBIÒLEG VEGETAL

Tinc 49 anys. Visc a Florència, on sóc docent de la universitat. Vaig fundar, i el dirigeixo, el Laboratori Internacional de Neurobiologia Vegetal. A Europa la gent vàlida no està interessada a fer política, cosa que s’ha deixat a gent de segon o tercer nivell. Sóc catòlic.