Un estiu memorable
Antoni Puigverd, La Vanguardia, 19 de juliol de 2020
No fa tant de temps de les vacances familiars al poble dels orígens, que narrava al TBO el formidable dibuixant Benejam! Però els nets i besnets de la família Ulisses, gràcies als vols de baix cost, han dedicat els estius de les darreres dècades a col·leccionar, a la japonesa, fotografies de tots els racons del globus, seguint una moda que primer va portar a Europa, després a Amèrica i que ara exigia passar per l’Extrem Orient o per les immenses bombolles d’aire condicionat de la península Aràbiga. Filles de les generacions que s’havien comprat els primers apartaments a Benidorm o Calafell o que pujaven al Bastiments i a l’Aneto, les classes mitjanes del país es van enderiar a banyar-se a les platges de les Seychelles o Acapulco i a fer trekkings guiats per l’Himàlaia o el Kilimanjaro.
De cop, la tossuderia del coronavirus ens obliga a fer un gir estival de 180 graus. Els llargs desplaçaments semblen massa aventurats. Potser ens haurem de quedar al replà de casa. Aquest serà per a molts l’estiu de les negacions: viatges suspesos, vols cancel·lats, vacances perdudes. Més que la calor, de moment suportable, hi ha qui lamenta un estiu obligatòriament claustral, medicalitzat, presidit per un virus que cada setmana ens regala sorpreses que experts i polítics no havien previst.
Ens queda l’oportunitat, sense precedents, de diversos viatges a la menuda
Ens queda l’oportunitat, sense precedents, de diversos viatges a la menuda. Conèixer els veïns. Descobrir la pulcra gastronomia del restaurant de la cantonada. Explorar les cales gregues del nostre Mediterrani. Enamorar-se de les planes sicilianes de l’interior de Lleida. Observar els usos i costums dels petits pobles de muntanya. Asseure’s a les terrasses dels barris perifèrics. Descobrir l’Àfrica viva de tants suburbis del país. Tornar als restaurants xinesos que vam abandonar el dia que, a finals dels vuitanta, vam considerar-nos rics essent com érem els fills i els nets hipotecats de les sòbries i estalviadores generacions de la guerra.
De tota manera, no cal renunciar als escenaris internacionals. Ara mateix jo acabo de tornar del Canadà amb la meravellosa Alice Munro (Club Editor). I de seguida he volat cap a la meva enyorada Roma gràcies a la formidable sorpresa d’un vell novel·lista per mi desconegut, Gianfranco Calligarich, que parla del seu últim estiu a Roma (Proa). Amb bons llibres, una cervesa freda i una finestra oberta als núvols (o, de nit, amb una copa d’armanyac, alçant la vista del llibre per imaginar el pas del cometa Neowise), n’hi ha ben bé prou per passar un estiu memorable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada