Què fa un bon professor?

Notes d'urgència per a un primer esborrany

Dedicat a un mestre novell i antic alumne. Per això, escrit en masculí

Quines activitats fa un bon professor? Com arriba a ser-ho? 

Introducció prescindible 

 

L'origen del terme professor està relacionat amb el cristianisme, perquè els cristians van ser els primers professors, és a dir, declaraven la seva fe en públic. La paraula ve del llatí profiteri, formada per fateri (confessar), amb el prefix pro que li dóna el sentit de davant de tots, a la vista.

Després va anar evolucionant i professor va arribar a ser aquell que declarava públicament els seus coneixements en determinada àrea. En l'actualitat el Diccionari de la Real Academia el defineix com 'qui ensenya públicament alguna facultat, art o doctrina' (adaptat d'Inés Izquierdo Miller, La Prensa, Managua, 2006) En rigor, un professor és aquell que exposa un tema en públic, encara que en la pràctica el que fa és transmetre informació al seu auditori, és a dir, als seus alumnes, dins d'una institució educativa. És a dir, els ensenya. A més d'això, té la comesa de guiar, motivar i ajudar els estudiants en la seva formació, és a dir, d'educar-los.

El terme mestre procedeix del llatí «magister», un concepte que en principi va molt més allà de la docència i que serveix per a designar a una figura revestida de certa autoritat intel·lectual i moral. Es denomina mestre també a qualsevol persona que domini un art o una determinada professió, algú a qui es reconeix una vàlua superior digna d'admiració.

 El rol d'un mestre és el de guiar els infants perquè puguin avançar amb seguretat i èxit en el seu camí acadèmic i, en certa manera, ser una mena de referència moral per a afrontar els seus anys d'educació i la seva vida en general. 

 Educar és domesticar. I domesticar és també una paraula molt bonica. Domesticar vol dir fer de casa. Quan algú domestica un animal l’entrena en l’espai familiar i en les regles domèstiques, i aconsegueix que aquest reconegui l’espai que ha ser seu, és a dir, el fa de casa. Domesticar vol dir fer de casa.«Domesticar és crear lligams». És a dir, hom educa quan fa dues coses fonamentals: crea lligams amb la persona educada —lligams d’afecte, de fidelitat, de lleialtat—i, en segon lloc, quan aquesta lleialtat s’aprèn i s’expressa a través de convencions, de regles (Salvador Cardús, 2006).

Atès que el mestre sol dedicar al seu alumne més hores que el professor, és freqüent que es creï un fort vincle intel·lectual entre mestre i alumne, més que no pas entre professor i alumne, que es dedica menys a educar i més a ensenyar. Però tots dos han de tenir vocació docent i comptar amb una sèrie d'habilitats socials i qualitats imprescindibles: paciència, empatia, capacitat de comunicació i transmissió d'informació, psicologia, etc.

Finalment, tant professor com mestre tenen el deure i la missió de despertar en els joves l'interès per aprendre, un concepte que s'ha batejat com a learnability i que tindrà un pes fonamental en la carrera acadèmica i professional de l'alumne (adaptat de Daniel Terrassa, 2018).

Com pot un professor despertar l'interès per aprendre? 

 

Mestres i professors són models per als seus alumnes, i com més hores, més ho són. Alguns bons professors són professors carismàtics, que mostren passió pel que ensenyen i arrosseguen qui els escolta al plaer de descobrir el que "ensenya".

Però ensenyar no és possible, és un verb buit que només es fa visible quan l'alumne ha après. És el procés d'aprenentatge el punt central. Què i com s'"ensenya" (es presenta, es mostra) ha d'anar en funció d'assolir l'objectiu: aprendre. Només el procés d'aprenentatge permetrà passar d'un munt d'informacions (dades, processos, tècniques...) al coneixement incorporat per part de l'alumne, a saber i saber fer allò previst.

Els professors carismàtics ensenyen a través del plaer, superant la racionalitat. Però, què fan els altres, la gran majoria?

Un bon professor converteix en protagonistes els seus alumnes, comença per posar-los al centre, surt del seu ego i passa l'estona esbrinant qui són, què fan, què saben fins llavors, què els interessa saber. Només construint a partir del que tenen faran un edifici sòlid amb els coneixements propis.

Un cop obtingut aquest coneixement per part del professor (és a dir, la suma d'informacions que li permetran actuar en benefici de l'alumnat i que li caldrà anar actualitzant sempre), com s'ho fa perquè reverteixi en l'aprenentatge de l'alumne? Com genera el seu interès?

Mostrant-li la necessitat del que se li està "ensenyant" (mostrant). Creant situacions en què l'objecte d'aprenentatge sigui necessari.

Com aprendre? Algunes idees

LA PIRÀMIDE DE L'APRENENTATGE (Eduard Dale)

L'APRENENTATGE COOPERATIU I BASAT EN PROBLEMES (Carme Pallès, FUB)

L'APRENENTATGE autènticament COl·LABORATIU  (Muzafer Sherif, La vanguardia, ES 5-1-2013)