Estudiar en anglès: es tarda més, s'apren millor
Noves investigacions revelen que l’educació bilingüe afegeix destreses i consolida els coneixements
La Vanguardia, , MAYTE RIUS
A Espanya
més d’un milió de nens cursen una part dels estudis obligatoris en
anglès. L’educació bilingüe –trilingüe en el cas de Catalunya, Galícia i
el País Basc– està de moda, i els últims anys s’ha disparat el nombre
de centres que apliquen programes d’aprenentatge integrat de continguts i
llengua estrangera, és a dir, que utilitzen l’anglès per impartir
altres assignatures del currículum escolar, des d’història fins a
ciències naturals, passant per educació física o música. Els models
d’educació bilingüe-trilingüe o d’immersió lingüística són molts, varien
per comunitats autònomes i, fins i tot, d’un centre a un altre, i al
voltant de tots plegats s’han aixecat molts mites i expectatives. Però
què passa amb aquests nens? Acaben l’escola parlant bé anglès? Aprenen
bé les matèries que estudien en aquest idioma? Perden vocabulari i
capacitat d’expressió en la llengua materna?
Tenint
en compte les ponències i els resultats de les investigacions
presentades a l’últim congrés internacional sobre llengua i societat
organitzat per la UNED –centrat precisament en els desafiaments, els
límits i les solucions del bilingüisme i la interculturalitat–,
l’educació bilingüe és rendible per als escolars. Estudiar algunes
assignatures en anglès té un efecte positiu tant en l’aprenentatge
d’aquest idioma com en el de la llengua materna, i, malgrat que implica
avançar més lentament en el temari de l’assignatura en qüestió,
s’aconsegueix que els nens consolidin més bé els coneixements i
desenvolupin més destreses d’aprenentatge útils per al seu futur
acadèmic i laboral.
Segons l’informe
English impact, amb què el Ministeri d’Educació –en col·laboració amb el
British Council i l’Australian Council for Educational Research– ha
avaluat les habilitats de lectura, escriptura, comprensió auditiva i
expressió oral de 1.800 estudiants de 170 escoles madrilenyes, els
alumnes de centres bilingües obtenen més bons resultats en tots aquests
àmbits que els que estudien en centres no bilingües. I la millor
destresa es nota sobretot a l’hora de comprendre quan se’ls parla en
anglès, i també escrivint o llegint en aquest idioma. En canvi, no hi ha
tanta diferència entre els uns i els altres a l’hora de parlar en anglès.
“Els
nens que van a centres bilingües aprenen més bé l’idioma perquè estan
més exposats a aquesta llengua, més hores i d’una manera més intensiva”
que els que l’aprenen com una assignatura més, explica Ana María
Pérez-Cabello, professora de didàctica de la llengua i literatura de la
Universitat de Sevilla. Però a continuació matisa que aquest nivell més
elevat que aconsegueixen els que estudien altres assignatures en anglès
“no sempre és el més desitjable, perquè el fet que coneguin certs
continguts de ciències naturals en anglès no vol dir que se sàpiguen
desenvolupar en aquesta llengua”.
I alerta
que els pares i les autoritats educatives estan molt interessats a
crear estudiants bilingües però que el context espanyol no és bilingüe, i
el bilingüisme exigeix més que fer assignatures en anglès: requereix
que el que s’aprèn a classe s’utilitzi fora de les aules i que els nens
aprenguin a espavilar-se en anglès en situacions de la vida quotidiana.
Ana
Llinares, que coordina el grup d’investigació CLIL (sigla en anglès
d’aprenentatge integrat de continguts i llengua) de la Universitat
Autònoma de Madrid (UAM) i ha dut a terme un estudi sobre els alumnes
dels centres bilingües madrilenys, també apunta que el fet d’estar més
exposats a l’idioma millora el nivell d’anglès però no en totes les
àrees, perquè no garanteix que els nens aprenguin tots els aspectes de
la llengua i continuen sent necessàries les classes de llengua anglesa
per aprendre els aspectes formals i gramaticals.
La
seva investigació també deixa clar que estudiar una part de les
assignatures en anglès no resta als escolars competències per
expressar-se en el seu idioma matern, sinó que es dona una transferència
d’estratègies entre les dues llengües, de manera que el nen que té
bones estratègies discursives en anglès també en té en castellà. I al
revés, el que té dificultats per expressar-se en una llengua també en
sol tenir en l’altra.
Arriba a la mateixa
conclusió Francisco Lorenzo, professor de filologia i traducció de la
Universitat Pablo de Olavide de Sevilla, en l’informe que acaba de
presentar a l’agència andalusa d’avaluació educativa. “La nostra
investigació sobre una mostra representativa d’escolars d’Andalusia
revela que els alumnes de centres bilingües escriuen més bé en castellà,
i la raó és que les llengües es complementen, comparteixen estratègies
cognitives”, diu Lorenzo. I explica que l’anglès també beneficia el
castellà perquè la metodologia que fan servir els centres bilingües
implica més lectura, més treball de textos i més escriptura, i, malgrat
que hi pot haver alguna interferència pel que fa a l’ortografia, són més
les competències que es guanyen en comprensió, anàlisi crítica,
escriptura...
El grup d’investigació de la
UAM a les escoles madrilenyes ha detectat un fenomen molt similar. “Hem
vist que els professors que expliquen continguts en anglès potser van
més lents i cobreixen menys temari, però aborden cada tema des de més
perspectives, esmicolen els conceptes per explicar-los en un llenguatge
més senzill i després els tornen a compondre com a coneixement
abstracte, utilitzen mitjans audiovisuals, treballen en grup, analitzen
textos..., i tota aquesta bastida fa que els alumnes aprenguin més bé i
que, al marge de memoritzar, s’exposin a destreses d’alt nivell com
argumen tar, interpretar, explicar, ser crítics amb les fonts... És a
dir, competències molt importants per al seu futur acadèmic i laboral”,
assegura Llinares.
Ara bé, tampoc no és or
tot allò que lluu en l’educació bilingüe. Entre altres raons, com va
quedar clar al congrés de la UNED, perquè, si els centres no tenen
professors qualificats o no els proporcionen els recursos necessaris, el
bilingüisme queda en una cosa cosmètica. I la rapidesa amb què s’han
implantat programes bilingües en moltes escoles fa que molts docents
estiguin impartint classe sense un domini suficient en anglès o sense
conèixer la metodologia d’ensenyament en entorns bilingües, de manera
que es limiten a traduir el temari a l’anglès sense emmarcar les seves
classes en un pla global i coordinat de desenvolupament de competències
comunicatives.
En aquesta línia,
Inmaculada Senra Silva, professora de filologies estrangeres i les seves
lingüístiques de la UNED, explica que, segons un qüestionari en línia
enviat a professors d’institut d’arreu d’Espanya que ja estan impartint
assignatures en anglès, la meitat no se senten còmodes parlant en una
llengua que no és la materna, els sembla teatral i poc natural explicar
així la seva assignatura, i un percentatge similar admeten que no tenen
coneixements de metodologia CLIL per treballar a l’aula.
A
part, es queixen que els costa més arribar als alumnes i transmetre’ls
el contingut perquè en anglès no poden fer servir ironia i humor, i els
falten hores per coordinar-se amb altres departaments del centre, com
els professors de llengua.
- Els investigadors detecten que els nens de centres bilingües s’expressen més bé
- En anglès es cobreix menys temari, però es treballa més cada tema i des de més perspectives
- No tots els docents dominen l’idioma ni el mètode per explicar en una altra llengua
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada