PRIMER BARÒMETRE MUNICIPAL SOBRE LA INFÀNCIA
Les desigualtats s'acarnissen amb els nens a Barcelona
Els barris rics tenen un 6% de menors amb obesitat i les zones humils, un 16%
El 4,4% pateix privació d'aliments a les àrees pobres i un 0,3% a les acomodades
Cristina Buesa
Barcelona, 24 de juliol de 2015
LES DADES. Els repetidors de Primària són el 9%. El 9,3% dels alumnes entre 12 i 15 anys han repetit algun curs de Primària. Filant prim, el 23'4% dels pares d'aquests alumnes amb fracàs escolar són d'origen estranger, davant del 6,8% que no ho són. Els nens (10,5%) repeteixen més que les nenes (7,6%).
Cada any, Barcelona es posa al davant del mirall. Des de l'esclat de la crisi, la imatge no és agradable. A més a més, en els últims temps, l'impacte és l'extraordinària diferència entre els barris de la ciutat. La desigualtat és, doncs, l'enemic a batre. El mirall en què s'ha mirat la capital catalana era el de l'informe sobre la renda familiar, l'últim fet públic, el desembre passat. Però l'anterior govern local, presidit pel nacionalista Xavier Trias, havia encarregat el 2014 un altre estudi, el baròmetre sobre la infància i les famílies, però en lloc de difondre'l va preferir guardar-lo en un calaix per a ús intern. Ahir, l'actual executiu municipal el va revelar, hores abans de ple d'avui sobre pobresa. La tinenta d'alcalde de Drets Socials, Laia Ortiz, va veure en l'ocultació del dictamen una «voluntat política» del govern de Trias. «És una qüestió de transparència, a més que no volem ocultar l'impacte de la pobresa. No ens agraden els seus resultats, però si volem abordar les desigualtats hem de conèixer-les millor», va sostenir. El baròmetre analitza la situació de 1.200 famílies amb fills menors de 16 anys el juliol i el setembre de l'any passat. Els resultats estaven a punt des del mes de desembre passat.
UN FENOMEN URBÀ / Els responsables de l'estudi encaixen que la desigualtat és un fenomen urbà. En una ciutat, va admetre Ortiz, és on la bretxa entre les famílies més humils i les més acabalades és més acusada. Per analitzar què passa, l'estudi divideix els 73 barris de la ciutat en tres estrats, dos per sota de la mitjana (base 100) i un per sobre. En cadascuna d'aquestes zones s'han fet 400 entrevistes. A partir d'aquesta divisió, i aquest és el valor del baròmetre fet de nou, es quantifica en quantes famílies hi ha problemes amb l'alimentació, amb els subministraments, l'educació o la vivenda. A Barcelona hi ha 214.931 nens de 0 a 15 anys que viuen en 139.293 domicilis, cosa que representa un 21,2% del total de vivendes. D'aquestes, segons el padró municipal, el 12,6% són monoparentals, encara que la regidora va subratllar que eren «monomarentals» perquè acostuma a haver-hi una dona al capdavant de les mateixes.
RESIDÈNCIES EN MAL ESTAT / La pobresa energètica és un dels capítols en els quals la distància entre els tres estrats de barris és més acusada. Així, el 25,9% de les famílies de la franja més humil tenen problemes per mantenir la temperatura adequada durant els mesos d'hivern. A l'altre extrem hi ha les zones amb les rendes més altes, on només el 2,4% de les famílies amb menors al seu càrrec tenen problemes d'aquest tipus. Ortiz va recordar que en aquest capítol no només s'han de tenir en compte les dificultats per pagar una factura d'electricitat, aigua o gas, que només han incrementat en els últims temps, sinó que les condicions dels immobles en els quals habiten aquests ciutadans, amb problemes d'aïllament tèrmic, agreugen la situació. Això fa que una de les iniciatives que vol impulsar BC té a veure amb la rehabilitació o els plans de barri.
PRIMER S'HA DE SABER / En aquest capítol, el de garantir els subministraments, s'atorguen algunes ajudes. Sobretot quan la família està en contacte amb els serveis socials i aquests avalen que hi ha un risc de vulnerabilitat. Però el govern de Colau aspira a crear una «renda municipal garantida» que substitueixi els subsidis que reben aquests ciutadans «i els estigmatitzen», va dir Ortiz. Aquesta idea no es podrà portar a terme fins a l'any que ve, amb l'aprovació dels pressupostos del 2016. Abans d'això, va exposar la regidora, volen saber quants barcelonins reben la renda mínima d'inserció (RMI) de la Generalitat, una informació que ja han reclamat a la vicepresidenta Neus Munté. En el baròmetre també es reflecteix l'abisme entre barris pel que fa a privació alimentària, és a dir, quants menors de 16 anys no es poden permetre un àpat amb carn, pollastre o peix («o l'equivalent vegetarià», explicita l'informe) com a mínim cada dos dies. Si en l'estrat en el qual es troben les rendes més elevades el percentatge és del 0,3%, en el de les rendes més baixes es dispara fins al 4,4%. L'obesitat és un altre motiu d'estudi, perquè és símptoma d'una alimentació poc saludable. Una vegada més, els barris econòmicament més potents tenen un 6,6% de menors amb aquest problema, mentre que a les zones més febles es dispara fins al 16%.
http://premsa.bcn.cat/wp-content/uploads/2015/07/Presentacio-Barometre-Inf%C3%A0ncia.pdf
Cada any, Barcelona es posa al davant del mirall. Des de l'esclat de la crisi, la imatge no és agradable. A més a més, en els últims temps, l'impacte és l'extraordinària diferència entre els barris de la ciutat. La desigualtat és, doncs, l'enemic a batre. El mirall en què s'ha mirat la capital catalana era el de l'informe sobre la renda familiar, l'últim fet públic, el desembre passat. Però l'anterior govern local, presidit pel nacionalista Xavier Trias, havia encarregat el 2014 un altre estudi, el baròmetre sobre la infància i les famílies, però en lloc de difondre'l va preferir guardar-lo en un calaix per a ús intern. Ahir, l'actual executiu municipal el va revelar, hores abans de ple d'avui sobre pobresa. La tinenta d'alcalde de Drets Socials, Laia Ortiz, va veure en l'ocultació del dictamen una «voluntat política» del govern de Trias. «És una qüestió de transparència, a més que no volem ocultar l'impacte de la pobresa. No ens agraden els seus resultats, però si volem abordar les desigualtats hem de conèixer-les millor», va sostenir. El baròmetre analitza la situació de 1.200 famílies amb fills menors de 16 anys el juliol i el setembre de l'any passat. Els resultats estaven a punt des del mes de desembre passat.
UN FENOMEN URBÀ / Els responsables de l'estudi encaixen que la desigualtat és un fenomen urbà. En una ciutat, va admetre Ortiz, és on la bretxa entre les famílies més humils i les més acabalades és més acusada. Per analitzar què passa, l'estudi divideix els 73 barris de la ciutat en tres estrats, dos per sota de la mitjana (base 100) i un per sobre. En cadascuna d'aquestes zones s'han fet 400 entrevistes. A partir d'aquesta divisió, i aquest és el valor del baròmetre fet de nou, es quantifica en quantes famílies hi ha problemes amb l'alimentació, amb els subministraments, l'educació o la vivenda. A Barcelona hi ha 214.931 nens de 0 a 15 anys que viuen en 139.293 domicilis, cosa que representa un 21,2% del total de vivendes. D'aquestes, segons el padró municipal, el 12,6% són monoparentals, encara que la regidora va subratllar que eren «monomarentals» perquè acostuma a haver-hi una dona al capdavant de les mateixes.
RESIDÈNCIES EN MAL ESTAT / La pobresa energètica és un dels capítols en els quals la distància entre els tres estrats de barris és més acusada. Així, el 25,9% de les famílies de la franja més humil tenen problemes per mantenir la temperatura adequada durant els mesos d'hivern. A l'altre extrem hi ha les zones amb les rendes més altes, on només el 2,4% de les famílies amb menors al seu càrrec tenen problemes d'aquest tipus. Ortiz va recordar que en aquest capítol no només s'han de tenir en compte les dificultats per pagar una factura d'electricitat, aigua o gas, que només han incrementat en els últims temps, sinó que les condicions dels immobles en els quals habiten aquests ciutadans, amb problemes d'aïllament tèrmic, agreugen la situació. Això fa que una de les iniciatives que vol impulsar BC té a veure amb la rehabilitació o els plans de barri.
PRIMER S'HA DE SABER / En aquest capítol, el de garantir els subministraments, s'atorguen algunes ajudes. Sobretot quan la família està en contacte amb els serveis socials i aquests avalen que hi ha un risc de vulnerabilitat. Però el govern de Colau aspira a crear una «renda municipal garantida» que substitueixi els subsidis que reben aquests ciutadans «i els estigmatitzen», va dir Ortiz. Aquesta idea no es podrà portar a terme fins a l'any que ve, amb l'aprovació dels pressupostos del 2016. Abans d'això, va exposar la regidora, volen saber quants barcelonins reben la renda mínima d'inserció (RMI) de la Generalitat, una informació que ja han reclamat a la vicepresidenta Neus Munté. En el baròmetre també es reflecteix l'abisme entre barris pel que fa a privació alimentària, és a dir, quants menors de 16 anys no es poden permetre un àpat amb carn, pollastre o peix («o l'equivalent vegetarià», explicita l'informe) com a mínim cada dos dies. Si en l'estrat en el qual es troben les rendes més elevades el percentatge és del 0,3%, en el de les rendes més baixes es dispara fins al 4,4%. L'obesitat és un altre motiu d'estudi, perquè és símptoma d'una alimentació poc saludable. Una vegada més, els barris econòmicament més potents tenen un 6,6% de menors amb aquest problema, mentre que a les zones més febles es dispara fins al 16%.
http://premsa.bcn.cat/wp-content/uploads/2015/07/Presentacio-Barometre-Inf%C3%A0ncia.pdf
