Una pastisseria de màxim nivell amb mosques, vés quines coses, i a ningú li fa res.
Després, cap al jardí botànic, espai verdíssim de molta tranquil·litat en un dissabte abans de les 10, amb gent corrent i el pavelló neomauresc rehabilitat gràcies a la cooperació hispano-marroquina. El millor, el recordatori de com és d'important l'aigua per a la cultura musulmana!
Un parc botànic i dos museus en el matí final. Gran idea venir al museu quan ja he vist la vida real. Més capacitat de contrastar.
Dins del Museu d'Art Contemporani, l'obra fotogràfica de Touhami Ennadre. Impactant. Fantàstica. Prières ferventes.
Un molt bon final. Per conservar dins.
L'arribada, de Barcelona a Tànger, sobrevolant el perfil mediterrani de la Península. Preciós! Des de la punta de la banya del delta de l'Ebre
a Castelló, Vila-Real i Onda
I de Tànger a Rabat en un tren perfecte, ràpid, silenciós, tranquil, amb la temperatura adequada. Per un paisatge amb agricultura de grans extensions.
L'Hotel Lutèce, 40€ per nit. Correcte, amb una bona terrassa i el millor lloc, a prop del mar, de la medina i del centre. (Llàstima de les obres de la gran "residència" del costat). Dins la medina, Hotel Darna, 30 € per nit. Més cap a l'Océan, Hotel Texuda, 50 € per nit. Tots ells correctes, cadascun al seu nivell. Curiós poder comparar de manera tan clara.
Cada dia cap a l'escola resseguint la muralla de la medina fins a Bab Rouah.
L'escola: https://www.sprachcaffe-rabat.com/ecole-de-langues-rabat-sprachcaffe.htm Acadèmia prou seriosa, classes petites, metodologia clàssica, molt repetir.
Dues setmanes per aprendre un alfabet... I no està tot fet!
De Rabat cap a Fes, dissabte a les 10 i tornada diumenge passades les 8. Camps cultivats, no abandonats. Entre Rabat i Fes, tarongers. D'on treuen l'aigua?
Reg automàtic, rius bruts de tots els colors. Casa nostra als anys 80?
De Fes, visita final amb taxi per la zona dels cuiraters, la ceràmica. Igual que a Damasc el 1990, a Fes el 2022 també em van fer visitar el barri jueu i em van destacar la bona convivència. Que trist que dins i fora les coses no es traspassin.
Impressionant el fum darrere la ciutat en la vista des d'un dels miradors. Per suggeriment meu, el taxista va acceptar que era la deixalleria. Ves a saber. La policia turística a cavall. Els cementiris per tot arreu escampats, com sempre, a Fes, a Rabat i on miris.
Magranes precioses per vendre a la carretera entre Fes i Ifrane. Pensava que eren de la tardor?
Presseguers tota l'estona, en una calor impitoyable.
Dues setmanes al Marroc. Veure com a les dones no els agrada tenir homes a prop, per exemple al taxi de tornada d'Ifrane cap a Fes: "que des femmes!" com un alleugeriment. Veure dones vestides de totes les maneres, quasi cap de negre com al Golf, algun biquini a la platja. Enyorar aquesta diversitat musulmana a Manresa i saber que vestir-se és també una defensa.
Les parets del darrere de les cases pintades de vermell fosc, no ben bé granat, com a criteri general. Les escoles, pintades de colors pastel.
Els carrers i els edificis importants, molt macos, ben pintats, endreçats i nets. L'avinguda Mohammed V, un bon exemple. El restaurant Pause Gourmet, una excusa per fer una parada agradable.
Just al darrere, porqueria que fa patir, molts racons negres, brossa acumulada en ordre. Molt poques papereres. I gent recollint el que troba. Igual que a casa, però t'agradaria no trobar-ho de vacances. Voldries amagar-te el que no és maco de veure.
Gent silenciosa, endreçada, gens cridanera, vagons en silenci, hotel tranquil. Amabilitat màxima, res és un problema. Certa soledat, també.
Camionetes carregades a tope per transportar.
Treballadors amables, gens empalagosos, ningú m'ha molestat cap dia.
No
m'he atrevit a fotografiar persones, que és el que més m'ha interessat.
Però en quasi totes les fotos n'hi surt alguna. Sense elles, el Marroc
no és res.
Tantes feines visibles que fan la vida més visual: fusters amb fustes tallades precioses, mecànics, barbers, perruqueres, mercats, fruitaires, verdulaires, botigues de materials per preparar festes. Quines festes deuen ser! Tintoreries, les que vulguis, portades per homes. Jo n'he fet servir una!
Al barri de l'Ocean, el meu barri escollit, un mercat de fruita permanent. Brutal! A prop, anant cap al centre, el restaurant sirià Yamal Acham. Es veu que té molta fama. Bon lloc per atipar-se bé! Al barri ric, d'ambaixades i museus, un restaurant tampoc tan diferent, no tradicional: el dia a dia de la gent rabatina benestant: Les deux palais. Per observar.
He anat prou a restaurants... obligada i per gust. En canvi, no he acabat de fer el pas d'anar al hammam del barri, on l'entrada per demanar informació va ser gloriosa, amb totes aquelles dones en plena sororitat.
El que sí que vaig fer va ser caiac. Dues dones de 57 i 60 anys, i tothom tan normal. La marina de Sale, un lloc pijo i obert, sense problemes. On vam conèixer la parella de marroquins, ella resant amb estoreta enmig de les eines de surf i ell explicant-me després que viuen a Suècia, però va créixer allà, a la vora del Bouregreg, on va aprendre a nedar. Foto amb la torre Hassan al fons. Passat i present ben conjuntats.
Molts jardins, molt verd, molts jardiners treballadors, poques papereres, fumar a tot arreu. Capital política, Rabat. Com es nota!
El rei per tot arreu i de totes les maneres, prenent un cafè, fent esport, formal, informal... Fins i tot a Zamane, repetit unes quantes vegades.
Capital econòmica, Casablanca. 30% de tot el PIB és allà.
Propines, taxis, coses que em costen i que potser no sabré fer mai.
L'aire condicionat, tot i el canvi climàtic, és una neura dels estrangers. Enlloc no els fa falta, només a mi, que suo per no res. La meva profe, la Manal o Manelle, apaga el ventilador quan jo no hi soc. La Sahra pot viure amb les finestres tancades.
Sort del fantàstic aire del mar, una meravella que es filtra pels racons. El restaurant Borjeddar, una bona manera d'aprofitar-ne les sensacions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada