...
" M. Castells afirma que “el que és una novetat històricament parlant, i que té conseqüències considerables per a l’organització social i el canvi cultural, és que l’articulació de totes les formes de comunicació és un hipertext digital, interactiu i compost que engloba, barreja i recombina en la seva diversitat tot el ventall d’expressions culturals que transmet la interacció humana.” (Castells, 2009: 94). Aquesta novetat obre la porta a una nova forma de comunicació que Castells anomena l’autocomunicació de masses que diversifica i multiplica els punts d’entrada del procés comunicatiu, i que comporta una autonomia sense precedents dels subjectes per comunicar-se (Castells, 2009: 206).
Tot i que aquesta “nova” forma de comunicació podria tenir conseqüències impredictibles en l’espai sempre obert de la llibertat humana, el potencial d’autonomia “es conforma, controla i restringeix mitjançant la creixent concentració i interconnexió dels mitjans corporatius i els operadors de xarxa de tot el món (Castells, 2009:206). No obstant això, el monopoli, diguem-ho així, deixa escletxes i la munió gairebé infinita d’individus que accedeixen a les xarxes de comunicació des dels seus propis mons de sentit i significat, reinterpretant missatges i codis d’una forma creativa que pot desbordar les xarxes de poder.
Aquesta perspectiva, esperançadora perquè deixa oberta l’escletxa de l’emergència i la combinació imaginativa, és preocupant a la llum de les anàlisis concretes dels processos de control per les grans corporacions i pels governs de molts països.
Malgrat tot, l’espai de l’acció humana és, com hem dit, el de la llibertat, on mai no es pot predir la reacció-acció humana davant d’allò que fem. De fet, estem veient com es configuren nous espais de creació cultural i d’acció social i política. Una porta a la utopia, una porta a l’esperança".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada