Saber llengua, saber parlar i escriure. Saber terminologia lingüística?

 Ara, 17/11/2022

Preocupació perquè la nova selectivitat "no garanteix la competència lingüística"

L'IEC envia una carta al ministeri demanant proves específiques de llengües i professors de castellà de l'Estat obren un Change.org

Laura Serra 

 

Barcelona  La nova selectivitat que està dissenyant el ministeri d'Educació i que entraria en vigor el curs 2026-27 ha posat en alerta els filòlegs, i en concret l'acadèmia del català. La Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) ha enviat una carta a la ministra d'Educació, Pilar Alegría, per demanar que "es reconsideri" la proposta perquè "no garanteix la competència lingüística en cap de les llengües implicades: sigui el castellà, el català o altres llengües cooficials o les llengües estrangeres". De fet, a nivell estatal, fins i tot tretze professors especialistes en les proves d'accés de llengua i literatura castellana en diferents comunitats autònomes han obert un Change.org perquè creuen que sota una prova "més competencial i menys memorística" s'amaga "una reducció inadmissible dels continguts", especialment en el cas de les llengües, que "es limiten a servir com a simple instrument d'expressió".

A finals de juliol el ministeri va presentar a les comunitats autònomes una proposta per fer una selectivitat amb menys exàmens i amb un exercici general de maduresa de l'alumnat. El model definitiu constaria de només dues proves. D'una banda, es mantindria l'examen d'una assignatura específica del batxillerat; i, de l'altra, l'exercici de maduresa, que substituiria les proves comunes (les de filosofia i història, i també les de les tres llengües) i passaria a comptar el 75% de la nota. Fins ara els estudiants catalans feien cinc exàmens obligatoris (llengua catalana, llengua castellana, llengua estrangera, història i una matèria específica del batxillerat) i podien apujar nota avaluant-se de fins a tres matèries optatives més.

Els professors de castellà assenyalen que es demana 26 vegades menys que a la prova actual. Igual com diuen els filòlegs espanyols, a la carta el president de la Secció Filològica de l’IEC, Nicolau Dols, defensa que calen "proves específiques en cada llengua que permetin avaluar tant la competència comunicativa com la competència metalingüística", i diu que no n'hi ha prou amb un exercici general ni amb les proves anunciades per veure la destresa en l’àmbit lingüístic. La prova interdisciplinària tindria preguntes amb resposta tancada (tipus test), semiconstruïda (omplir buits) i resposta oberta, però de fins a cent cinquanta paraules (un o dos paràgrafs).

Des de l'IEC afirmen que cal que els estudiants preuniversitaris aprenguin un bon nivell teòric de gramàtica i, en general, de lingüística i sociolingüística per desenvolupar-se en qualsevol camp. Dols també afirma que és "preocupant" que no consti cap llengua en els anomenats "exercicis de matèria" més enllà del llatí. També desapareixeria l'avaluació de coneixements literaris, que no surten esmentats a la proposta. Segons els professors de llengua, abaixar el llistó en llengües tindrà un "efecte cascada sobre els continguts, l'actitud a classe i la planificació dels cursos precedents que serà demolidor". Ja hi ha més de 3.000 firmes d'aquest toc d'alerta al ministeri d'Educació, al qual demanen diàleg amb el professorat de secundària i les universitats.

Tal com es fa actualment, la nova prova d'accés es complementarà amb una segona fase específica per ajudar a determinar l'ordre d'admissió als estudis universitaris. En aquesta prova complementària, l'alumnat farà dos exercicis, escollint entre les matèries comunes i les de modalitat de segon de batxillerat.

Pluja!!

 

Cançó de pluja, Josep Maria de Sagarra

Wunderbar!

https://www.youtube.com/playlist?list=PLOjWp3hJzi0EA3IH7dH8uoJekgcVdbFl8&pbjreload=10

Tretze vídeos de cançons de pluja, The Doors, Deep Purple...

Rabat, un curs d'àrab i més

 

En la passejada de l'últim dia vaig recollir l'espai del que he fet aquests dies, des de casa la Sahra, la meva amfitriona airbnb que m'ha donat tantes idees, cap a Boumalek, la pastisseria i casa de menjars on vaig demanar dues basteles o pastilles delicioses.

Una pastisseria de màxim nivell amb mosques, vés quines coses, i a ningú li fa res.

Després, cap al jardí botànic, espai verdíssim de molta tranquil·litat en un dissabte abans de les 10, amb gent corrent i el pavelló neomauresc rehabilitat gràcies a la cooperació hispano-marroquina. El millor, el recordatori de com és d'important l'aigua per a la cultura musulmana!

 Un parc botànic i dos museus en el matí final. Gran idea venir al museu quan ja he vist la vida real. Més capacitat de contrastar.

Dins del Museu d'Art Contemporani, l'obra fotogràfica de Touhami Ennadre. Impactant. Fantàstica. Prières ferventes.

Un molt bon final. Per conservar dins.

L'arribada, de Barcelona a Tànger, sobrevolant el perfil mediterrani de la Península. Preciós! Des de la punta de la banya del delta de l'Ebre

a Castelló, Vila-Real i Onda

a la punta de Ceuta i, al fons, Gibraltar.

De Tànger aeroport a Tànger ciutat, gratis gràcies al badaloní company de viatge.
I de Tànger a Rabat en un tren perfecte, ràpid, silenciós, tranquil, amb la temperatura adequada. Per un paisatge amb agricultura de grans extensions.

