El professor de filosofia que va provocar un conflicte
titllant l’homosexualitat d’antinatural -o això van dir que havia dit-
va perdre una bona oportunitat de fer de professor. En un tema
multifactorial com la sexualitat hi intervenen almenys la genètica,
l’epigenètica, l’anatomia, la fisiologia, l’endocrinologia, l’etologia,
la psicologia i la sociologia.
Pel que fa als aspectes biològics, hi ha més d’un
miler d’animals -alguns, mamífers superiors- amb pràctiques homosexuals.
¿L’homosexualitat seria, doncs, també instintiva, com abans es deia que
ho era l’heterosexualitat? A vegades, la forma dels genitals és
enganyosa en l’espècie humana. El tipus i la proporció d’hormones
segregades, i els seus efectes, són diferents en cada individu. De
manera que l’orientació sexual està marcada per la biologia i, per tant,
no se li hauria d’atribuir antinaturalitat.
Però en els humans, psicologia i societat marquen
també tendències i comportaments, a vegades al marge de la biologia.
L’educació familiar i social proveeix pautes que modelen les conductes,
que poden evolucionar amb el temps. En un moment i un lloc donats hi ha
comportaments sexuals majoritaris, els normals, als quals hi ha
qui afirma abusivament que s’haurien d’adaptar fins i tot els de
tendències no majoritàries. En un altre abús, en aquest cas de
llenguatge, fins i tot s’arriba a assimilar el que és normal al que és natural.
Valors i pautes -també les sexuals- són constructes creats per
l’educació sobre un substrat biològic. L’evolució -inclosa l’educació-
ens ha portat de forma natural a pensar, però no ens determina només la
natura, sinó també la interacció amb el pensament i amb la societat.
Afirmar que l’homosexualitat és antinatural és reduir un fenomen
complex a una única visió parcial i, per tant, incorrecta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada