Diumenge, 13 de novembre del 2016
Fill d'un arquitecte i una psicòloga psicoanalista, després de començar a estudiar Arquitectura i abandonar-la, es va llicenciar en Biologia per la Universitat de Buenos Aires i després va fer un doctorat sobre Fisiologia de la Memòria. Fa vuit anys va començar a estudiar el funcionament de la memòria dels estudiants i va dissenyar una estratègia neuroeducativa per millorar la capacitat mnemotècnica dels alumnes consistent a introduir situacions de sorpresa en la fase d'aprenentatge. És investigador de Conicet (la principal entitat per a la promoció de la ciència a l'Argentina) i explica els seus descobriments sobre la memòria a la tele, la ràdio, la premsa i en conferències per tot el món. Horaris escolars flexibles i canviants, esbarjos a diferents hores del dia, situacions sorprenents enmig de la classe… Aquest expert en el funcionament de la memòria proposa «una revolució educativa» basada en com el cervell registra els records.
Sembla una obvietat: allò que ens sorprèn ho recordem més vivament que el que és rutinari. Però la troballa que ha fet aquest investigador va més enllà: ha demostrat que tot el que vivim en els minuts previs i en els posteriors al fet sorprenent també ho fixem amb més fermesa a la nostra memòria. Ho explica a Rec (Debate), un llibre que ha escrit pensant en els docents: descobrir com arxivem els records obre insospitades possibilitats en el camp de l'educació. L'argentí Fabricio Ballarini, que no havia aspirat mai a ser divulgador científic, ara viatja pel món ensenyant a entrenar el cervell, però la seva preocupació és que els nens aprenguin millor a l'escola.
-Resumint: som a l'oficina d'una editorial, tothom està fent les seves tasques quotidianes, ningú recordarà aquest dia, però si ara mateix cau un meteorit al carrer, d'aquí 10 anys la gent que hi ha aquí no només recordarà el meteorit, sinó el que feia una hora abans.
-Vivim a partir de prediccions que ens donen seguretat, les necessitem per funcionar en el nostre dia a dia, però si de sobte passa alguna cosa que trenca amb el que estem esperant, el cervell posa en alerta moltes àrees, entre les quals hi ha les implicades en la memòria, que no només registren i guarden el fet nou, sinó tot el que passa abans i després. Li proposo el meu exemple favorit: expliqui'm què va fer l'11 de setembre del 2001 i el del 2016.
-De l'11 de setembre d'aquest any no recordo res. Del del 2001 podria parlar-li dels espaguetis a la bolonyesa que estava cuinant quan va saltar la notícia dels atemptats de Nova York, i que més tard em vaig menjar mentre veia com les Torres Bessones s'ensorraven. Recordo fins i tot el seu sabor.
-Això li passa perquè el seu cervell ha gravat a la seva memòria tot el que va viure al voltant d'aquell esdeveniment tan sorprenent, incloent-hi detalls com el sabor del que va menjar per dinar, el lloc on era, amb qui era, què estava fent abans… I això té una explicació evolutiva. Pensi en el nostre origen, quan vivíem a la selva i de sobte apareixia un animal perillós. El que era útil no era guardar l'experiència de l'amenaça, sinó tot el que hi havia al voltant, perquè aquells detalls contenien claus que permetien poder preveure situacions similars en el futur.
-¿Com va arribar a aquesta conclusió?
-Els estudis realitzats amb animals de laboratori ja havien demostrat, a nivell neuronal, que les sorpreses ajuden a consolidar millor els records a la memòria dels rosegadors. Em preguntava què devia passar amb els éssers humans, el problema és que no podem seccionar el cervell d'una persona per veure com es connecten les neurones quan recorda, així que vaig decidir estudiar el comportament d'escolars, que són humans concentrats en tasques memorístiques.
-¿Què va descobrir?
-Vam provar de llegir el mateix conte a dos grups diferents de nois. En el primer, la lectura formava part de la rutina de cada dia. En canvi, en el segon vam introduir situacions inesperades, com portar-los a una aula diferent o que la lectura no la fes el seu professor habitual, sinó algú diferent. Diversos dies després, el segon grup recordava un 60% més de detalls del conte que el primer grup. Vam fer diverses proves similars amb nois de diferents edats, fins i tot a la universitat, i el resultat va ser sempre el mateix: quan hi introduíem un fet imprevist, com que el professor expliqués un acudit o que algú irrompés de sobte a l'aula, setmanes després els alumnes no només recordaven aquella sorpresa, sinó que també havien registrat tota la lliçó millor que quan la rebien en entorns rutinaris.
-¿Hi ha un marge de temps perquè la sorpresa tingui aquest efecte?
-Els experiments revelen que tot el que passa una hora abans i una hora després del fet que ens ha resultat sorprenent es grava més vivament a la memòria. En canvi, el que passa fora d'aquesta finestra temporal no es recorda amb la mateixa intensitat. Aquest descobriment ens dóna eines per intervenir en la fixació dels records, una cosa que és molt útil en el camp de l'ensenyament. Estic parlant de fer més eficient la capacitat d'aprenentatge dels nois a les escoles, una autèntica revolució educativa.
-¿La forma com avui dia s'imparteixen les classes no és eficient?
-Avui eduquem cervells que no existeixen. El pla consisteix que un professor entra a classe, descarrega un munt d'informació sobre els alumnes i se'n va, després n'entra un altre i fa el mateix, i després un altre. La ment no funciona així. El nostre cervell està organitzat per relacionar coneixements, no per acumular dades. Les matèries haurien d'estar més interconnectades, l'educació hauria de ser més global i lúdica. Per desgràcia, els programes educatius estan dissenyats a partir de decisions arbitràries, no a partir d'evidències científiques.
-¿Per exemple?
-Per exemple, a primària sol ser el mateix mestre el que dóna totes les matèries. ¿Algú s'ha preguntat quin avantatge aporta això? En els primers cursos, que és quan els nois tenen més dificultat per escriure, ¿per què la Llengua es dóna juntament amb les Matemàtiques, que són dues matèries molt complexes? ¿Algú ha provat a combinar les assignatures més difícils amb altres de més lúdiques i sorprenents? Els horaris es munten en funció dels docents, no pensant en com beneficien els alumnes.
-¿Els horaris són tan importants?
-Una cosa tan senzilla com podria ser jugar amb els horaris podria aportar una millora enorme en la capacitat d'aprenentatge dels estudiants. Per exemple, fent que cada dia no fos igual. ¿Per què els esbarjos són rutinaris i sempre se celebren a la mateixa hora? ¿Per què no s'escampen al llarg del matí i s'omplen d'activitats sorprenents? Als instituts, els horaris no tenen en compte els ritmes circadiaris dels adolescents, els cervells dels quals tendeixen a adormir-se més tard i a despertar-se també més tard. No es pot modificar, és fisiològic. De fet, arriben als instituts quan haurien d'estar dormint. Si això és així, posem a aquestes hores les assignatures menys difícils, les més simples i lúdiques.
-Si tingués al davant el director d'un centre educatiu, ¿quins consells li donaria per fer més eficients les classes?
-Els mestres es troben cada any amb els mateixos problemes. Als vuit anys, als nois els costa aprendre a dividir i a fer anàlisis sintàctiques. A altres edats sol haver-hi altres reptes. Li diria que demanés als seus docents que sorprenguin els seus alumnes d'alguna manera el dia que comencen a donar aquests continguts tan complexos. Que se'ls emporti al parc, que els faci la classe amb un barret, que un pallasso irrompi de sobte a l'aula. Si introdueix situacions inesperades, els nois fixaran millor el que aprenguin en aquella hora.
-Tinc entès que és molt crític amb l'ús que fem de la tecnologia. ¿Google ens està atontant?
-La tecnologia ens fa la vida més còmoda, però és perillós que hi dipositem algunes tasques que ens correspon realitzar a nosaltres. Som ganduls per naturalesa i podem acabar pensant: ¿per a què vull aprendre això o allò si ho tinc a internet? Però les idees creatives només sorgeixen a partir de coneixements que estan en xarxes neuronals del nostre cervell, no a Google o en un disc dur extern. Si no disposem d'aquestes connexions al nostre cap, no tindrem mai aquestes idees. Per això, quan als nois d'avui dia se'ls demana una resposta creativa, no pensen en com concebre-la, sinó en com trobar-la a Google. Això és molt perillós.
-Imagini's que tenim aquesta conversa d'aquí 10 anys. ¿Què li agradaria que hagués passat?
-Lamentablement, avui dia l'ensenyament no té estratègies basades en com el cervell guarda la informació. M'agradaria que hi hagués científics treballant en el disseny dels sistemes educatius, perquè aquests atenguin a aquestes troballes, no a altres raons. La ciència és una de les formes més boniques i eficients que coneixem per millorar la nostra vida. ¿Per què no obrim els programes d'ensenyament a les revelacions científiques?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada