I jo, per què he d'anar a l'institut? (1)
Vivim dies d'efervescència educativa. Una proposta de nova llei maltracta de manera barroera l'escola catalana, facilita que rics i pobres no hagin de coincidir, accepta que nois i noies no tenen per què compartir l'aula, arracona el pensament científic substituint-lo pels catecismes, etcètera. Com que aquí sempre parlem d'adolescents, voldria referir-me a dues manies eternes -especialment relacionades amb els nois i noies de la secundària- que apareixen cada vegada que es fa unanova (en realitat cada vegada més antiga) llei d'educació: la modificació del currículum i la separació dels estudiants bons i dolents al més aviat possible. Esdevé quasi obsessiva la discussió sobre on col·locar els Reis Catòlics o Guifré el Pilós, si parlar de la literatura passada o de la del present, dels teoremes imprescindibles, de la gramàtica inevitable. Parlen de reduir el fracàs i s'apressen a consolidar-lo enviant els que posen en crisi el sistema a vies mortes que no condueixen més enllà de l'explotació laboral accelerada. Mentrestant, els adolescents van a la seva. Suporten l'escola amb graus d'acomodació diversa i en surten amb actituds molt crítiques sobre l'espai que l'aprendre més i el saber més han d'ocupar a la seva vida.
Lleis llunyanes
No sembla que les lleis pensin en com són els adolescents que són a les aules. Donen per descomptat que allò que decreten serà assumit, serà possible ensenyar-ho i passarà a formar part de la seva vida. Comencen per considerar com a veritat inamovible que han d'anar a l'escola i que no cal tenir raons per estudiar. Però res més lluny de la realitat. Fa temps que el primer repte educatiu per seguir escolaritzant positivament un adolescent de 15 anys -enamorat o cansat- és poder contestar a la pregunta: "I jo per què he de venir a l'institut?" Fa temps que les velles respostes no serveixen i no val la pena repetir allò que "És la teva obligació", ni "Estudiar serveix per tenir una bona feina", etcètera.
La pregunta no pot obviar-se. Haurem de trobar respostes pertinents i coherents i interrogar-nos sobre la validesa d'algunes de les nostres pretensions educatives. L'etern debat del currículum ha de començar per assumir una flexibilitat i diversitat que permeti posar junts el saber, els adolescents i el coneixement del món que els envolta, que permeti educar i aprendre i no sigui continuar instruint per oblidar.
I jo per què he d'anar a l'institut? (i 2)
M'havia compromès a la columna anterior a fer una un petita llista de respostes a l'interrogant que encapçala aquest article. Haurem de començar assumint com a positiu que van a l'escola a estar i a relacionar-se, que estan força a gust i que valoren la companyia. Després, provem a construir junts altres motius, altres raons de les oficials. Imaginem-nos davant nostre la cara adolescent que interroga i assagem a dir raons com ara aquestes:
-Pot ser molt avorrit fer el contrari. Si no vas a l'institut què faràs?
-La teva vida està plena de dubtes i hauria d'estar plena de curiositats i interrogants.
-Trobar respostes dóna plaer. Saps que no mola ser ignorant.
-Si vols aclarir-te, potser cal veure com s'ho munten els altres. Pots aprendre d'altres i ajudar d'altres a aprendre.
-És possible que vulguis ser com diuen les revistes o actuar com et diuen els que manen, però potser t'estimes més aprendre a pensar.
-Més enllà de l'escola hi ha vida però una part de la vida també està a l'escola. Potser pots estudiar-la.
-Si vols que t'escoltin i t'entenguin, hauràs de saber escriure millor, també al WhatsApp i a una web, per enamorar, per buscar feina, per ser reconegut. Necessites saber parlar, ordenar les idees i saber expressar-les.
-Abans que tu han passat coses al món, unes altres persones han investigat, actuat, escrit i tenen altres punts de vista interessants, altres experiències, que cal conèixer.
-Si quan s'acabi l'escola saps més és possible que t'explotin menys. Si saps més tindràs interès a saber encara més. Com que vius i viuràs en una societat canviant, podràs trobar-t'hi millor si pots seguir aprenent.
-No tots, però una part del professorat són gent sàvia, que poden ajudar-te a descobrir, a saber si allò que diu la Viquipèdia és cert. Potser trobaràs profes disposats a escoltar-te, accessibles a les teves preocupacions.
-Anar a l'institut també serveix perquè et donin un títol que et permetrà seguir estudiant sense que t'arraconin.
-Una última raó. Serveix perquè els teus pares estiguin tranquils sabent que no estàs al carrer o al llit i així et deixin en pau una estona.
Pensem noves raons, oblidem el discurs oficial del ministre o la consellera. Si més no que, en acabar l'ESO, ningú no pugui dir-nos: no m'interessava res del que m'ensenyaven a l'institut.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada