Bon moment de l’arribada, quan no teníem visat
perquè no ens havien contestat a la sol·licitud electrònica i en mitja hora
l’encarregat ens ho va solucionar. Van recuperar la sol·licitud i ja ho vam
tenir. Les diferències entre el Neolític i la Societat de la Informació són
flagrants i visibles, però sembla que s’hi pot viure. Com empènyer un país
sencer en la bona direcció, respectant tot el que no té cap sentit destruir?
Amb Emirates i passant per Dubai, arribem el dia 15 i l'Aniol, ja des de Manresa, havia tingut la magnífica idea d'anar a dormir a la península al nord de Dar es Salaam, perquè podrem veure platja pels dos costats. És un hotel barat i perfecte: l'hotel Totara.
Ens hi sentim molt ben tractats i és un inici genial. Passegem a les platges de cada costat. Ambient perfecte. Llàstima que ens foten una clavada de turistes perfecta: sopar peix i pollastre a la brasa en una terrasseta de la platja per 60€, i més que haurien pogut ser. Una estafa total. Però la gent jugant a futbol, la posta de sol i el mar Índic davant nostre són impagables.
Resulta que és la zona pija de Dar, amb ambaixades, delegacions i escoles internacionals.
L'hotel ens troba el que sembla el taxista perfecte, el Juma, que ens porta ràpid a l'aeroport, internacional i nacional, l'únic de Dar. Arribem al molt familiar aeroport d'Arusha i no ens costa gaire anar fins a l'hotel reservat, just al costat de l'estació des d'on hem d'agafar el bus cap a Loliondo l'endemà.
Tarda de descoberta d'Arusha -amb l'Aniol a plena marxa i jo estressada per tots els nois joves que ens volen acompanyar- canviant diners i anant al Museu d'Història Natural. Allà coneixem el Praygod, que ens ensenya una tortuga molt centenària i ens porta a sopar on no hauríem anat mai si no fos per ell, un lloc per a tanzans, fosc al principi, però ben normal. Tornem a dormir prou bé.
A les 6 agafem el bus per anar a Loliondo. 6-8 hores previstes, que en seran 9. Seient al davant de tot, millors vistes que ningú. Molta pols i molts sots i clots. Coneixem la Grace a la primera parada amb lavabo gratis gràcies a ella, carn torrada i xips, menú habitual dels bars de carrer. Pols infinita a la motxilla, fins a la tornada. Última parada a Wasso. Arribem la mar de tranquils baixant pel camí d'entrada a l'escola i ens rep l'Enjacki, the head teacher.
En el fons, què vol dir fer vacances? Vol dir no
haver de pensar gaire què fas, o haver de decidir una sola cosa alhora. Vida
lineal, sense tants enllaços, tantes bifurcacions i camins oberts. Quasi tot
està ja decidit per tu. En el nostre cas, a més, no ens hem hagut de fer el
menjar cap dia ni comprar-lo, quasi ni tan sols endreçar l’habitació. Tot i que
ha estat un plaer immens tenir una habitació tan perfecta a Bright, amb espai
ordenat per a tot, amb l’angle perfecte per llegir amb lot, amb una taula mínima,
amb una porta de lavabo que no feia gens de soroll i permetia no molestar-nos
durant la nit. I dutxar-nos quan hi havia aigua. I aconseguir rentar roba almenys un cop. Mínima gestió, màxima tranquil·litat. Fantàstic!
A la tarda es fa una caminada a un poblat massai. Amb el mal record de la visita al poblat de Kènia 2017, quasi que no hi aniria, però és el que hi ha, i es fa. I va bé. Molt més real, aquesta vegada coneixerem molt més els massais per dins, de veritat. Els veurem arreu. Els massais estan molt escampats pel país, lluny de les seves terres, perquè busquen lloc perquè les seves vaques pasturin. Tots són prims i van vestits amb els seus quadres vermells (o algun cop verds o blaus). I alguns porten espasa!
I tastem el sopar, que cada dia serà igual, sempre molt bo, sempre arròs o espaguetis amb verdures talladetes molt ben cuites, de vegades alguna carn afegida, de vegades ous. 4, 5 o 6 cassoles per anar triant. Sempre síndria per postres.
L'endemà, diumenge 18 d'agost, se celebra la graduació de la class 7, que ja s'ha fet, però avui toca anar a l'església. Puntuals a les 11, tothom molt ben vestit, dones brillants acolorides. Jo, de roba, he portat blau fosc i gris i negre. A l'Àfrica, una bajanada! Res acolorit. Res que transmeti alegria.
I dues samarretes escandalosament catalanes que expliquen l'origen i de vegades fa vergonya portar. L'Aniol arriba tard perquè s'ha passat molta estona corrent buscant la cabra escapada que cal ofrenar. El sermó dura més de 40 minuts repetitius i avorrits, amb uns crits esparverants.
Religion in Tanzania: A Statistical and Cultural Overview. Introducció interessant, adequada. https://tanzania-specialist.com/blog/ En general, textos ensucrats, informació correcta.
El diumenge s'acaba tranquil·lament, sopant en el menjador-corredor entre les dues habitacions generals per a voluntaris, un menjador que és el centre de la nostra vida aquí.
I dilluns comença el nostre (vergonyós) voluntariat de quatre dies. Vaig a la Middle class, que no són la Baby class ni la Pre-unit class. Tenen entre 4 i 8 o 9 anys. Tots amb els que jo parlo en tenen 5 o 6. H de corregir les frases i exercicis que han copiat, ajudar-los a trobar un llapis, esborrar els errors. Cadascú té una llibreta, en condicions diverses. Cadascú no té una cadira -seria un gran luxe. Comparteixen algunes taules massa altes i uns quants bancs llargs. Escriuen drets davant la taula, ben pocs asseguts, alguns sobre la taula. Trobar l'espai on posar la llibreta pot ser complicat. Trobar l'espai on corregir també ho és.
Dilluns ja ve la Grace i acordem l'excursió dalt de la muntanyeta mirant a Tanzània. La fem dimecres amb l'esperança de veure bèsties en llibertat, però l'àmplia vall que descobrim encara és un món massa civilitzat. Finalment podem estirar les cames! Molt entretinguda caminada amb la Grace i el Victor, dos massais instruïts presentant-nos la seva cultura.
Dimarts, dimecres i dijous combino la Middle Class amb class 4A, class 6 i class 7, fent sempre classes d'anglès, seguint un llibre amb les activitats molt marcades. Intento fer alguna explicació complementària, ben poques. Flipant amb el que saben els de la class 7. Dijous a quarts de vuit del vespre revisem l'últim examen preparatori de la class 7.
Dimarts se'n van la Kalina i la seva iaia, l'Adrya, de Hawai. Relacions importants de 5 dies, quina bestiesa. La gent de Bright que més hem conegut: Katharina i Ben(edikt) d'Alemanya, Kyoka del Japó, Fran(cisca) Brescia de l'Argentina; Mia dels EUA, de Maryland a Wyoming; Kalina i Adrya (Hawai).
Torno al menjador per sopar i jugar a Play in English, un joc italià que vull provar finalment després d'anys de tenir-lo a casa. I aquesta és la nostra activitat de comiat. Sense cap soroll per als nens, pensant que és un desgast emocional molt bèstia haver de dir tantes vegades adeu.
Divendres puntuals a les 5:30 h del matí marxem amb el 4x4 del Josep, conduint el seu amic mecànic. Anem molt bé, és molt bon conductor. Però a les 7:40 la roda del davant es deu enganxar amb una pedra, peta el junction block i la roda queda perpendicular a la seva posició. El mecànic s'hi posa ràpid i s'enganxa a una autobús per trobar la peça. "Tornarà al cap de mitja hora" que es fan passades les 10. El nostre avió surt a les 16:55 de Kilimanjaro Airport, que no és ni de bon tros el lloc familiar que havíem trobat a Arusha airport. I és mitja hora més lluny.
Perdem aquell avió per un quart d'hora i ens desesperem una mica, sobretot l'Aniol. Molt cansats. Sort n'hi ha de l'agradabilíssim bar de l'aeroport, que ens ajuda a prendre'ns les coses amb calma. Tenim diners. Tot té solució.
Hem pagat 300 € extres a consciència pel viatge en 4x4 i acabem pagant-ne 300 més per l'avió en business classe que aconseguim agafar a les 10 del vespre. A mitjanit tornem a ser a Dar!
A les 7 del vespre hem trobat Ba ba jay family home, triat perquè és a prop de l'aeroport i té molt bones crítiques. Decisió encertada! Hi dormim d'una a set del matí i ens recuperem del cansament.
Abans de les 7 del matí, en què ens donen un magnífic esmorzar, ja ens espera el Mansoor, d'African Pangolin Safaris, que ha estat el corresponsal de l'Aniol des de fa mesos i serà el nostre guia fins al final. Li paguem en efectiu els 2.380 € que em feien mal a la butxaca.
I comença el safari. Continua i augmenta la vida a la carretera. Moltes (massa) hores. Conduint per l'esquerra. El triangle vermell d'accident: branques verdes arrencades directament de l'arbre.
La vida al carrer, a la carretera que no ho sembla. Veure passar fusteries, llits de fusta massissa preciosos, capçaleres folrades; gardens amb plantes felices de viure en un clima tan bo, a la vora de la carretera; bars cutrillos i foscos, amb parets velles de pintura desgastada pel temps; escoles i infants amb uniforme, sempre contents quan s’adonen que hi ets i et saluden; dones enfeinades que treballen, que fan trenes o donen el pit, o venen quatre coses; dones tranquil·les i relaxades, que xerren davant de casa, sempre assegudes -no cal estar dret. Dones que seuen per rentar la roba amb tres bugaders al davant, i freguen i esclareixen assegudes també; i cuinen assegudes, i freguen els plats des de terra, i no s'aixequen per ensenyar als fills o per donar-los de mamar.
Ha estat sobretot un viatge de molta carretera, amb vistes com aquí: a trip to Nyerere National Park, Tanzania, February 2022
Entre
els 200 i els 1600 metres d'altitud, tot clima equatorial, però
déu-n'hi-do les diferències. El jersei, sempre necessari els vespres a
Loliondo, i no només allà.
A normal wide load, an abnormal wide load. "Our fleet comprises a range of abnormal vehicles capable of transporting just about any single or multiple loads up to 250 tons." https://raphaellogistics.co.tz/abnormal-transport-2/
Visitarem tres parcs nacionals, seguint les seves regles, tot establert públicament. Sembla molt diferent de les conservancies de Kènia. El primer dia arribem a Mikumi, on l'estada és molt agradable, com ho seran totes. Restaurant just al davant de la nostra caseta. Hem vist ràpid la primera girafa, abans d'entrar al parc.
El millor de cada parc natural. Mikumi:
endreçadet, tot a lloc. Ruaha: les fantàstiques vistes sobre l’ample riu i els
hipopòtams. L’elefant que no em va deixar fer la migdiada a l’hora. Nyererere:
els lleons. L’espai d’intimitat d’elefants i micos, entrant en la seva vida
sense molestar. El pitjor de tots tres: les hores de buscar sense veure quasi
res. El pitjor del safari: les hores de carreteres i camins. Bon resum en
global: la descoberta del país en vehicle, mai abans valorada, però és que és
un país transparent i les finestres del cotxe et deixen entrar en la vida de
tantíssima gent...
https://www.tanzania-experience.com/blog/the-toothbrush-tree/
L'Aniol porta el pes del viatge com a jove en el seu prime time que diu que és. Jo m'hi arrepenjo per comoditat i semblo molt més inútil del que soc, comptant diners i en qüestions de gestió. Visca saber aprofitar la comoditat!
Un viatge que pot ser l’últim d’aquestes dimensions i magnituds? Cansada de tants canvis de llits i d’espais? No han estat gaires dies, però m’han deixat una mica marejada.
Coses del context
Paraules del suahili
Pole pole = esplaet
Mambo
Jambo
Polisi
Pancha = puncture
Shule = die Schule (domini alemany 1880-1920). Domini britànic 1920-1961. Independència des 1961.
Ofisi = office. I les de la samarreta de l'Aniol.
Una mica d'economia. https://theconversation.com/maize-prices-in-kenya-and-malawi-have-soared-but-tanzanias-havent-economists-explain-why-235811
Pel que sembla, Julius Nyerere va ser un grandíssim líder: a més de socialista i no alineat, va saber retirar-se a temps, deixar que els polítics següents fessin les coses al contrari de com les havia fetes ell, i construir una identitat de país, per sobre de les múltiples comunitats religioses i les diferències ètniques. Els tanzans estan contents de ser qui són. Molt per descobrir encara. Només la qüestió massai és bèstia: fer-los fora dels seus llocs habituals, denegar-los el dret de vot, tot per promocionar el turisme, no sembla normal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada