Tot i els discursos institucionals que cal dirigir els esforços cap a un mercat laboral d'alt valor afegit, “no es posa en marxa perquè hi ha gent interessada en el model com el del totxo, el turisme de baixa qualitat i el guany fàcil”, assegura Pelay. Mentre que a Catalunya s'han perdut llocs de treball altament qualificats, a Alemanya representen el 21% dels ocupats. “A Catalunya hem de decidir amb qui volem competir, si amb el nord d'Àfrica o amb Alemanya”, afegeix Pelay, que reclama l'impuls de sectors tecnològics i innovadors per millorar l'ocupació.
dijous, 9 de gener del 2014
Canviar de lletra per viure millor
Sobre els avantatges de l'educació separada per sexes
LA VANGUARDIA- La contra, 1 de novembre de 2013
“Els ensenyem a valorar-se, a tenir amor propi”
Enviat per recullpremsa dins de General, Ima Sanchís
TALANA BRANDLEY, dirigeix una escola pública modèlica a Brooklyn
Tinc 38 anys. Vaig néixer i visc a Brooklyn, Nova York. Casada, dos fills. Estic llicenciada en Història, Educació i Lideratge Escolar. La meva política és que amb independència dels diners que tinguis has de tenir accés a una bona educació. Catòlica, vaig a missa cada diumenge.
Convicció. Costa d’imaginar-la, tan menuda, fent classes en escoles públiques a Harlem i al Bronx. Uns anys que li van servir per dissenyar la seva estratègia educativa i tornar al seu barri per obrir un nou institut públic d’educació secundària en una de les zones marginals de Brooklyn només per a noies. En cinc anys el Young Women’s Leaderships Network ha aconseguit la qualificació més alta que s’atorga als EUA i que mesura el rendiment acadèmic i el clima escolar. El cent per cent de les seves alumnes han accedit a la universitat. Talana ha participat en la jornada Lideratge femení a l’entorn educatiu organitzat per Easse (Associació Europea d’Educació Diferenciada)
Vostè ve de baix?
Sí, el meu pare era camioner i la meva mare cosidora. Però complerts els 50, la meva mare va decidir tornar a la universitat i obtenir el títol de mestra per fer classes en una escola que ha acabat dirigint.
Vostè també somiava ser mestra?
No. Jo volia ser la cap, treballar al departament d’educació del govern dictant les lleis. Però per poder manar primer havia de ser mestra, i pel camí em vaig enamorar d’aquesta professió.
Com va ser la seva primera escola?
A Long Island, una escola de nens rics d’entre 14 i 18 anys. Jo en tenia 21.
Tres anys més gran que els seus alumnes!
En 7 anys vaig aprendre a connectar amb la particularitat de cadascun, però vaig voler tornar a Brooklyn: allà em necessitaven més. Abans vaig passar per la universitat: vaig fer un curs de lideratge per a directors d’escola i un any de pràctiques a Harlem.
Un barri pobre.
Sí, en una escola només per a noies, una cosa que jo avorria. Vaig plorar moltíssim.
Per què?
Jo defensava les escoles mixtes. Però de seguida em vaig adonar que allò no estava tan malament, les noies s’implicaven, preguntaven, estaven interessades en les classes. La seva actitud em va sorprendre.
Expliqui’m.
A l’altra escola no parava atenció a les noies. Els nois esvalotaven tant que aconseguien tota la meva atenció, preparava les classes perquè estiguessin interessats i mantinguessin la tranquil·litat.
I va acabar obrint una escola pública i gratuïta per a noies.
Sí, a Brooklyn. Però abans vaig passar per una escola mixta al Bronx. Va ser dur, però vaig aprendre. Per accedir a l’escola havia de passar per un detector de metalls, eren nens pobres que pertanyien a bandes. Però avui tinc el convenciment que els nens fan qualsevol cosa que els animis a fer.
Fa goig sentir-la.
Si tu li dius a un nen el que ha de fer, li marques uns objectius i l’ajudes a mesurar el seu progrés, ells ho fan. Les teves expectatives són les seves possibilitats.
Als EUA el fracàs escolar era altíssim i el Congrés va canviar les seves lleis.
El meu propòsit era que totes les meves alumnes anessin a la universitat i entressin en camps com la ciència, la tecnologia i l’enginyeria.
És fàcil de dir i difícil d’aconseguir.
Primer has de creure-hi, i sovint les noies no es veuen capaces, així que has de convertir-te en la seva animadora.
A les universitats nord-americanes arriba un 24% dels estudiants, i vostè aconsegueix un 100%. Com ho fa?
Tenim un programa específic a partir dels deu anys per preparar-les per anar a la universitat, les recorrem totes i convidem professionals perquè els expliquin en què consisteix la seva feina.
Què més?
El voluntariat també és obligatori des dels deu anys, forma part del currículum escolar i puntua. Considero que és fonamental formar bons éssers humans.
Vostè fila prim.
Han de ser capaços de tornar el que han rebut i preocupar-se dels altres. Avaluem la confiança en elles mateixes, la capacitat d’ajudar els altres, l’obertura de mires, la perseverança, l’esforç, la responsabilitat i la seva capacitat de ser respectuoses.
L’autoconfiança no és voluntària.
Busquem la manera i els oferim eines perquè cadascú aprengui a valorar-se, a tenir amor propi.
Amb nois a classe és diferent?
Sense ells es concentren més, no es preocupen per la seva imatge ni se senten jutjades, tenen una relació més propera amb les professores, gosen preguntar, aprenen a expressar les seves idees, se senten poderoses. Són edats, dels 10 als 18, en les quals reben molta influència de l’entorn.
Ho entenc.
Són més confiades. Totes les activitats, des del consell d’alumnes, els projectes de voluntariat i els clubs d’estudis, estan dirigides per les mateixes estudiants.
S’impliquen en la seva pròpia educació.
Exacte. En acabar el curs exposen davant el professorat i els seus pares quins han estat els seus reptes i triomfs. És una manera de fer-les conscients i responsables de la seva educació. Aprenen a marcar-se objectius a curt i llarg termini i a avaluar-los.
No s’estressen?
No, perquè aquest camí el fan acompanyades i tenen moltes classes d’expressió artística i esport. Davant les que tenen dificultats cal preguntar-se per què (no sap organitzar-se?, té mals hàbits d’estudi?) i resoldre-ho, donar-li eines.
L’essencial per ser un bon professor?
Creure que els teus nois són capaços d’aconseguir qualsevol cosa i ser capaç de trobar la manera perquè cadascun d’ells ho faci. Els alumnes han de sentir que la professora se’n preocupa.
dissabte, 4 de gener del 2014
Formació, ocupació i subocupació o sobrequalificació
Estudi de l'UGT: La subocupació a Catalunya 2012
**********************
El 40% d'ocupats estan massa formats per a la seva feina
Catalunya supera el conjunt de l'Estat en subocupació i la taxa duplica la de països com Alemanya
ELENA FREIXA Barcelona |
-
0 Comentaris
-
Llegir més tard
El problema de la subocupació -treballadors amb molts estudis que tenen feines per sota de les seves qualificacions- afectava quasi quatre de cada deu dels catalans que tenien la sort d'estar ocupats l'any 2012, segons les dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE). El percentatge pràcticament no ha variat des del 2007, tot i que la crisi ha destruït més de 600.000 llocs de treball. Pràcticament un de cada quatre d'aquests llocs de treball desapareguts eren d'una qualificació alta, segons les dades de l'INE que recull un estudi que ahir va presentar la UGT.
Catalunya, amb una taxa de sub-ocupació del 36,6% l'any passat, supera el 35% del conjunt d'Espanya i duplica els nivells d'altres països europeus com Alemanya. La falta d'expectatives laborals, unida a l'elevat atur juvenil, fa témer que el mercat català acabi perdent la força laboral més preparada de tota una generació, va advertir ahir la responsable de Treball del sindicat, Laura Pelay. "Estem asseguts en una bomba de rellotgeria", va afegir, fent referència a les conseqüències que es pagaran a mitjà termini si no s'ofereixen alternatives a aquests treballadors "frustrats" o empesos a emigrar a altres països.
Si es miren les xifres de destrucció d'ocupació dels últims anys, el col·lectiu dels més formats és el que ha patit menys i amb prou feines s'han reduït en 900 els treballadors d'aquesta franja a Catalunya. Però la dada no és bona, ja que Catalunya ha perdut empleats d'alta qualificació mentre a Europa aquest col·lectiu ha crescut el 17%. També a Espanya, l'ocupació entre els treballadors amb estudis superiors ha resistit en xifres positives.
Però que l'ocupació tracti millor la gent més preparada no vol dir que aquestes persones facin una feina que s'adeqüi als seus estudis i formació, sinó que en molts casos ocupen llocs per als quals no es requereix el seu nivell de formació, sinó un de molt més baix. És per això que la UGT va demanar ahir a les empreses i als governs polítiques que de debò portin a Catalunya l'anhelat "canvi de model productiu" que faci que els llocs de treball que s'ofereixin apugin el nivell i corregeixin el desequilibri. "Els treballadors han fet els deures i el nivell mitjà de preparació ha pujat, però no ha passat el mateix amb les ofertes de treball", conclou l'estudi de la UGT.
Les polítiques que demana el sindicat s'orienten sobretot a potenciar la indústria de més valor afegit i a treballar més els nexes entre forma- ció i empresa. També una aposta real per la formació dels que treballen i, sobretot, dels que estan a l'atur (840.500 persones, segons l'Idescat). Pelay va criticar que retardant els fons de polítiques actives d'ocupació, com ha passat aquest any, i no posant en marxa els programes fins al desembre es fa evident que aquesta voluntat de millora no hi és.
No hi ha dades sobre quins són els sectors en què hi ha més subocupació, però Pelay va advertir que la indústria ha d'agafar el relleu de la construcció i ha de ser un dels grans impulsors de les feines amb valor afegit. I també va advertir que el turisme ha de créixer com un model de qualitat i no a cop de feines precàries, com ha passat aquest estiu, en què ha crescut el nombre de visitants, però no les contractacions.
Catalunya supera el conjunt de l'Estat en subocupació i la taxa duplica la de països com Alemanya
ELENA FREIXA Barcelona |
-
0 Comentaris
- Llegir més tard
El problema de la subocupació -treballadors amb molts estudis que tenen feines per sota de les seves qualificacions- afectava quasi quatre de cada deu dels catalans que tenien la sort d'estar ocupats l'any 2012, segons les dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE). El percentatge pràcticament no ha variat des del 2007, tot i que la crisi ha destruït més de 600.000 llocs de treball. Pràcticament un de cada quatre d'aquests llocs de treball desapareguts eren d'una qualificació alta, segons les dades de l'INE que recull un estudi que ahir va presentar la UGT.
Catalunya, amb una taxa de sub-ocupació del 36,6% l'any passat, supera el 35% del conjunt d'Espanya i duplica els nivells d'altres països europeus com Alemanya. La falta d'expectatives laborals, unida a l'elevat atur juvenil, fa témer que el mercat català acabi perdent la força laboral més preparada de tota una generació, va advertir ahir la responsable de Treball del sindicat, Laura Pelay. "Estem asseguts en una bomba de rellotgeria", va afegir, fent referència a les conseqüències que es pagaran a mitjà termini si no s'ofereixen alternatives a aquests treballadors "frustrats" o empesos a emigrar a altres països.
Si es miren les xifres de destrucció d'ocupació dels últims anys, el col·lectiu dels més formats és el que ha patit menys i amb prou feines s'han reduït en 900 els treballadors d'aquesta franja a Catalunya. Però la dada no és bona, ja que Catalunya ha perdut empleats d'alta qualificació mentre a Europa aquest col·lectiu ha crescut el 17%. També a Espanya, l'ocupació entre els treballadors amb estudis superiors ha resistit en xifres positives.
Però que l'ocupació tracti millor la gent més preparada no vol dir que aquestes persones facin una feina que s'adeqüi als seus estudis i formació, sinó que en molts casos ocupen llocs per als quals no es requereix el seu nivell de formació, sinó un de molt més baix. És per això que la UGT va demanar ahir a les empreses i als governs polítiques que de debò portin a Catalunya l'anhelat "canvi de model productiu" que faci que els llocs de treball que s'ofereixin apugin el nivell i corregeixin el desequilibri. "Els treballadors han fet els deures i el nivell mitjà de preparació ha pujat, però no ha passat el mateix amb les ofertes de treball", conclou l'estudi de la UGT.
Les polítiques que demana el sindicat s'orienten sobretot a potenciar la indústria de més valor afegit i a treballar més els nexes entre forma- ció i empresa. També una aposta real per la formació dels que treballen i, sobretot, dels que estan a l'atur (840.500 persones, segons l'Idescat). Pelay va criticar que retardant els fons de polítiques actives d'ocupació, com ha passat aquest any, i no posant en marxa els programes fins al desembre es fa evident que aquesta voluntat de millora no hi és.
No hi ha dades sobre quins són els sectors en què hi ha més subocupació, però Pelay va advertir que la indústria ha d'agafar el relleu de la construcció i ha de ser un dels grans impulsors de les feines amb valor afegit. I també va advertir que el turisme ha de créixer com un model de qualitat i no a cop de feines precàries, com ha passat aquest estiu, en què ha crescut el nombre de visitants, però no les contractacions.
Un 36,6% dels treballadors, massa formats per al lloc de feina que aconsegueixen
En cinc anys s'ha destruït un 23,8% dels llocs de treball altament qualificats, segons la UGT. L'Estat espanyol encapçala l'índex europeu de subocupació
31/12/13 02:00 - BARCELONA - EVA POMARES
Mentre que la població ha fet una aposta per formar-se i poder treballar amb millors condicions de sou i feina, el mercat laboral català no ha respost. Així, el 2012, quatre de cada deu persones amb un nivell educatiu alt tenien feines que requereixen un nivell formatiu inferior, segons un estudi de la UGT.
L'Estat espanyol té l'índex més alt de subocupació de la UE, un 35,2%. La mitjana europea se situa en un 21,3% i l'alemanya, en un 18,2%. Catalunya encara supera la ràtio estatal amb un 36,6% de subocupats. La UGT sosté que el problema no és atribuïble a la crisi, perquè les dades no han variat des del seu inici, sinó que és de caire estructural: “És fruit d'un model basat en el treball precari i temporal”, assenyala Laura Pelay, secretària d'estat del benestar i treball del sindicat. Entre el 2007 i el 2012, a Catalunya s'han destruït 148.000 llocs de treball altament qualificats, un 23,8% del total. També sortim perdent en la comparativa europea (39,6%) i l'espanyola (35,2%), i doblem l'alemanya. “Es produeix una fuga de capital humà, format amb diners públics; és una inversió que no retornarà, perquè els que opten per marxar fan carrera i trajectòria vital als països receptors, que sí que els aprofiten”, diu Pelay.
El nivell formatiu de la població activa ha millorat molt aquests cinc anys. Així, s'ha reduït el percentatge de persones analfabetes i que només tenen estudis de primària
(-15,3%). En paral·lel, s'ha incrementat el grup amb estudis d'ESO (2,1%) i educació superior (10,6%).
(-15,3%). En paral·lel, s'ha incrementat el grup amb estudis d'ESO (2,1%) i educació superior (10,6%).
Tot i que la formació no ha estat el passaport a una feina més qualificada, sí que han aconseguit més feines, incrementant el pes un 6,9% en el mercat laboral. El 0,08% dels altament qualificats han estat expulsats del mercat, contra el 38,7% del grup amb menys estudis.
Pelau remarca: “El fracàs de les expectatives d'aquesta generació no deixa cap al·licient per formar-se a la següent.” El sindicat reclama un canvi del model productiu cap a feines amb un valor afegit més gran.
“Amb qui volem competir?”
Noms i societat: indicadors curiosos o fiables?
Tanai, Amira, Luca i Kanwar,
els primers catalans de l'any
Tanai Jiménez Garcia, el primer nadó de l'any
El nen, de mare catalana i pare basc, neix a Tarragona un segon després de la mitjanit
ARA Barcelona |
El primer nadó de l'any va néixer només un segon després de mitjanit, encara amb el ressò de l'última campanada, a l'Hospital Joan XXIII de Tarragona. Es diu Tanai, un nom d'origen indi que significa fill volgut. La seva mare, Sílvia Garcia, de 27 anys, és catalana, de Tortosa, i el pare, Jon Jiménez, de 37, és basc, de Sant Sebastià. És el primer fill de la parella, que viuen a Salou. El Tanai, que ha pesat 3 quilos i ha fet 48 centímetres de llargada, també és el primer nadó de tot Espanya.
La mare, que va sortir de comptes el 27 de desembre, va ingressar a l'hospital dimarts al matí. "Quan vaig arribar ja em van dir que podria ser el primer, però no m'ho hauria pensat mai", va explicar ahir a l'agència ACN la mare, que va assegurar que el part va anar "molt bé", que va ser ràpid i sense dolor. Ara que ja s'ha acomplert el seu desig de ser pares, la família confia que el 2014 els porti feina, ja que ella es va quedar a l'atur en quedar-se embarassada i ell fa feines de caràcter temporal. La Caixa entregarà al nadó una Llibreta Estrella Super3 amb 2.000 euros, una iniciativa -que ja té cinc anys- per incentivar l'estalvi infantil i ajudar les famílies.
Un dels primers a visitar el nounat va ser el conseller de Salut, Boi Ruiz. "Estem molt contents que hagi nascut un nen tan maco com en Tanai i que hagi estat el primer. Això vol dir que el país comença a créixer des del primer segon de l'any amb el primer català i tots els que han vingut després", va destacar.
Molt poc després, a les dotze i 18 segons, naixia a l'Hospital Arnau de Vilanova el Luca, el primer lleidatà. Els seus pares, el Quim i la Natàlia, explicaven ahir que el part va ser "llarg i dur", i el nen, que pesa 3,5 quilos i fa uns 52 centímetres, està en observació com a mesura protocol·lària, tot i que es troba bé. Els pares van rebre la visita de l'alcalde accidental, Rafel Peris, i de representants del Gremi de Forners, que li van entregar simbòlicament una barra de pa a la mare, com a mostra que durant tot l'any tindran cada dia el pa gratuït.
L'Amira, la primera barcelonina, va néixer a les 00.34 h de la matinada a l'Hospital Clínic, 24 dies abans del previst. La nena, que pesa 3,6 quilos, és el segon fill d'una família d'origen pakistanès. El pare va explicar ahir que van arribar a l'hospital d'urgències perquè la dona tenia dolors i que quan els van comunicar que s'havien de quedar es van "sorprendre". "No esperàvem que pogués donar a llum avui", va assegurar l'home. Ell va arribar a la capital catalana fa vuit anys per cursar estudis de marineria i la seva dona fa tres anys que va venir a Barcelona.
El primer gironí es va fer esperar: no va ser fins poc abans de les dues de la matinada que va néixer Kanwar Armeet Singh Sandhu, amb 3,4 quilos. Els seus pares, d'origen indi, fa anys que viuen a Lloret de Mar, però amb la reestructuració de serveis que va fer la Corporació de Salut del Maresme i la Selva, tots els parts de la zona se centralitzen a l'hospital Sant Jaume de Calella.
dimecres, 1 de gener del 2014
Educar els fills en la incertesa
Educar a los hijos
nunca fue fácil, y en una sociedad sin certezas aún lo es menos. Si no sabemos
qué necesitarán en el futuro, la clave es criarlos, como dicen los expertos,
como juncos: dotarles de una base psicológica fuerte y actitudes flexibles que
les permitan adaptarse
La situación actual ofrece pocas seguridades y certidumbres,
desde el punto de vista individual y colectivo. Conceptos como formación,
carrera profesional, empleo estable, vivienda en propiedad, domicilio habitual,
pareja o familia están en transformación, y muchas de las ideas y creencias que
durante años han servido de referencia o han regido la sociedad están en
crisis. En estas circunstancias, la tarea de educar se complica porque padres y madres han de afrontar
problemas para los que no pueden usar los métodos que sus padres utilizaron con
ellos. “Cada generación lo tiene más difícil que la anterior para educar porque
hace cien generaciones –por decir una cifra–, todo lo que tenía que aprender un
niño se lo podían enseñar sus padres, y hoy los padres ni siquiera saben qué
debe aprender el hijo o tienen que aprenderlo ellos”, explica Mariano Fernández
Enguita, catedrático de Sociología de la Universidad Complutense de Madrid.
No es sólo que padres y madres no tengan referencia sobre a
qué edad hay que dejarles utilizar Facebook o cuando es adecuado facilitar a un
niño un móvil. Es también que no saben en qué han de formar más o mejor a sus
hijos para que tengan más oportunidad de trabajar, ni si han de promover en
ellos el compromiso y la firmeza con los proyectos y las relaciones personales
o alentar el relativismo para entrenarlos en la ruptura y los cambios
constantes. Y esta falta de certezas a menudo paraliza a los padres. Maria
Batet, maestra y responsable de Valorsdemprendre.org, desde donde desarrolla
metodologías para fomentar la emprendeduría y aprender a convivir con incertezas,
asegura que el mejor antídoto ante las incertidumbres actuales es recuperar la capacidad de pensar. “En vez de
resolver los problemas que nos plantean los hijos de forma rápida e impulsiva,
hay que desgranar el problema, desglosarlo y ver las consecuencias que pueda
tener, analizar por qué sí o por qué no el chaval ha de tener móvil, o ha de
hacer o no hacer cualquier cosa”, comenta.
Resulta importante, dicen los expertos, que los padres no
conviertan su falta de referentes o sus incertidumbres sobre el futuro en
inseguridad. “Los padres transmiten su seguridad –o lo contrario– por ósmosis,
es decir, por contagio; por eso las circunstancias actuales de inseguridad son
muy negativas para los niños”, apunta Gonzalo Hervás, profesor de Psicología de
la Universidad Complutense. Y añade que la adversidad económica es una potente
fuente de estrés para los niños incluso aunque no les afecte
directamente, “porque el estrés de los padres se contagia en muchos casos de
forma automática y sabemos que eso genera vulnerabilidad psicológica a
desarrollar trastornos de ansiedad, de depresión, e incluso más graves”.
Fuertes y adaptativos Sea complicado o no, a los hijos hay que seguir educándolos
y probablemente la mejor forma de hacerlo sea prepararlos para esa incertidumbre
que les toca vivir, para resolver problemas, afrontar imprevistos, detectar
posibilidades, renunciar a lo que ya no vale… Porque, tal como apunta Fernández
Enguita, un futuro incierto puede verse como algo preocupante, de riesgo, o
como la posibilidad de un futuro más abierto, menos marcado por el pasado y con
más oportunidades y sorpresas. “Hoy, como siempre, los padres pueden y deben
ser para los hijos un referente moral, además de enseñarles a seguir
aprendiendo, a aceptar lo nuevo y lo diverso, a responder de forma adaptativa y
creativa al cambio social”, apunta el sociólogo. Y explica que, como nadie
puede saber hoy con certidumbre las tendencias de empleo de mañana ni qué
formación será la más adecuada en unos años, “lo esencial para los hijos es
aprender a aprender y entender que lo que aprendan hoy ni les obliga a nada ni
les garantiza nada para mañana, salvo una capacidad aumentada de afrontar la
vida”.
Gonzalo Hervás cree que la incertidumbre sobre el futuro
puede tener ciertas ventajas. “El no tener certezas sobre lo que la sociedad
espera o necesita puede permitir centrarnos en lo importante, en las personas,
en desarrollar la humanidad de los hijos más allá de modelos centrados
exclusivamente en competencias”, dice. Y subraya que aspectos como la tolerancia a la frustración, la capacidad para
conectar con los demás, el autoconocimiento, el desarrollo emocional o la
madurez son intemporales, pero a menudo se quedan en un segundo plano educativo
tras los idiomas y la tecnología.
Porque, después de hablar con sociólogos, psicólogos y
educadores, parece claro que aunque los padres no puedan vislumbrar cómo será
el día a día de sus hijos en el futuro, sí pueden prever que la sociedad de la
incertidumbre necesitará gente
más flexible y creativa, personas muy autónomas y seguras de sí
mismas que puedan ver distintas soluciones a un problema, capaces de afrontar
con éxito la adversidad y el estrés y muy adaptativos.
El sociólogo e investigador Javier Elzo ofrece un símil muy
gráfico: “Necesitamos criar juncos: jóvenes que tengan unas raíces firmes, es
decir, un equilibrio psicológico e intelectual sólido, pero que sean flexibles
para adaptarse a los vientos que vayan soplando”. En su opinión, la aspiración
de los padres –y de la sociedad– habría de ser contribuir a formar chicos y chicas con una buena competencia personal,
“entendiendo por ello que tengan cierto equilibrio psicológico y la autoestima
suficiente para sentirse contentos con ellos mismos, sin querer ser como otros,
pero también una cabeza relativamente amplia y estructurada, con la capacidad
de hacerse preguntas para situarse en la vida, de saber dónde recurrir para
encontrar respuestas y de tener criterio para valorar las buenas y las malas”.
Javier Urra, doctor en Psicología y también en Ciencias de
la Salud, considera que enseñar a los hijos a convivir con la incertidumbre
requiere desarrollar su inteligencia emocional y creativa, su inteligencia
social, y su capacidad crítica, de pensamiento y de reflexión para que tengan
respuesta ante los dilemas éticos, los problemas y las rupturas que les irá
planteando una sociedad más compleja. “Si van a vivir un mundo de inseguridad laboral, de ruptura de parejas, de accidentes
inesperados… hay que prepararles para ello, para que sean flexibles, para que
no pasen del amor al odio, para que asuman que las cosas se rompen o se pierden
pero la vida sigue y han de poder ver distintas soluciones a un mismo
problema”, indica Urra.
Para ello es necesario cultivar las fortalezas y talentos de
cada niño o niña, sin tratar de que encajen en un patrón y dejándoles que se
equivoquen y que aprendan por sí mismos, “algo que siempre es duro para los
padres”, advierte Hervás. Y apunta que en lugar de fomentar el “siempre se ha
hecho así”, hay que dar pie a lo contrario, a la creatividad aplicada. “La
capacidad de innovación se puede desarrollar en el cajón de los cubiertos;
basta preguntarles ¿es esta la mejor forma de ordenarlos? ¡Hazme una propuesta
que lo mejore!”, ejemplifica.
Porque, como explica Maria Batet, los padres no pueden
educar para garantizar el futuro de sus hijos, pero sí pueden
darles herramientas para que ellos sean capaces de construir ese futuro, de
buscarse la vida, de encontrar recursos y de organizarlos. Hay unanimidad
entre los expertos consultados en que en una sociedad llena de incertezas les
será útil identificar los miedos y superarlos, ser reflexivos, tener espíritu
crítico y saber pensar, el entusiasmo y la creatividad, saber explicarse, tener
una actitud positiva y una buena autoestima, saber planificar, tener empatía,
ser resilentes para reponerse de las adversidades y humildes para buscar ayuda…
Batet anima a los padres a trabajar estas habilidades –las mismas que permiten
salir adelante a los emprendedores–, desde casa.
DIEZ HERRAMIENTAS CLAVE
Habilidad comunicativa
Tener habilidad para explicar las ideas y proyectos, para convencer, dialogar y seducir es crucial para cualquier circunstancia y para cualquier empleo. Los padres pueden trabajar estas habilidades comunicativas no cortando a los niños cuando hablan y alentando que expliquen cosas de distintas formas para potenciar su capacidad de expresión.
Tener habilidad para explicar las ideas y proyectos, para convencer, dialogar y seducir es crucial para cualquier circunstancia y para cualquier empleo. Los padres pueden trabajar estas habilidades comunicativas no cortando a los niños cuando hablan y alentando que expliquen cosas de distintas formas para potenciar su capacidad de expresión.
Trabajo en grupo
En momentos difíciles trabajar en grupo socializa y la colaboración ayuda a encontrar opciones y soluciones. Por eso desde casa conviene fomentar que los niños se acostumbren a compartir, a colaborar con otros en sus ratos de ocio, a desenvolverse en grupo…
En momentos difíciles trabajar en grupo socializa y la colaboración ayuda a encontrar opciones y soluciones. Por eso desde casa conviene fomentar que los niños se acostumbren a compartir, a colaborar con otros en sus ratos de ocio, a desenvolverse en grupo…
Autoconocimiento
Cuando uno sabe cuáles son sus puntos fuertes y débiles puede lidiar mejor con los problemas y las incertidumbres. Por ello conviene ayudar a los hijos a conocerse mejor, a saber bien lo que les gusta y lo que se les da bien. “Si a tu hijo le gusta jugar al baloncesto, pregúntale por qué, si le gusta porque compite, porque le gusta formar parte de un equipo…; y si le gusta el ajedrez, ayúdale a saber por qué, si es porque se le da bien, porque disfruta con un ambiente tranquilo, porque le gusta pensar qué hará el contrincante… Así irá descubriendo sus habilidades”, explica Batet.
Cuando uno sabe cuáles son sus puntos fuertes y débiles puede lidiar mejor con los problemas y las incertidumbres. Por ello conviene ayudar a los hijos a conocerse mejor, a saber bien lo que les gusta y lo que se les da bien. “Si a tu hijo le gusta jugar al baloncesto, pregúntale por qué, si le gusta porque compite, porque le gusta formar parte de un equipo…; y si le gusta el ajedrez, ayúdale a saber por qué, si es porque se le da bien, porque disfruta con un ambiente tranquilo, porque le gusta pensar qué hará el contrincante… Así irá descubriendo sus habilidades”, explica Batet.
Identificar y superar los miedos
En una sociedad de incertidumbres, donde hay situaciones que no se controlan, surgen muchos miedos. En lugar de inculcar a los niños que no hay que tener miedo y ser valientes, Maria Batet propone enseñarles a identificar a qué tienen miedo, a ponerle nombre y a evitar que los paralice. “Si un niño tiene miedo a dibujar porque no se le da bien, conviene que lo hable, que lo identifique como un hecho concreto y luego incentivarle a que pruebe otra manera de hacerlo”, comenta.
En una sociedad de incertidumbres, donde hay situaciones que no se controlan, surgen muchos miedos. En lugar de inculcar a los niños que no hay que tener miedo y ser valientes, Maria Batet propone enseñarles a identificar a qué tienen miedo, a ponerle nombre y a evitar que los paralice. “Si un niño tiene miedo a dibujar porque no se le da bien, conviene que lo hable, que lo identifique como un hecho concreto y luego incentivarle a que pruebe otra manera de hacerlo”, comenta.
Capacidad organizativa
Para desenvolverse en un mundo incierto resulta clave saber buscarse la vida, idear proyectos, detectar recursos para llevarlos a cabo y organizarse para conseguirlos. Los padres pueden desarrollar estas habilidades en sus hijos si desde pequeños los hacen partícipes de pequeños proyectos y les animan a ingeniárselas para llevarlos a cabo. “Si enseñamos a los niños a desarrollar proyectos a medio plazo –puede ser aprender a montar una bicicleta a partir de un kit u organizar un torneo de baloncesto en el colegio y buscar patrocinadores para ello– aprenden a tolerar la frustración y a desarrollar la capacidad de planificación”, justifica el psicólogo Gonzalo Hervás.
Para desenvolverse en un mundo incierto resulta clave saber buscarse la vida, idear proyectos, detectar recursos para llevarlos a cabo y organizarse para conseguirlos. Los padres pueden desarrollar estas habilidades en sus hijos si desde pequeños los hacen partícipes de pequeños proyectos y les animan a ingeniárselas para llevarlos a cabo. “Si enseñamos a los niños a desarrollar proyectos a medio plazo –puede ser aprender a montar una bicicleta a partir de un kit u organizar un torneo de baloncesto en el colegio y buscar patrocinadores para ello– aprenden a tolerar la frustración y a desarrollar la capacidad de planificación”, justifica el psicólogo Gonzalo Hervás.
Entusiasmo
Si uno no se siente seguro ni tiene certezas sobre su futuro es fácil caer en el desánimo. Por eso, Maria Batet aconseja educar a los hijos en el entusiasmo. “Lo primero es ser uno mismo entusiasta y no mostrarse decaído; después ayudarles a vivir con entusiasmo las pequeñas cosas, desde salir a montar en bici hasta comerse unas palomitas, porque lo que crea el aprendizaje es el hábito, la repetición”, explica.
Si uno no se siente seguro ni tiene certezas sobre su futuro es fácil caer en el desánimo. Por eso, Maria Batet aconseja educar a los hijos en el entusiasmo. “Lo primero es ser uno mismo entusiasta y no mostrarse decaído; después ayudarles a vivir con entusiasmo las pequeñas cosas, desde salir a montar en bici hasta comerse unas palomitas, porque lo que crea el aprendizaje es el hábito, la repetición”, explica.
Creatividad
Tirar de creatividad, saber leer el entorno para extraer ideas es una herramienta muy útil para desenvolverse en medio de la incertidumbre. Para fomentarla, conviene fomentar la curiosidad en los hijos, alentar que se hagan preguntas, que tengan una mente despierta. En lugar de aplicarles la máxima de esto es así porque siempre ha sido así, promover que propongan nuevas soluciones a cuestiones cotidianas, desde la forma de tender la ropa a la organización de un armario.
Tirar de creatividad, saber leer el entorno para extraer ideas es una herramienta muy útil para desenvolverse en medio de la incertidumbre. Para fomentarla, conviene fomentar la curiosidad en los hijos, alentar que se hagan preguntas, que tengan una mente despierta. En lugar de aplicarles la máxima de esto es así porque siempre ha sido así, promover que propongan nuevas soluciones a cuestiones cotidianas, desde la forma de tender la ropa a la organización de un armario.
Fortaleza
Si hay una capacidad útil en la sociedad de la incertidumbre es la resiliencia, la capacidad de hacer frente a las adversidades, de sobreponerse a ellas y aprovecharlas para salir reforzado. Se desarrolla enseñando a los niños a tener relaciones y amigos en quien apoyarse, a tener empatía, a fijarse metas razonables, a tener una actitud positiva y a aceptar que el cambio forma parte de la vida. “La sociedad actual es más volátil y hay que tener capacidad de adaptación para afrontar noticias negativas, rupturas, etcétera, y si educamos a los jóvenes de una forma muy rígida y los sobreprotegemos, cuando salen de casa y nadie les marca las pautas no funcionan, se hunden”, advierte Javier Elzo.
Si hay una capacidad útil en la sociedad de la incertidumbre es la resiliencia, la capacidad de hacer frente a las adversidades, de sobreponerse a ellas y aprovecharlas para salir reforzado. Se desarrolla enseñando a los niños a tener relaciones y amigos en quien apoyarse, a tener empatía, a fijarse metas razonables, a tener una actitud positiva y a aceptar que el cambio forma parte de la vida. “La sociedad actual es más volátil y hay que tener capacidad de adaptación para afrontar noticias negativas, rupturas, etcétera, y si educamos a los jóvenes de una forma muy rígida y los sobreprotegemos, cuando salen de casa y nadie les marca las pautas no funcionan, se hunden”, advierte Javier Elzo.
Criterio
Tener criterio y ponderación a la hora de tomar decisiones y espíritu crítico para analizar la información que se recibe es una formación fundamental para el futuro que se puede alentar en casa. “A los hijos no hay que adoctrinarles con nuestras ideas políticas, sindicales o religiosas, sino enseñarles a leer en los inputs que reciben, ayudarles a saber distinguir el trigo de la cizaña, hacerles ver el sustrato ideológico que hay tras la información que leen en internet o tras el programa televisivo que están viendo o en otros inputs que reciben”, comenta el sociólogo Javier Elzo. Javier Urra añade que también hay que plantearles desde pequeños dilemas concretos para que vayan desarrollando su capacidad crítica: “Que reflexionen sobre la eutanasia o sobre qué pasaría si durante un embarazo se enterasen de que el bebé tiene malformaciones o si como consecuencia de un accidente se quedan parapléjicos…; han de tener criterio y respuestas para una sociedad compleja”.
Tener criterio y ponderación a la hora de tomar decisiones y espíritu crítico para analizar la información que se recibe es una formación fundamental para el futuro que se puede alentar en casa. “A los hijos no hay que adoctrinarles con nuestras ideas políticas, sindicales o religiosas, sino enseñarles a leer en los inputs que reciben, ayudarles a saber distinguir el trigo de la cizaña, hacerles ver el sustrato ideológico que hay tras la información que leen en internet o tras el programa televisivo que están viendo o en otros inputs que reciben”, comenta el sociólogo Javier Elzo. Javier Urra añade que también hay que plantearles desde pequeños dilemas concretos para que vayan desarrollando su capacidad crítica: “Que reflexionen sobre la eutanasia o sobre qué pasaría si durante un embarazo se enterasen de que el bebé tiene malformaciones o si como consecuencia de un accidente se quedan parapléjicos…; han de tener criterio y respuestas para una sociedad compleja”.
Actitud positiva
Si en momentos de incertidumbre somos pesimistas nos imaginaremos un futuro negro, de modo que resultará más útil crecer con una perspectiva positiva de la vida para poder apreciar más oportunidades. Para evitar una actitud pesimista en los hijos es importante no anclarles en categorías negativas. “Si un niño te enseña un dibujo feo puedes decirle que ese le ha quedado mal o que es un desastre dibujando; si optas por la segunda opción y una cosa que es temporal, un dibujo, la planteas como permanente, le fomentas la visión pesimista”, explica Batet.
Si en momentos de incertidumbre somos pesimistas nos imaginaremos un futuro negro, de modo que resultará más útil crecer con una perspectiva positiva de la vida para poder apreciar más oportunidades. Para evitar una actitud pesimista en los hijos es importante no anclarles en categorías negativas. “Si un niño te enseña un dibujo feo puedes decirle que ese le ha quedado mal o que es un desastre dibujando; si optas por la segunda opción y una cosa que es temporal, un dibujo, la planteas como permanente, le fomentas la visión pesimista”, explica Batet.
Etiquetes de comentaris:
educació,
family life,
sociologia
Subscriure's a:
Missatges (Atom)