Sergio Parra,
escriptor i divulgador científic
Tinc 37 anys. Barceloní. Llicenciat en Filosofia. Solter i sense
fills. Sóc partidari de la democràcia líquida, de poder participar en
cada decisió, i de l’anomenada col·laboració 2.0. No tinc creences, ni
tan sols no em crec el que veig. Aposto pels exercicis de constatació
científica
“Som la suma del que ens envolta”
Aquesta cançó que taral·leja...
Element d’una cultura (informació, instruccions, conducta, idees, cançons, modes...) que es transmet per imitació. Tot són mems, totes copia i es transmet i acaba configurant el que som.
Som el que imitem?
La imitació està imbricada en els circuits neurològics del nostre cervell, que aprèn observant i imitant. I la memesfera és l’atmosfera de mems en què vivim.
La sopa de la qual som un fideu?
Sí, la que forma una societat. Per exemple, hi ha societats els membres de les quals tenen més mal d’esquena que d’altres, i no per les activitats que desenvolupen. S’ha descobert que el mal d’esquena és, fins a cert punt, una imitació. Si al nostre voltant hi ha molta gent amb mal d’esquena, l’ acabem somatitzant.
De debò?
Els llocs que estan més bruts o degradats provoquen que la gent sigui més vandàlica del que seria normalment.
Curiós.
A Nova York es va resoldre part del vandalisme que hi havia al metro netejant les estacions i els vagons de grafitis i brutícia. Un individu se sent més vigilat en un ambient ordenat i net.
Diuen que el somriure és de les coses més contagioses.
Ho és, però la qüestió arriba més lluny: tornar un somriure desencadena substàncies al nostre cervell que tonifiquen l’estat d’ànim.
Fa pensar.
Tenir amics feliços no només et fa més feliç, sinó que també et permet fer feliç més gent. Envolti’s de mems positius i la seva vida canviarà radicalment, compti que això és ben cert.
La memesfera ens domina?
Sí, i n’hi ha milers d’estudis. Tothom sap que si es publica un cas de suïcidi al cap d’uns dies hi ha més suïcidis dels habituals.
No tenim gens de personalitat?
Tenim una personalitat de ment rusc. El grup és el que ens fa forts. L’avantatge evolutiu sempre ha estat amb els més col·laboratius del grup. Coneix la comunitat de Roseto?
La més longeva dels Estats Units.
Descendents d’immigrants italians que en realitat tenen sobrepès, mengen greixos, no fan esport i fumen; però no tenen estrès perquè viuen a l’empara de la comunitat i s’estimen més col·laborar que competir.
Cal apropar-se a persones felices, somrients, bones i intel·ligents; ho entenc.
Existeix l’arquetip que les rosses són ximples, i efectivament: les rosses naturals o tenyides treuen puntuacions inferiors en els test d’intel·ligència perquè fins i tot elles mateixes assumeixen el fals arquetip.
...?
En un experiment van sotmetre un grup de nois abans d’una prova intel·lectual a fotos de noies; els que van mirar fotos de rosses van treure la pitjor puntuació. La gent que s’enfronta a estereotips es comporta igual que ells.
Increïble.
Si et relaciones amb una persona que és feliç, tens un 15% més de probabilitat de ser-ho tu també. I si és a través d’un amic d’un altre amic que és feliç, tens un 10% de probabilitat encara que no coneguis aquesta persona.
També mimetitzem la intel·ligència?
Sí, estar amb persones intel·ligents augmenta la nostra pròpia intel·ligència; i el risc de ser obès s’incrementa un 57% si un dels teus amics engreixa, perquè allò que veiem com a normal és allò que més veiem.
Som com un tot.
El to de veu, les paraules que escoltem dels que ens envolten tenen un impacte en la nostra felicitat. S’ha comprovat que després d’un insult calen cinc compliments per arreglar-ho. Som com esponges que imitem constantment tot el que ens envolta, és la nostra manera de sobreviure.
Si vols gestionar la teva vida, has de gestionar el teu medi.
Exacte, i el país on vius determina molts trets en la teva vida i el teu grau de felicitat. Si vols canviar la teva forma de ser, una manera molt eficient és canviar de país, o canviar de barri. N’hi ha experiments molt curiosos.
Expliqui’m.
Als EUA consideren els negres menys intel·ligents que els blancs. I aquest biaix influeix també en els negres: quan fan un test d’intel·ligència per comparar-se a un grup de blancs treuen una nota pitjor. En canvi, si no els diuen que el test serà comparat amb els blancs treuen notes superiors. Per això resulta tan difícil eliminar els trets racistes o masclistes d’una societat, ha de canviar el subconscient de la majoria.
Som poca cosa, segons es veu.
Hi ha milers d’experiments sobre això: si agafes dos grups i a un li fas la classe en un to una mica més trist, gairebé imperceptible, aquest grup estarà més trist; si els exposes a imatges d’actes irracionals, seran més ximples... Ens creiem únics, individuals, però només és una il·lusió cognitiva. La llibertat és una entelèquia. Som la suma del que ens envolta.
Sí, horrible, és una d’aquestes cançons enganxoses que
colonitzen el nostre cervell sense que en puguem deslliurar-nos i que
van saltant, com un virus mental, de cervell a cervell. Es tracta d’un
mem.
Defineixi’m mem.Element d’una cultura (informació, instruccions, conducta, idees, cançons, modes...) que es transmet per imitació. Tot són mems, totes copia i es transmet i acaba configurant el que som.
Som el que imitem?
La imitació està imbricada en els circuits neurològics del nostre cervell, que aprèn observant i imitant. I la memesfera és l’atmosfera de mems en què vivim.
La sopa de la qual som un fideu?
Sí, la que forma una societat. Per exemple, hi ha societats els membres de les quals tenen més mal d’esquena que d’altres, i no per les activitats que desenvolupen. S’ha descobert que el mal d’esquena és, fins a cert punt, una imitació. Si al nostre voltant hi ha molta gent amb mal d’esquena, l’ acabem somatitzant.
De debò?
Els llocs que estan més bruts o degradats provoquen que la gent sigui més vandàlica del que seria normalment.
Curiós.
A Nova York es va resoldre part del vandalisme que hi havia al metro netejant les estacions i els vagons de grafitis i brutícia. Un individu se sent més vigilat en un ambient ordenat i net.
Diuen que el somriure és de les coses més contagioses.
Ho és, però la qüestió arriba més lluny: tornar un somriure desencadena substàncies al nostre cervell que tonifiquen l’estat d’ànim.
Fa pensar.
Tenir amics feliços no només et fa més feliç, sinó que també et permet fer feliç més gent. Envolti’s de mems positius i la seva vida canviarà radicalment, compti que això és ben cert.
La memesfera ens domina?
Sí, i n’hi ha milers d’estudis. Tothom sap que si es publica un cas de suïcidi al cap d’uns dies hi ha més suïcidis dels habituals.
No tenim gens de personalitat?
Tenim una personalitat de ment rusc. El grup és el que ens fa forts. L’avantatge evolutiu sempre ha estat amb els més col·laboratius del grup. Coneix la comunitat de Roseto?
La més longeva dels Estats Units.
Descendents d’immigrants italians que en realitat tenen sobrepès, mengen greixos, no fan esport i fumen; però no tenen estrès perquè viuen a l’empara de la comunitat i s’estimen més col·laborar que competir.
Cal apropar-se a persones felices, somrients, bones i intel·ligents; ho entenc.
Existeix l’arquetip que les rosses són ximples, i efectivament: les rosses naturals o tenyides treuen puntuacions inferiors en els test d’intel·ligència perquè fins i tot elles mateixes assumeixen el fals arquetip.
...?
En un experiment van sotmetre un grup de nois abans d’una prova intel·lectual a fotos de noies; els que van mirar fotos de rosses van treure la pitjor puntuació. La gent que s’enfronta a estereotips es comporta igual que ells.
Increïble.
Si et relaciones amb una persona que és feliç, tens un 15% més de probabilitat de ser-ho tu també. I si és a través d’un amic d’un altre amic que és feliç, tens un 10% de probabilitat encara que no coneguis aquesta persona.
També mimetitzem la intel·ligència?
Sí, estar amb persones intel·ligents augmenta la nostra pròpia intel·ligència; i el risc de ser obès s’incrementa un 57% si un dels teus amics engreixa, perquè allò que veiem com a normal és allò que més veiem.
Som com un tot.
El to de veu, les paraules que escoltem dels que ens envolten tenen un impacte en la nostra felicitat. S’ha comprovat que després d’un insult calen cinc compliments per arreglar-ho. Som com esponges que imitem constantment tot el que ens envolta, és la nostra manera de sobreviure.
Si vols gestionar la teva vida, has de gestionar el teu medi.
Exacte, i el país on vius determina molts trets en la teva vida i el teu grau de felicitat. Si vols canviar la teva forma de ser, una manera molt eficient és canviar de país, o canviar de barri. N’hi ha experiments molt curiosos.
Expliqui’m.
Als EUA consideren els negres menys intel·ligents que els blancs. I aquest biaix influeix també en els negres: quan fan un test d’intel·ligència per comparar-se a un grup de blancs treuen una nota pitjor. En canvi, si no els diuen que el test serà comparat amb els blancs treuen notes superiors. Per això resulta tan difícil eliminar els trets racistes o masclistes d’una societat, ha de canviar el subconscient de la majoria.
Som poca cosa, segons es veu.
Hi ha milers d’experiments sobre això: si agafes dos grups i a un li fas la classe en un to una mica més trist, gairebé imperceptible, aquest grup estarà més trist; si els exposes a imatges d’actes irracionals, seran més ximples... Ens creiem únics, individuals, però només és una il·lusió cognitiva. La llibertat és una entelèquia. Som la suma del que ens envolta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada