La fórmula “ara calleu i escolteu” ja no funciona. La mestra ara ha de “crear situacions que ajudin els alumnes a estar atents i col·laboratius”, d’alguna manera els ha de captivar, “fent-los entendre que no tindran una satisfacció immediata però que ens dirigim junts a un futur compartit”.
“La cooperació no es decreta, es construeix”. “La complementarietat entre els diferents subjectes ens beneficia a tots. Les escoles occidentals han bandejat els beneficis de l’ajuda mútua, hem deixat de fer responsables als alumnes d’ajudar els altres”, subratlla.
“A l’escola no s’hi va a aprendre, s’hi va a aprendre junts”. L’escola ja no té el monopoli de l’educació, sinó que aquesta es construeix col·lectivament, amb les famílies i amb altres entitats socials, però introdueix un matís important: “A l’escola no s’hi va a aprendre, sinó a aprendre junts, a fer societat conjuntament, condició que fa possible la democràcia”.
“No doneu la paraula al primer que aixeca la mà”. Necessitat de donar temps als alumnes per pensar, per reflexionar. “Els professors sempre estem massa preocupats pel temps”. Jean-Jacques Rousseau segons sembla va deixar escrit que “en educació, cal saber perdre temps per guanyar-ne”.
“Si un alumne fa un treball malament, li posem mala nota i adéu, però és preferible dir-li que el torni a fer, les vegades que calgui, fins que el faci bé”. És molt més profitós per l’alumne fer moltes menys tasques (possiblement es referia als deures, però no els va esmentar) però fer-les bé, i per tant “poder-se’n sentir orgullós”.El treball manual és imprescindible per assolir la concentració i l’autoexigència que ens permetrà un bon treball intel·lectual: “L’escola s’ha de retrobar amb la terra, amb la fusta, amb els materials”. "tots els alumnes haurien d’acabar la Primària sabent fabricar un tamboret de fusta sense claus ni goma d’enganxar”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada