O perquè tinc tan poca simpatia a les dones de la meua edat.
O perquè les coses de l'edat estan organitzades al revés en la nostra societat.
Després de buscar dones de 47 anys a googleimages: la grandíssima majoria del que surt són homes!!! Les dones de 47 estan prou bé (les que surten són totes artistes o polítiques, és clar). Petita investigació amb resultat positiu no buscat ni desitjat. Curiós.
L'altra cara de la moneda a l'Ara criatures:
Oriol Pujol és polític i pare de l'Oriol, la Nora i el Jaume, de 15, 14 i 11 anys. És llicenciat en veterinària i màster en direcció i administració d'empreses. Ha estat regidor i ha treballat en diversos departaments de la Generalitat. Diputat al Parlament, és secretari general de CDC
"Serem un país més egoista"
Vaig créixer en un context que no facilitava una cosa que jo intento fer, i és que els fills vegin que el món és molt ample, que hi passen moltes coses, que considerin que el seu món és el món sencer. No és que els pares no m'ho donessin d'una manera o altra, però els 70 no ho facilitaven. Per exemple ara, quan cal anar a dinar fora, podem trobar molts tipus de menjar: mexicà, hindú, japonès. Això jo no ho havia fet mai. I també hi ha una altra gran diferència.
Quina? Avui els nostres fills tenen una gran capacitat de contrastar qualsevol cosa. Nosaltres això no ho teníem. Gràcies a la xarxa, al minut poden posar en qüestió qualsevol cosa que tu els acabes de dir. Això és brutal i condiciona el seu tarannà.
Com? Doncs els fa tenir una capacitat immensa d'adaptar-se. Es poden presentar davant de qualsevol escenari -que tant pot ser aterrar en una ciutat estrangera o una crisi familiar- i diagnosticar molt bé què està passant, d'entendre quines eines poden fer servir. Això els fa més pragmàtics, més adaptables.
I no érem així, nosaltres? Crec que no. Quan jo tenia setze o disset anys, quants cops havia aconsellat alguna cosa als meus pares? O quants cops els havia ajudat a solucionar res? Cap ni un. En aquella època les solucions no venien dels fills. Ara sovint la solució a problemes pràctics et ve de baix, dels fills. I no només perquè tinguin més habilitat en aspectes tecnològics, sinó per aquesta capacitat d'adaptació, de diagnosticar les situacions de manera més ràpida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada