dimecres, 25 de juliol del 2012

Finals (2 de setembre de 2011)


Aquest ha estat un estiu de massa finals, d'anar tancant i acabant, de donar per closes relacions, persones, objectes... Molt dur i bastant incorrecte de comparar. Tot plegat, costa, costa...
El final del tío Feliciano, el dia 22, que havia decidit deixar-se morir ja fa temps i que finalment es va anar apagant a la nova residència on només va viure deu dies.
Aprendre a dir adéu als amics que acabes de fer i que saps que és ben possible que no tornis a veure mai més.
Dir adéu a un gat que t'adones que t'estimaves, que trobes a faltar quan entres a casa o quan en surts i deixes sense voler un tros de persiana apujat perquè ell faci el que vulgui.
No pensar més en aquella coixinera històrica del Miquel Àngel, ni en aquells pantalons verds amb un pedaç de muntanya, ni en aquell matalàs que s'ha quedat a l'aeroport d'Istambul.
No enyorar les cent fotos perdudes que deixaven constància del nostre viatge personal, com cap altre.
Un final imposat d'escola que ha fet patir i ha fet plorar. Un final previst d'escola que obre portes al futur.
Finals allargassats de relacions mortes fa temps, que es fa llarg i difícil acabar d'esporgar.
Per damunt dels finals, el setembre ens diu que continuem.

dilluns, 23 de juliol del 2012

Economia del bé comú

Proposada per Christian Felber: http://de.wikipedia.org/wiki/Christian_Felber
Les aspiracions no són mínimes:
 LA ECONOMÍA DEL BIEN COMÚN. Christian Felber 
 Un model econòmic proposat per Christian Felber que supera la dicotomia entre capitalisme i comunisme per maximitzar el benestar de la nostra societat La economía del bien común, el model econòmic alternatiu de Christian Felber, ha despertat un enorme interès a tot el món. Prova d'això és que en menys d'un any, centenars de ciutadans, polítics, associacions i empreses s'han unit a aquesta iniciativa En aquest revolucionari llibre, bestseller a Àustria i Alemanya, s'expliquen detalladament els principals valors sobre els quals s'assenta el model defensat per Felber: dignitat humana, solidaritat, sostenibilitat ecològica, justícia social i democràcia. L'objectiu? Posar fre a la desigualtat social, a la destrucció mediambiental i a la pèrdua de sentit i de democràcia. http://www.colpis.cat/butlleti/view/618 

Però la seva biografia encara no apareix a la viquipèdia anglòfona!

dijous, 19 de juliol del 2012

Com s'aprèn una llengua?

 Esborrany de carta i derivacions 
per a la Rosa Campanya i la Montserrat Nayach.

Hola, noies.
Les diferencies que tenim el Miquel Angel i jo sobre com s'apren una llengua (a mes de totes les nostres altres diferencies) fan les coses una mica mes dificils per a mi aquests dies. Tot i que ja tenia clar que veiem el proces d'ensenyament/aprenentatge de manera diferents, a Ennis (Irlanda) ens estem posant a prova. Jo he deixat clar que soc la tieta directa dels nebots que tenim, soc mes responsable del que fan i, per tant, prenc les decisions que crec que son mes adequades.
SITUACIONS CONCRETES
- Tenim dos ordinadors d'acces lliure disponibles tot el sant dia -i la santa nit- per a nosaltres.
- Al casal que van els cosins, tant l'Aniol -en el grup de 9-10 anys- com la Milena i els cosins -grup d'11-13 anys- tenen un o dos altres nens catalanoparlants. A mes, en el cas de l'Aniol, tots dos estan bojos pel futbol i pel Barsa.
ACTUACIONS POSSIBLES PROPOSADES PEL MIQUEL ANGEL
- Anar-hi abans al mati per fer mes relacio amb els irlandesos, alguns dels quals arriben d'hora.
- Fer lectura a la tarda amb les lectures graduades que ell va portar.
- Fer teatre amb obretes simples divertides que ell va portar.
- Passejar-nos per les botiguetes de segona ma, que tenen moltes coses barates.
- Que ell els parli sempre en angles.
Sembla un exemple paradigmatic del professor carismatic.

Correu electrònic efectivament enviat el dia 20 o 21 per gmail.

Col.laboracio en granges organiques

WWOOF  
 - World Wide Opportunities on Organic Farms
 
...living, learning, sharing organic lifestyles 
What is WWOOF?
WWOOF is a world wide network of organisations.
We link volunteers with organic farmers, and help people share more sustainable ways of living.
WWOOF is an exchange - In return for volunteer help, WWOOF hosts offer food, accommodation and opportunities to learn about organic lifestyles.
WWOOF organisations link people who want to volunteer on organic farms or smallholdings with people who are looking for volunteer help.
It all started in the UK in 1971...
How does it work? Who is WWOOF for?
WWOOF around the World The history of WWOOF

dilluns, 16 de juliol del 2012

Sobre l'edicio de textos

Des d'Irlanda, un document on explica amb detall quan cal posar negretes, cursives, etc.

dimarts, 10 de juliol del 2012

Sobre pronoms i valencians

Sobre l'agror de no haver pogut explicar mai al Servei de Llengües i Terminologia de Castelló que de vegades no cal posar pronoms.
Amb el desig de poder deixar clar algun dia les regles dels punyeteros pronoms a tothom qui no té intuïció gramatical, des dels que s'ho creuen més que ningú i deixen clar que ells saben més fins i tot d'allò que no saben, fins a tothom que intenta escriure bé, com Sandra Obiol a la seua tesi.

Mal escrit, mal explicat, confós i no acabat. Però per alguna cosa es comença:

UN TAST DE CATALÀ

La insostenible lleugeresa d'un 'hi' | Actualitzada el 09/07/2012 00:00

ALBERT PLA NUALART

La intuïció ens diu que "Si vas, ja m'explicaràs com ha anat" necessita un hi per poder ser gramatical. Cal dir "Si hi vas..." Tret, esclar, que estiguem parlant amb un restret.
En canvi, "Posa algun pronom, de tant en tant!" canvia de sentit si hi afegim un hi . Sense hi l'imperatiu només demana posar algun pronom,fent abstracció d'on. Amb hi demana posar-lo en un lloc concret que els que parlen saben quin és.
Els complements fan falta en la mesura que un verb no sigui autosuficient semànticament, però el mateix verb que en una frase necessita un complement en un altre context comunicatiu pot estar prou replegat sobre ell mateix per no exigir-lo.
Li passa a posar però també a anar . Si vull marxar del lloc on sóc sempre puc dir a qui m'acompanya "Va, anem!" i, si m'està empipant o diu ruqueries, "Vés, home, vés". Aquí anem equival a sortim , i vés a calla : dos verbs autosuficients.
La sintaxi sol simplificar i ens diu que cada verb regeix o exigeix uns complements. En el cas d' anar un locatiu i en el de posar un OD i un locatiu. Sovint obvia que cada accepció d'un verb (cada canvi de sentit) pot suposar un canvi de recció (un canvi en els complements que regeix).
El posa de la Laura s'acosta molt a fes servir , un canvi massa subtil i contextual perquè un diccionari el reculli com a accepció, però això no vol dir que escapi a la intuïció.
No esmussem la intuïció per fer-la tan roma com la teoria. Esmolem la teoria perquè pugui penetrar en la intuïció i explicar-la.

dilluns, 9 de juliol del 2012

Una raó per a la independència?

Exportacions catalanes 2000-2011

I tu, d'on ets?

