El Partit Comunista debat les reformes econòmiques necessàries per canviar el model de creixement
KEITH BRADSHER The New York Times / Wuhan (Xina) |
A l'oficina d'ocupació de Wuhan, com en moltes altres a la Xina, no hi cap ni una agulla. Joves, amb estudis universitaris, miren de fer-se un lloc en un mercat laboral que només absorbeix treballadors disposats a passar-se hores i hores en repetitives cadenes de muntatge asseguts en tamborets incòmodes. 
Entre ells hi ha Zheng Yilong, que es va graduar fa tres mesos i no vol acceptar un lloc de treball en una fàbrica, tot i que el seu títol és d'enginyer industrial. I busca feina d'això. A l'altra banda de l'oficina d'ocupació, hi ha els directors de fàbriques, com Jin Tao, que miren desesperadament de contractar els treballadors que necessita per donar sortida a les comandes que té.
"Hi ha un desequilibri entre l'oferta formativa i la demanda laboral", diu Jin. "Estic disposat a pagar més de 3.000 iuans (375 €) al mes, un sou que està per sobre del que cobren els nous graduats universitaris. També proposo formació, però els joves titulats simplement no volen treballar a les fàbriques", assegura.
El futur de l'economia
El desajustament entre les habilitats i les expectatives dels joves és un dels temes centrals que afronten els màxims dirigents polítics de la Xina en una reunió d'alt nivell que comença avui. En total es reuniran durant quatre dies, en una reunió coneguda com a Tercer Plenum, que s'espera que defineixi les polítiques econòmiques i socials de la Xina per als pròxims cinc anys.
Discutiran la possibilitat de reduir els impostos que graven el consum, desregular els mercats financers i canviaris, i trencar monopolis estatals que han frenat el creixement de sectors altament competitius com ara les telecomunicacions. I el tema comú de totes les discussions: com crear una economia orientada al consum i aturar el fort augment de la desocupació entre els joves xinesos més formats.
La Xina s'ha passat els últims trenta anys -fins i tot de manera obsessiva- construint fàbriques, ponts, carreteres i edificis d'habitatges. Però això ha produït un excés de capacitat que se suma a l'escassetat de treballadors poc qualificats. En un discurs a uns dirigents sindicals fet públic dilluns, el primer ministre xinès, Li Keqiang, va dir que assegurar prou llocs de treball era la màxima prioritat econòmica del seu govern. "L'ocupació és el més important per al benestar", va dir Li. "El govern no ha de desistir en això ni un moment, és una prioritat. Un creixement estable ens garanteix ocupació".
Els Plenum anteriors -celebrats el 2003 i el 2008- van comportar noves orientacions cap a una economia més sostenible, basada en un consum més alt, més serveis -sobretot en el sector financer- i més ocupació en el sector d'alta tecnologia. Però la implantació dels canvis ha estat més lenta del que es preveia. I el gran impediment per crear una economia de consum és el baix nivell d'ingressos de la generació més jove de xinesos, la que hauria de ser a hores d'ara més consumidora.
Nascuts en una era de creixement econòmic permanent i gairebé tots fills únics -de resultes de la política de natalitat-, els joves xinesos ja no només pensen a estalviar, com ho feien els seus pares, pensant en la jubilació i l'educació dels seus fills. No obstant això, poques vegades tenen prou ingressos per consumir a l'estil dels joves nord-americans i europeus que admiren i envegen.
Zheng admet que cada mes gasta tant en roba com ho fa en menjar o en el lloguer. Però com ja és comú en la seva generació castigada per altes taxes d'atur -el 25% o més per a acabats de graduar- és la família i els estalvis els que financen el seu ritme de vida. Això limita la seva despesa total. "Vull un treball per al qual em vaig formar, o en cas contrari la universitat no m'haurà servit de res", es queixa.
Per acabar d'embolicar-ho tot, molts joves rebutgen treballs de baixa qualificació i fugen de les feines en fàbriques. La taxa de graduats entre els joves xinesos s'acosta ràpidament al 75%, semblant a la dels Estats Units. El nombre d'universitaris a la Xina gairebé s'ha quintupicat des del 2000.
El somni: ser funcionari
Una norma no escrita desaconsella als joves més formats acceptar feines en fàbriques o restaurants. Molts somien accedir a la carrera de funcionari al govern o al Partit Comunista, que es veu com una manera de donar seguretat, bons sous i la influència que representa ser prop del poder en forma d'oportunitat d'inversió o, en el pitjor dels casos, corrupció.
Els xinesos graduats es poden sentir més afortunats que en altres països -a Europa i Amèrica-, ja que almenys poden optar a feines en fàbriques i restaurants. Però sense canvis profunds en la política econòmica, els experts qüestionen com la Xina pot crear ocupació per reduir l'atur entre els joves, especialment entre els graduats universitaris, un grup que -justament- es pot considerar el més políticament explosiu de la Xina.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada