Estereotips, prejudicis i família (ES La Vanguardia)
To be completed.
diumenge, 31 de març del 2013
diumenge, 17 de març del 2013
D'un dia per l'altre
ME'N VAIG ANAR A DORMIR
AMB 35 ANYS...
I EM VAIG DESPERTAR
QUE EN TENIA QUASI 48.
Déu-n'hi-do!
AMB 35 ANYS...
I EM VAIG DESPERTAR
QUE EN TENIA QUASI 48.
Déu-n'hi-do!
dissabte, 9 de març del 2013
La bona educació: pures convencions.
El problema és com aconseguim una societat ben educada. I una societat ben educada vol dir una societat que és capaç d'entendre que necessita normes que són arbitràries i, alhora, útils. Com deia Rafael Jorba, necessitem «convencions». És una societat, la nostra, que posa massa l’accent en les conviccions, i a mi em sembla que les conviccions no tenen gaire utilitat educativa: el que és important són les convencions. Una societat que accepti, que respecti les convencions, no cal que se les cregui. Les normes de trànsit, no cal que te les creguis, les has de complir, però no te les has pas de creure. No tenen un sentit moral, sinó una dimensió pràctica. Fins i tot, quan són absurdes des del punt de vista del teu interès individual. Quan estàs a mitja nit, esperant en un semàfor, i no passa ningú... Però, del que es tracta és d'acceptar algunes absurditats subjectives per tal d'evitar mals majors objectius. Ara mateix tinc un nét que ha après —té dos anys— que no es pot passar amb el semàfor vermell i et fa aturar a tots els semàfors. I, a vegades, no passa ningú, però és clar, ell no et deixa passar si està vermell. Doncs és això. No li hem dit que els semàfors són bons, o que, com que tenim una consellera d'Interior que és molt bona persona i uns mossos que són simpàtics, s’ha de fer cas als semàfors. Sap que en vermell no es pot passar, en verd, sí, i ha d'aprendre a respectar aquesta convenció. I sap que li va la pell, que si no ho compleix, pot tenir algun problema. La paraula convenció, malgrat la seva mala fama, té un sentit especialment positiu. Tot i que socialment està molt mal vist ser una persona convencional, la paraula convenció vol dir «anar d'acord, anar plegats, fer el camí junts». La convenció és el que fa possible la vida social conjunta. En canvi, “convicció” ve de «convèncer» i aquesta de «guanyar», de «vèncer». I això és el que sol passar: els que tenen conviccions les volen imposar; en canvi, els que defensem les convencions, posem l’accent en el posar-nos d'acord, en l’anar plegats...
Els últims anys, l’escola i els sistemes educatius s’han proposat fer-nos bones persones més que no pas ben educats. Jo, francament, si fos professor, no m’hi encaparraria massa a fer bones persones, perquè, a més, és que hi ha un únic criteri per ser bona persona avui dia? Jo, prou feina he tingut a saber-ho a l’hora d'educar els meus fills. He mirat que fossin bones persones i m’han sortit com han sortit —bones persones, per cert— (Rialles.), però no exactament la mena de bones persones com jo volia, perquè són ells, perquè han fet la seva vida, perquè han tingut el seu criteri de bondat. Ara, d'allò que em puc sentir satisfet, és que són ben educats. Veuen? Això sí que ho he aconseguit, d'això n'estic content; són gent ben educada. Potser no són bones persones de la mateixa manera que jo havia concebut la bondat, però és clar, ells han de viure el seu món, que no és el meu, que ja és un món en retirada i el seu és un món que està en plena efervescència. I per tant, la meva manera de ser bona persona, potser fins i tot els faria nosa en les possibilitats de la vida en la societat en què es trobaran.
Suspens, suspens. El meu fracàs escolar.
Terminologia bàsica en educació
Avisen que el terme ´fracàs escolar´ no ajuda i estigmatitza els estudiants
Els joves poden arrossegar baixa autoestima i inseguretats fins a la universitat o el món laboral
09.03.2013 | 00:00
Cada estudiant té les seves característiques i els educadors han de tenir-nes en compte en la seva feina
EFEMADRID Fracàs escolar són dues paraules molt usades en els últims temps en parlar d'educació i de taxa d'abandonament dels estudis, que, segons experts consultats, caldria canviar perquè es tracta d'un terme "estigmatitzant".
La psiquiatra María Inés López Ibor diu que "caldria parlar millor de nens que no tenen un rendiment escolar adequat a la seva edat o que no ho aconsegueixen en un moment però potser sí l'any següent", motiu pel qual aposta perquè cap alumne hagi de dir d'ell mateix que és un fracassat. "Abans es deia jo no serveixo per estudiar, però ara es parla de fracàs i això és pejoratiu", insisteix.
López Ibor, que és una de les ponents del IV Congrés d'Educadors Catòlics, organitzat per la Fundació Educatio Servanda i que aquest dissabte se celebra a Madrid sota el títol Fracàs, escolar?, ha destacat la importància d'"una bona diag-nosi" abans d'"encasellar" un estudiant.
Les xifres parlen soles: el fracàs escolar (alumnes que han deixat l'ESO sense el títol de l'educació obligatòria) va ser del 23,8% el 2010, i l'abandonament escolar prematur (persones entre 18 i 24 anys sense títol de FP o batxillerat) es va situar el 2012 en el 24,9%.
Per al director de l'institut Julio Verne de Leganés (Madrid), Juan José Nieto, les claus per reduir el fracàs passen per: invertir en primària, potenciar la FP perquè les aptituds dels joves són diferents i es pot ser "feliç sent metge o lampista", i implicar els pares; per a això darrer, al seu centre el tutor els lliura en mà les notes dels seus fills i les comenten.
Aquest institut va reduir en quatre anys el fracàs escolar a la meitat, però el curs passat, que va coincidir amb la reducció del nombre de professors i vagues, van repuntar unes xifres negatives que confia que aquest any tornin a baixar, i comenta que també comparteix la idea que el terme "fracàs escolar" pot estigmatitzar.
López Ibor ha explicat que darrere de les pistes que pot deixar un nen amb problemes en l'aprenentatge, com són el baix rendiment o els canvis de comportament, es pot trobar una patologia-dèficit d'atenció, de memòria, depressió i ansietat -o una circums-tància personal o familiar que fa que l'alumne no assoleixi els rendiments adequats.
Així, a les consultes hi van molts pares preocupats pel rendiment escolar quan abans era molt rar que per treure males notes es portés el nen al metge. Alerta, però, de la confusió de pensar que "amb unes pastilles" se soluciona el problema. Per intentar evitar les dificultats d'aprenentatge recomana que les classes tinguin una durada de 45 o 50 minuts, hi hagi períodes de descans cada dues o tres hores, i s'alternin les classes teòriques amb les pràctiques.
Avisa que si no es resolen els problemes educatius des de petits, continuaran quan arribin a la universitat o a l'etapa laboral, ja que els nois poden arrossegar baixa autoestima i inseguretats.
La psiquiatra María Inés López Ibor diu que "caldria parlar millor de nens que no tenen un rendiment escolar adequat a la seva edat o que no ho aconsegueixen en un moment però potser sí l'any següent", motiu pel qual aposta perquè cap alumne hagi de dir d'ell mateix que és un fracassat. "Abans es deia jo no serveixo per estudiar, però ara es parla de fracàs i això és pejoratiu", insisteix.
López Ibor, que és una de les ponents del IV Congrés d'Educadors Catòlics, organitzat per la Fundació Educatio Servanda i que aquest dissabte se celebra a Madrid sota el títol Fracàs, escolar?, ha destacat la importància d'"una bona diag-nosi" abans d'"encasellar" un estudiant.
Les xifres parlen soles: el fracàs escolar (alumnes que han deixat l'ESO sense el títol de l'educació obligatòria) va ser del 23,8% el 2010, i l'abandonament escolar prematur (persones entre 18 i 24 anys sense títol de FP o batxillerat) es va situar el 2012 en el 24,9%.
Per al director de l'institut Julio Verne de Leganés (Madrid), Juan José Nieto, les claus per reduir el fracàs passen per: invertir en primària, potenciar la FP perquè les aptituds dels joves són diferents i es pot ser "feliç sent metge o lampista", i implicar els pares; per a això darrer, al seu centre el tutor els lliura en mà les notes dels seus fills i les comenten.
Aquest institut va reduir en quatre anys el fracàs escolar a la meitat, però el curs passat, que va coincidir amb la reducció del nombre de professors i vagues, van repuntar unes xifres negatives que confia que aquest any tornin a baixar, i comenta que també comparteix la idea que el terme "fracàs escolar" pot estigmatitzar.
López Ibor ha explicat que darrere de les pistes que pot deixar un nen amb problemes en l'aprenentatge, com són el baix rendiment o els canvis de comportament, es pot trobar una patologia-dèficit d'atenció, de memòria, depressió i ansietat -o una circums-tància personal o familiar que fa que l'alumne no assoleixi els rendiments adequats.
Així, a les consultes hi van molts pares preocupats pel rendiment escolar quan abans era molt rar que per treure males notes es portés el nen al metge. Alerta, però, de la confusió de pensar que "amb unes pastilles" se soluciona el problema. Per intentar evitar les dificultats d'aprenentatge recomana que les classes tinguin una durada de 45 o 50 minuts, hi hagi períodes de descans cada dues o tres hores, i s'alternin les classes teòriques amb les pràctiques.
Avisa que si no es resolen els problemes educatius des de petits, continuaran quan arribin a la universitat o a l'etapa laboral, ja que els nois poden arrossegar baixa autoestima i inseguretats.
Topar amb les matemàtiques
Preguntada per què els estudiants topen amb les matemàtiques o la física, López Ibor admet que hi ha un trastorn d'aprenentatge específic del càlcul, encara que de vegades el problema és que no se'ls explica bé aquestes assignatures o que necessiten un reforç per poder seguir el ritme.
"Cal pensar per què es dóna el fracàs escolar, ja que una part pot estar en els nens però una altra en els mètodes d'ensenyament", reflexiona aquesta psiquiatra, que creu que s'haurien d'actualitzar alguns mètodes perquè els alumnes aprenen avui de manera diferent per l'ús de les noves tecnologies.
A més a més, critica, de la mateixa manera que el professor Nieto, que es pugui seguir relacionant la FP amb fracàs escolar perquè una ben estructurada formació professional, com passa a Alemanya, on té prestigi, és una opció educativa més.
Preguntada per què els estudiants topen amb les matemàtiques o la física, López Ibor admet que hi ha un trastorn d'aprenentatge específic del càlcul, encara que de vegades el problema és que no se'ls explica bé aquestes assignatures o que necessiten un reforç per poder seguir el ritme.
"Cal pensar per què es dóna el fracàs escolar, ja que una part pot estar en els nens però una altra en els mètodes d'ensenyament", reflexiona aquesta psiquiatra, que creu que s'haurien d'actualitzar alguns mètodes perquè els alumnes aprenen avui de manera diferent per l'ús de les noves tecnologies.
A més a més, critica, de la mateixa manera que el professor Nieto, que es pugui seguir relacionant la FP amb fracàs escolar perquè una ben estructurada formació professional, com passa a Alemanya, on té prestigi, és una opció educativa més.
El cuscús, habitual en la dieta espanyola? Ualà!
Tabulé: Des d'Orient amb sabor
Els seus ingredients són habituals en la dieta espanyola: cuscús, julivert, tomàquet, ceba, llimona, herbes aromàtiques i oli
27-02-2013 15:51
0 vots
Arxiu.
Magda Carlas / Magazine
Ja fa temps que la globalització mana i hi ha una sèrie de plats de latituds diverses que es van incorporant a la gastronomia del país d'una manera imperceptible. El tabulé, per exemple, era pur exotisme no fa tant i ara és un plat conegut i fins familiar per a moltes persones.
Els seus ingredients són absolutament habituals en la dieta espanyola: cuscús (sèmola de blat), julivert triturat, tomàquet, ceba, suc de llimona, herbes aromàtiques i oli d'oliva. A la cuina espanyola no se sol donar tant protagonisme al julivert, encara que realment ho mereixi, perquè té una dosi de vitamines infinitament superior a l'enciam i és un dels pocs aliments de gran valor nutricional i cost mínim.
El cuscús, d'altra banda, no deixa de ser una versió oriental de la sèmola i té un valor nutricional i energètic molt similar al de la pasta. És a dir, unes 100 kcal cada 100 g de cuscús cuit. El tabule és un plat saníssim i apte per a qualsevol persona. En definitiva, es tracta d'una amanida importada, lleugera i refrescant i molt a tenir en compte.
- Atenció a aquesta amanida, perquè pot resultar una mica indigesta. Especialment, si inclou una dosi molt elevada de julivert.
- Pot substituir el cuscús per arròs. El valor nutritiu seria molt semblant, i el seu sabor, també.
- La barreja d'oli d'oliva i suc de llimona és un magnífic salsa per a múltiples plats, amb l'avantatge que ajuda a conservar les vitamines dels vegetals d'aquest plat i és més lleugera que l'oli.
Mama, no et motivis
Ridícul
Això és un clam contra l'opressió. Una reivindicació de la pròpia personalitat enfront de la censura dels menors d'edat que tinc a càrrec. Perquè molt de garlar sobre empatia, lliure albir i espontaneïtat dels nens, però, ¿i quan els menors d'edat ens tallen les ales creatives i actorals? Ja ho sé, canto pitjor que la Castafiore i tinc el defecte de cantar pel carrer, però... i què? Empatia, lliure albir, espontaneïtat i autodeterminació en les dues direccions. O tot o res. No cal que algú que fa menys d'un metre i trenta-cinc centímetres em digui: "Mama, calla, per favor". No cal.
Jo demano
Humilment, jo demano poder cantar pel carrer. I fins i tot fer uns petits passos de claqué. Provar de xiular i imitar Monty Python i el seu sublim esquetx dels caminars ridículs. Sí, demano poder fer el pallasso. També vull vestir-me com em plagui sense que una petita estilista castradora de pega em digui que la faldilla curta sobre el pantaló em queda fatal. I que el vermell i el blau turquesa no combinen. Bé, si els du ella sí, però jo no. I un rave! També somio en un món on pugui riure a l'estil de les germanes Manso, de manera sonora, llarga, abruixada, i que cap mà de preadolescent em tapi la boca, que cap fill meu apunti amb la mirada al cel demanant clemència, que cap descendent mormoli una imprecació perquè em moderi. I que quan vénen amigues a casa i acabem dient bestieses, ballant, rient i disfressant-nos, l'endemà no rebi un sermó d'algú a qui he de mirar inclinant la nuca cap a terra.
La censura dels menors d'edat no té límit i no tan sols es limita a les expansions en temps d'oci. Les reivindicacions dels drets civils els solen violentar de la mateixa manera. És per això que exigeixo poder queixar-me sense uns petits i no tan petits sabotejadors al costat, estirant-me de la màniga i suplicant que deixi en pau els veïns marrans que obliden bosses d'escombraries al carrer o mobles vells cada dia excepte el que es permet deixar-hi trastos, o cotxes aparcats sobre la vorera. Els meus fills ho fan perquè temen per la meva vida, i amb les dents serrades em xiuxiuegen que ho deixi estar, que aquella gent sap on vivim. Però també perquè senten una vergonya aliena insuperable quan m'emprenyo com una mona... amb algú que no són ells.
Mooooltes feeeelicitaaaats!
Tal tirania, però, és enderrocada de manera temporal. El miracle té lloc quan la meva gran i extensa família es troba per celebrar qualsevol aniversari. A l'hora del pastís celebrem una cerimònia iniciàtica que separa la comunitat adulta de la infantil amb la frontera invisible del ridícul. Nosaltres no cantem, bramem! Desafinem! Cridem! Ens esgargamellem per cantar de manera horrible i espantosa el nostre himne a l'alegria i el semenfotisme, el Moltes felicitats més inharmònic que mai s'ha sentit sobre la capa de la Terra. Ens diverteix. Fruïm escandalitzant la nostra mare (sogra, àvia), que a hores d'ara ja no s'escandalitza ni pateix pels veïns i que s'uneix a nosaltres feliç i desacomplexada. Perquè l'autèntic espectacle és observar la cara dels menors que, impotents, no poden fer res per evitar que els adults de la família facin el pena i, a sobre, s'ho passin de conya. Un dia, d'aquí no tant, un d'ells, tot de sobte, sense saber com, s'unirà al nostre cant i s'ho passarà bé. Haurà traspassat una frontera que no té camí de tornada. Desafinant, s'haurà fet gran i li donarem la benvinguda al ridícul món dels adults.
Prades, Cabrera, Palamós i Montserrat: caminades faciletes
Tal com van sortir a l'Ara Criatures del 17 de novembre de 2012
Algunes escapades per gaudir de la tardor
Tossal de la Baltasana i les coves d'en Pere. Muntanyes de Prades
Punt d'inici: Plaça de Sant Roc de Prades
Lloc d'arribada: Prades
Durada de l'excursió: 3 h 30 min
Dificultat: Fàcil
L'itinerari segueix el GR-171 (marques blanques i vermelles) des de Prades i passa pel coll de la Foguina, el tossal de la Baltasana (1.203 m), les coves d'en Pere, el barranc dels Bassots i, de nou, Prades. L'excursió passa per boscos de roure reboll, de fulles grosses, que als nens els semblarà de conte. La màxima dificultat és el desnivell quan es puja al cim de la Baltasana, perquè la vegetació del terra pot fer que rellisqui, però tret d'això és una travessa plena d'al·licients, com ara les coves d'en Pere.
De Palamós a Calella de Palafrugell. Camins de ronda
Punt d'inici: Palamós
Lloc d'arribada: Calella de Palafrugell
Durada de l'excursió: 6 h (dinar inclòs)
Dificultat: Mitjana
Se surt de Palamós en direcció al cap Gros, cala de la Fosca, cala s'Alguer, platja de Castell, poblat ibèric de Castell, cala Corbs, cala Estreta, el Crit, cap Roig, platja del Golfet, punta dels Forcats, platja dels Canyers, Port Bo i, finalment, arribada a Calella de Palafrugell. L'excursió segueix, en gran part, el GR-92, però l'abandona a la platja del Castell per reprendre'l de nou després de passar la cala el Crit. Sortida molt recomanable perquè passa prop del mar i de la muntanya.
Parc Natural de l'Albufera de València (recomanada per Josep Gregori)
Punt d'inici: Port de Catarroja o el Saler
Lloc d'arribada: Port de Catarroja o el Saler
Durada de l'excursió: Una jornada
Dificultat: Fàcil
Al port de Catarroja hi ha unes embarcacions petites per fer passejades guiades, que porten a indrets de la llacuna de l'Albufera, que està plena d'atractius per als nens, com ara les aus que hi nidifiquen. A més, els guies coneixen la llacuna pam a pam i saben explicar curiositats com ningú. Si s'opta per sortir des de la població del Saler, hi ha la possibilitat d'embarcar-se o bé quedar-se en un observatori amb prismàtics per observar les aus i les exposicions permanents sobre el parc natural. L'al·licient de l'excursió és el mateix parc natural, que és com un llibre de ciències obert.
Collsacabra. De Cantonigròs a l'altiplà i el santuari de Cabrera
Punt d'inici: Cantonigròs
Lloc d'arribada: Cantonigròs
Durada de l'excursió: 4 h
Dificultat: Mitjana
L'itinerari fa el recorregut des de Cantonigròs i passa pel pont de la Rotllada, la riera d'Aiats, l'Estret, el coll de Bram, la Gran Nou, l'altiplà i santuari de Cabrera, les Marrades, el coll de Bram, l'Estret, la riera d'Aiats, el pont de la Rotllada i Cantonigròs. Un dels atractius de l'excursió és la vegetació, ara de mil i un colors, i molt variada perquè durant el camí es veuen fagedes i rouredes. Durant el recorregut, cal vigilar especialment que els nens no s'acostin al cingle quan s'arriba al santuari de Cabrera, perquè és dalt d'un altiplà.
Montserrat. Agulles i frares Encantats
Punt d'inici: Masia de Can Maçana
Lloc d'arribada: Masia de Can Maçana
Durada de l'excursió: 5 h
Dificultat: Mitjana
Can Maçana, collet de Guirló, GR-172 (marques blanques i vermelles), la Cadireta, camí del Portell Estret, coll de Port, pas del Príncep, torrent del Lloro, refugi Vicenç Barbé, el Portell, collet de Guirló i, de nou, Can Maçana. Les formes de Montserrat i la seva vegetació pròpia, feta d'alzinars i plantes de sotabosc, són els atractius de l'excursió per a les criatures, però alhora també són les dificultats, perquè poden provocar relliscades. Com sempre, cal anar ben preparats i amb un calçat adequat.
Amb bici pel canal d'Urgell
Punt d'inici: Agramunt
Lloc d'arribada: Agramunt
Durada de l'excursió: De 3 a 4 hores
Dificultat: Mitjana
Es comença a Agramunt i es passa per Mafet, el mas Trepat, la mina de Montclar, el Pradell i es torna a Agramunt. Excursió ideal per anar amb bicicleta amb les criatures perquè coneguin el contrast entre la zona agrícola de secà de les comarques de la Noguera i l'Urgell, però en zona de regadiu gràcies als canals d'aigua. Per a més informació:http://www.descobrir.cat/ca/rutes/seguim-el-canal-d-urgell-amb-bicicleta-063.php.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)