"Diàlegs existencials" d'Antoni Bassas, Ara, 9 de juliol

Feslloch: música a Bell-lloc


MÚSICA
El Feslloch 2012 canta i balla a ritme d'artistes com Feliu Ventura i La Gossa Sorda

La festa major de la música en valencià

Feliu Ventura va debutar al Feslloch presentant  les cançons del seu últim àlbum, Música i lletra. Feliu Ventura va debutar al Feslloch presentant les cançons del seu últim àlbum, Música i lletra. MSF
Tres dies de concerts, més de trenta actuacions diferents i un nou èxit de públic. Aquestes són les dades resumides de la sisena edició del festival més important de música en català que se celebra al País Valencià. Des de dijous i fins diumenge el petit poble de Bell-lloc (Plana Alta) va reunir més de 5.000 persones, que van acudir al Feslloch 2012 per veure en directe alguns dels millors grups i cantants valencians actuals.
El Feslloch, que està organitzat de manera autogestionària per Escola Valenciana i l'ajuntament de la localitat, ha servit per demostrar una vegada més el moment dolç que viu la música en valencià. La seva prolífica producció i, sobretot, la qualitat musical es van poder apreciar en qualsevol dels tres escenaris del festival.
Els sis concerts de dijous van donar el tret de sortida al festival. Les actuacions més esperades eren les de Sva-Ters i Rapsodes. Aquests últims van ser els encarregats de fer ballar els primers d'arribar al festival amb els seus ritmes electrònics i de hip-hop del disc OUIEA . L'encarregat de posar la música fins ben entrada la matinada va ser DJ Biano, membre del grup Orxata Sound System.
Cançó, rock, tradició i ska
Divendres l'expectació era màxima per veure les actuacions dels grups anunciats i ningú va defraudar. Feliu Ventura va ser l'encarregat d'obrir els concerts del dia a l'escenari principal. En la seva primera participació al festival va aprofitar per tocar les cançons del recent Música i lletra i interpretar alguna de les seves composicions més conegudes. El cantant de Xàtiva es va emportar la gran primera ovació de les moltes que es produirien al llarg de tota la nit. Després va ser el torn d'un dels grups revelació del 2011, Senior i el Cor Brutal. Amb una de les millors posades en escena del festival, el grup de rock liderat pel cantant Miquel Àngel Landete va presentar els temes de Gran .
La tradició musical valenciana també va pujar a l'escenari de la mà de l'excomponent d'Al Tall Miquel Gil, que va compartir escenari amb Pep Gimeno, Botifarra . A la nit va ser el torn dels castellonencs Agraviats, que van presentar el seu disc Torn de paraula, i dels catalans Dr. Calypso, que arribaven a Bell-lloc com un dels caps de cartell. Una de les sorpreses de la nit va ser, però, l'actuació d'Aspencat. A ritme de reggae i tocs electrònics, la banda de la Marina Alta va posar als seus peus els centenars de persones que continuaven ballant els temes d' Inèdit .
L'hora de l'humor
Dissabte a la tarda, en l'última jornada del festival, la música va deixar pas, per un temps, a l'actuació de l'humorista Xavi Castillo, que va representar a l'escenari principal del Feslloch els personatges més famosos de l'actualitat política valenciana. La nit gran del festival va consistir en una sessió ininterrompuda de música que va comptar amb les actuacions de grups com Tom Bombadil, Pirat's Sound Sistema o La Gossa Sorda, que va posar el colofó final a una nova edició del millor festival de música en llengua pròpia del País Valencià.

dimecres, 4 de juliol del 2012

En defensa de la política. Algun argument.


Luis Arroyo: "S'ha de ser una mica vanitós per dedicar-se a la política"

Revelador Hitler i Gandhi utilitzaven les mateixes tècniques per seduir el públic i l'èxit d'un líder depèn molt del context. Ho explica Luis Arroyo (Madrid, 1969) al seu llibre, una finestra a les interioritats comunicatives de la maquinària política
Arroyo va ocupar, entre el 2004 i el 2008, càrrecs a la Moncloa i va dirigir el gabinet de l'exministra Carme Chacón.Arroyo va ocupar, entre el 2004 i el 2008, càrrecs a la Moncloa i va dirigir el gabinet de l'exministra Carme Chacón. XAVIER BERTRAL
S'ha mogut per les bambolines de la política al més alt nivell. Des de la Moncloa fins al gabinet de l'exministra Carme Chacón. Luis Arroyo és un guru de la comunicació política, un arquitecte de relats. Al seu llibre El poder político en escena(RBA) revela els secrets i les estratègies d'èxit dels líders.
Un polític ha de ser un actor?
Totalment. Algú que se sent observat les 24 hores del dia i que cada moviment seu és interpretat pel públic ho ha de ser. Això no vol dir que només hagi de ser un actor.
Aleshores, què tenen de veritat i què de muntatge?
La política és l'àmbit en el qual es contrasten les diferents visions del món. Per tant, res és veritat i res és mentida, o tot és veritat i mentida al mateix temps.
Què ha canviat en la comunicació política perquè cada vegada hi hagi més desafecció?
És fruit de la crisi, no de la comunicació. La història ho ha demostrat, ja va passar després de la Primera Guerra Mundial i en el Crac del 29. Quan hi ha crisi, angoixa i la gent ho passa malament, creix la desafecció entre els ciutadans i es tornen més conservadors. Ho veiem ara en la creació del moviment 15-M d'una banda i en l'ascens de les forces d'extrema dreta de l'altra.
Al llibre diu que calen símbols i no gestors, però avui en dia es valoren precisament els bons gestors.
Calen bons gestors, però un polític és alguna cosa més que un buròcrata. És algú que sedueix amb una narrativa específica al seu públic per portar-lo cap a una direcció. En situacions de crisi la gent busca líders forts.
Mariano Rajoy és un líder fort?
No destaca per la seva fortalesa com sí que ho feia Aznar, però sí que ens està oferint una narrativa forta. El missatge que la situació heretada és tràgica i que per això cal retallar i fer sacrificis... Sí d'aquí dos anys la situació està una mica millor, sortirà el cirurgià amb les mans brutes i aspecte cansat i dirà: "Aquí tenen el seu familiar. Sense cames ni braços ni pulmó, però és viu". És un relat perillós per a l'esquerra, perquè fa arrelar l'arquetip que la dreta opera i gestiona millor l'economia.
¿Així que tindrem Rajoy per a vuit anys?
Crec que sí. Primer perquè la inèrcia del poder tendeix a perpetuar-se i després perquè, malgrat els que pensen que el govern patirà desgast, el relat que tot està sent molt dur és molt eficaç. És un relat pèssim per a l'economia, però políticament bo per a Rajoy. A Zapatero li va passar a l'inrevés. Negar la crisi era econòmicament interessant per evitar les obsessions, però políticament va ser desastrós perquè la gent el va veure massa ingenu.
¿Es poden fer miracles amb un líder amb poca capacitat comunicativa?
Es pot no tenir carisma però sí un bon relat. Gandhi n'és un exemple. Però hi ha altres factors. Obama, que era un candidat perfecte, no hauria guanyat el 2004. Necessitava la decadència del relat de Bush del 2008 per aparèixer com el personatge d'una nova narrativa. Montilla, que no és carismàtic, tenia una narrativa: "A aquest senyor li pots donar les claus de casa, que et cuidarà les plantes millor que tu". Per tant, els líders són tremendament contextuals. Zapatero fa cinc anys era l'home que contrastava amb el relat autoritari d'Aznar i avui és el pobre que quasi ha hagut de marxar per la porta del darrere.L'onada de l'èxit sempre baixa.
Sí, si no és que t'assassinen i et converteixes en un mite, o si no és que, com Ferran Adrià i Josep Guardiola, te'n vas en el moment precís. Fidel Castro morirà com un mite. És l'últim mite viu del segle passat. Quins errors de discurs són letals?
Zapatero quan es va adonar que hi ha una situació de crisi que requereix un altre tipus de lideratge o Aznar quan va veure com és refusada la seva idea de participar en una guerra. Són errors estratègic letals. Després hi ha els errors tàctics, com en el cas de l'11-M. Diuen que l'origen va ser Pedro Arriola, assessor d'Aznar, que va dir: "President, si és ETA guanyem i si han sigut els islamistes perdem". És un error de manual, perquè en situacions de crisi la gent no busca immediatament una explicació de qui ha sigut, sinó un lideratge fort.
¿És un tòpic que els polítics de la Transició eren millors que ara?
Sí, el que passa és que en aquell moment hi havia una èpica col·lectiva després de 40 anys de dictadura, tot i que no es pot negar que hi havia polítics amb cert encant, com Adolfo Suárez i Felipe González. Però no eren ells, era el moment, el context.
¿Creu en la política després d'haver-ne conegut les bambolines?
Fermament. És imprescindible. És una pràctica que, encara que un sigui vanitós, perquè una mica vanitós s'ha de ser per dedicar-se a la política, és meravellosa si amb esperit de servei s'utilitzen eines de seducció per conduir la gent cap a una direcció en la qual es creu.
Què el sorprèn més de la seva feina?
Veure com els arguments que has elaborat quallen al carrer, és molt sorprenent i satisfactori. I al contrari, de vegades arriben malament, com en el joc del telèfon espatllat. És un joc fascinant veure com les idees s'estenen com virus.