L'Hotel Lutèce, 40€ per nit. Correcte, amb una bona terrassa i el millor lloc, a prop del mar, de la medina i del centre. (Llàstima de les obres de la gran "residència" del costat). Dins la medina, Hotel Darna, 30 € per nit. Més cap a l'Océan, Hotel Texuda, 50 € per nit. Tots ells correctes, cadascun al seu nivell. Curiós poder comparar de manera tan clara.

Cada dia cap a l'escola resseguint la muralla de la medina fins a Bab Rouah.

 L'escola: https://www.sprachcaffe-rabat.com/ecole-de-langues-rabat-sprachcaffe.htm  Acadèmia prou seriosa, classes petites, metodologia clàssica, molt repetir.

https://talkinarabic.com/arabic-alphabet/
 Dues setmanes per aprendre un alfabet... I no està tot fet!

De Rabat cap a Fes, dissabte a les 10 i tornada diumenge passades les 8. Camps cultivats, no abandonats. Entre Rabat i Fes, tarongers. D'on treuen l'aigua?

Reg automàtic, rius bruts de tots els colors. Casa nostra als anys 80?

De Fes, visita final amb taxi per la zona dels cuiraters, la ceràmica. Igual que a Damasc el 1990, a Fes el 2022 també em van fer visitar el barri jueu i em van destacar la bona convivència. Que trist que dins i fora les coses no es traspassin. 

Impressionant el fum darrere la ciutat en la vista des d'un dels miradors. Per suggeriment meu, el taxista va acceptar que era la deixalleria. Ves a saber. La policia turística a cavall. Els cementiris per tot arreu escampats, com sempre, a Fes, a Rabat i on miris. 

Magranes precioses per vendre a la carretera entre Fes i Ifrane. Pensava que eren de la tardor?
Presseguers tota l'estona, en una calor impitoyable.

Dues setmanes al Marroc. Veure com a les dones no els agrada tenir homes a prop, per exemple al taxi de tornada d'Ifrane cap a Fes: "que des femmes!" com un alleugeriment. Veure dones vestides de totes les maneres, quasi cap de negre com al Golf, algun biquini a la platja. Enyorar aquesta diversitat musulmana a Manresa i saber que vestir-se és també una defensa.
Les parets del darrere de les cases pintades de vermell fosc, no ben bé granat, com a criteri general. Les escoles, pintades de colors pastel.

Els carrers i els edificis importants, molt macos, ben pintats, endreçats i nets. L'avinguda Mohammed V, un bon exemple. El restaurant Pause Gourmet, una excusa per fer una parada agradable. 

Just al darrere, porqueria que fa patir, molts racons negres, brossa acumulada en ordre. Molt poques papereres. I gent recollint el que troba. Igual que a casa, però t'agradaria no trobar-ho de vacances. Voldries amagar-te el que no és maco de veure.
Gent silenciosa, endreçada, gens cridanera, vagons en silenci, hotel tranquil. Amabilitat màxima, res és un problema. Certa soledat, també. 

Camionetes carregades a tope per transportar.

Treballadors amables, gens empalagosos, ningú m'ha molestat cap dia.

No m'he atrevit a fotografiar persones, que és el que més m'ha interessat. Però en quasi totes les fotos n'hi surt alguna. Sense elles, el Marroc no és res. 

Tantes feines visibles que fan la vida més visual: fusters amb fustes tallades precioses, mecànics, barbers, perruqueres, mercats, fruitaires, verdulaires, botigues de materials per preparar festes. Quines festes deuen ser! Tintoreries, les que vulguis, portades per homes. Jo n'he fet servir una!

Al barri de l'Ocean, el meu barri escollit, un mercat de fruita permanent. Brutal! A prop, anant cap al centre, el restaurant sirià Yamal Acham. Es veu que té molta fama. Bon lloc per atipar-se bé! Al barri ric, d'ambaixades i museus, un restaurant tampoc tan diferent, no tradicional: el dia a dia de la gent rabatina benestant: Les deux palais. Per observar.

He anat prou a restaurants... obligada i per gust. En canvi, no he acabat de fer el pas d'anar al hammam del barri, on l'entrada per demanar informació va ser gloriosa, amb totes aquelles dones en plena sororitat.

El que sí que vaig fer va ser caiac. Dues dones de 57 i 60 anys, i tothom tan normal. La marina de Sale, un lloc pijo i obert, sense problemes. On vam conèixer la parella de marroquins, ella resant amb estoreta enmig de les eines de surf i ell explicant-me després que viuen a Suècia, però va créixer allà, a la vora del Bouregreg, on va aprendre a nedar. Foto amb la torre Hassan al fons. Passat i present ben conjuntats.

Molts jardins, molt verd, molts jardiners treballadors, poques papereres, fumar a tot arreu. Capital política, Rabat. Com es nota! 

El rei per tot arreu i de totes les maneres, prenent un cafè, fent esport, formal, informal... Fins i tot a Zamane, repetit unes quantes vegades. 

Capital econòmica, Casablanca. 30% de tot el PIB és allà.

Propines, taxis, coses que em costen i que potser no sabré fer mai.

L'aire condicionat, tot i el canvi climàtic, és una neura dels estrangers. Enlloc no els fa falta, només a mi, que suo per no res. La meva profe, la Manal o Manelle, apaga el ventilador quan jo no hi soc. La Sahra pot viure amb les finestres tancades.

Sort del fantàstic aire del mar, una meravella que es filtra pels racons. El restaurant Borjeddar, una bona manera d'aprofitar-ne les sensacions.