Després de la tesi...

LLEGIRÉ BONA SOCIOLOGIA


http://www.arss.fr/articles/le-capital-culturel-dans-tous-ses-etats-3/
http://www.arss.fr/articles/parler-des-classes-dans-une-%C2%AB-societe-sans-classes-%C2%BB-les-representations-des-inegalites-dans-une-ancienne-ville-ouvriere-danoise/
http://www.arss.fr/articles/ressources-et-lignes-de-clivage-parmi-les-aides-a-domicile-specifier-une-position-sociale-quelles-operations-de-recherche/

I...
  • Arreglaré la meva vida tecnològica: em faré un delicious?, sabré on guardar tot el que tinc virtual.
  • Faré arreglar les escales de Sabadell Centre.
  • Arreglaré els bancs i comptes de la Milena i l'Aniol.
  • Endreçare la roba del pis vell.
  • Regalare totes les coses que ens sobren: el llitet-parc plegable del garatge...
  • Actualitzaré l'amicsiconeguts de 2010!
  • Enviaré a la Marisa i a la Carme d'Ennis el meu llistat d'adreces de vacances per a nens a Irlanda.
  • Faré àlbums de fotos.
  • Endreçaré informacions sobre països.
  • Oferiré el pis vell per a Couchsurfing.
  • Enviaré la foto del Darragh a Ennis.
  • Arreglaré els dos llits que el Miquel Àngel va destrossar i ara són al pis vell.


dilluns, 2 de juliol del 2012

Visca el decreixement


GENT CORRENT 

http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/opinio/visc-amb-250-euros-mes-falta-res-2000561

Auster per convicció. Treballa poc i gasta el mínim, però és immensament ric. En temps.

«Visc amb 250 euros al mes i no em falta de res»

Dissabte, 30 de juny del 2012ImprimirEnviar aquesta notíciaAugmentar/ Reduir text
Vots:
+0votar a favor
-1votar en contra
GEMMA TRAMULLAS
La diferència entre misèria i austeritat pot ser una qüestió d'actitud. Aquest jove de 24 anys, veí del barri d'Horta i llicenciat en disseny industrial, és un exemple del que es coneix com a decreixement i simplicitat voluntària, un fenomen socioeconòmic que va tenir el seu apogeu als Estats Units als anys 90 i que arran de la crisi va ressorgir entre grups de joves que busquen una alternativa al consumisme.
zoom«Visc amb 250 euros al mes i no em falta de res»_MEDIA_3
MARTÍ FRADERA
-Això de viure per treballar no va amb vostè.
-Es pot treballar molt i gastar molt, treballar poc i gastar poc i gastar encara menys obtenint els teus propis recursos. No és que no m'agradi treballar. Sóc monitor de nens i m'encanta. No he deixat de treballar ni un sol mes des dels 16 anys, però treballo poques hores.
-¿Quin és el seu pressupost mensual?
-Uns 250 euros, comptant lloguer, menjar i desplaçaments. I no em falta de res.
-¿Com és possible?
-He viscut en una habitació d'un pis compartit amb cinc persones; em moc gairebé sempre a peu o en bici; les verdures i hortalisses les aconsegueixo de l'hort que vam començar amb uns amics al barri i del que els sobra a les verduleres al mercat; amb la roba gairebé nova que la gent llença em puc omplir l'armari i si necessito alguna cosa sempre puc fer un intercanvi.
-Aquí som molt escrupolosos a l'hora de recollir coses del carrer.
-Jo no tinc manies. A Alemanya hi ha supermercats que deixen al carrer, ben apilades, les fruites i verdures que no es poden vendre perquè tenen petites macadures. ¡Alguns carrers són un self-service!
-I a sobre estalvia. Acaba d'arribar d'un llarg viatge a Mèxic.
-Vaig estalviar per a l'avió i he estat nou mesos viatjant pel país en autoestop. La gent t'acull a casa i et dóna la possibilitat de descansar i rentar-te; així coneixes més la societat d'allà. Com a forma d'agraïment, els regalava una artesania o els arreglava alguna cosa, perquè sempre he sigut molt manetes. Confio en la bondat humana, encara existeix.
-Llàstima que als bons i honestos se'ls prengui per tontos.
-La meva manera de ser m'ha portat alguns problemes. A la frontera dels Estats Units em van preguntar si havia pres drogues alguna vegada i els vaig dir la veritat, que havia provat la marihuana als 18 anys i res més. Em van vetar l'entrada.
-¿És un hippy del segle XXI?
-Si vol entendre-ho així...
-¿I quina és la seva contribució a la societat?
-¡Hòstia! Aquesta pregunta m'ha afectat... Vull pensar que no està tan desequilibrat el que aporto amb el que rebo, però no vull contribuir a fer que el país creixi més econòmicament. Ja fa molts anys que estem creixent econòmicament i tecnològicament i els recursos de la Terra segueixen sent finits o sigui que, si creixem tant, vol dir que una altra zona empitjora. En canvi, consumir menys em sembla una contribució essencial i és el que intento fer.
-¿Però no exagera?
-Es tracta d'aprofitar el que els altres no volen. El primer dia que vas al mercat per veure si ha sobrat menjar et fa vergonya, però després veus que la gent està contenta de poder-te donar el que anava a tirar. No estic en contra dels diners, això no és una religió. També formo part de la societat de consum, però em sembla que no fan falta tants diners per viure bé. Si gasto poc, puc viure treballant poc i dedicar temps a altres coses que m'interessen.
-Vostè és milionari en temps.
-Però no tot el temps que tinc és per a mi. Fa anys que sóc voluntari amb nens i discapacitats i ho faig perquè m'agrada. Si hagués de treballar vuit hores al dia, no podria fer això ni anar a l'hort del barri a aprendre de totes les persones que hi passen.
-Tampoc podria fer-ho si tingués fills.
-És més fàcil estant sol, és veritat. No sé què passarà en el futur i no crec que ningú ho sàpiga. Ara és moment d'aprendre tot el que es pugui, disfrutar i compartir.
-¿Aquesta simplicitat de vida és una forma de reivindicació?
-No ho crec, almenys jo no ho faig per demostrar res, però tampoc me n'amago. És la vida que he triat i me'n sento orgullós. M'agrada molt compartir tot el que faig i no sento que res sigui meu.
-¿Res de res?
-Bé sí, la meva bici.