Avisen que el terme ´fracàs escolar´ no ajuda i estigmatitza els estudiants
Els joves poden arrossegar baixa autoestima i inseguretats fins a la universitat o el món laboral
09.03.2013 | 00:00
Cada estudiant té les seves característiques i els educadors han de tenir-nes en compte en la seva feina
EFEMADRID Fracàs escolar són dues paraules molt usades en els últims temps en parlar d'educació i de taxa d'abandonament dels estudis, que, segons experts consultats, caldria canviar perquè es tracta d'un terme "estigmatitzant".
La psiquiatra María Inés López Ibor diu que "caldria parlar millor de nens que no tenen un rendiment escolar adequat a la seva edat o que no ho aconsegueixen en un moment però potser sí l'any següent", motiu pel qual aposta perquè cap alumne hagi de dir d'ell mateix que és un fracassat. "Abans es deia jo no serveixo per estudiar, però ara es parla de fracàs i això és pejoratiu", insisteix.
López Ibor, que és una de les ponents del IV Congrés d'Educadors Catòlics, organitzat per la Fundació Educatio Servanda i que aquest dissabte se celebra a Madrid sota el títol Fracàs, escolar?, ha destacat la importància d'"una bona diag-nosi" abans d'"encasellar" un estudiant.
Les xifres parlen soles: el fracàs escolar (alumnes que han deixat l'ESO sense el títol de l'educació obligatòria) va ser del 23,8% el 2010, i l'abandonament escolar prematur (persones entre 18 i 24 anys sense títol de FP o batxillerat) es va situar el 2012 en el 24,9%.
Per al director de l'institut Julio Verne de Leganés (Madrid), Juan José Nieto, les claus per reduir el fracàs passen per: invertir en primària, potenciar la FP perquè les aptituds dels joves són diferents i es pot ser "feliç sent metge o lampista", i implicar els pares; per a això darrer, al seu centre el tutor els lliura en mà les notes dels seus fills i les comenten.
Aquest institut va reduir en quatre anys el fracàs escolar a la meitat, però el curs passat, que va coincidir amb la reducció del nombre de professors i vagues, van repuntar unes xifres negatives que confia que aquest any tornin a baixar, i comenta que també comparteix la idea que el terme "fracàs escolar" pot estigmatitzar.
López Ibor ha explicat que darrere de les pistes que pot deixar un nen amb problemes en l'aprenentatge, com són el baix rendiment o els canvis de comportament, es pot trobar una patologia-dèficit d'atenció, de memòria, depressió i ansietat -o una circums-tància personal o familiar que fa que l'alumne no assoleixi els rendiments adequats.
Així, a les consultes hi van molts pares preocupats pel rendiment escolar quan abans era molt rar que per treure males notes es portés el nen al metge. Alerta, però, de la confusió de pensar que "amb unes pastilles" se soluciona el problema. Per intentar evitar les dificultats d'aprenentatge recomana que les classes tinguin una durada de 45 o 50 minuts, hi hagi períodes de descans cada dues o tres hores, i s'alternin les classes teòriques amb les pràctiques.
Avisa que si no es resolen els problemes educatius des de petits, continuaran quan arribin a la universitat o a l'etapa laboral, ja que els nois poden arrossegar baixa autoestima i inseguretats.
La psiquiatra María Inés López Ibor diu que "caldria parlar millor de nens que no tenen un rendiment escolar adequat a la seva edat o que no ho aconsegueixen en un moment però potser sí l'any següent", motiu pel qual aposta perquè cap alumne hagi de dir d'ell mateix que és un fracassat. "Abans es deia jo no serveixo per estudiar, però ara es parla de fracàs i això és pejoratiu", insisteix.
López Ibor, que és una de les ponents del IV Congrés d'Educadors Catòlics, organitzat per la Fundació Educatio Servanda i que aquest dissabte se celebra a Madrid sota el títol Fracàs, escolar?, ha destacat la importància d'"una bona diag-nosi" abans d'"encasellar" un estudiant.
Les xifres parlen soles: el fracàs escolar (alumnes que han deixat l'ESO sense el títol de l'educació obligatòria) va ser del 23,8% el 2010, i l'abandonament escolar prematur (persones entre 18 i 24 anys sense títol de FP o batxillerat) es va situar el 2012 en el 24,9%.
Per al director de l'institut Julio Verne de Leganés (Madrid), Juan José Nieto, les claus per reduir el fracàs passen per: invertir en primària, potenciar la FP perquè les aptituds dels joves són diferents i es pot ser "feliç sent metge o lampista", i implicar els pares; per a això darrer, al seu centre el tutor els lliura en mà les notes dels seus fills i les comenten.
Aquest institut va reduir en quatre anys el fracàs escolar a la meitat, però el curs passat, que va coincidir amb la reducció del nombre de professors i vagues, van repuntar unes xifres negatives que confia que aquest any tornin a baixar, i comenta que també comparteix la idea que el terme "fracàs escolar" pot estigmatitzar.
López Ibor ha explicat que darrere de les pistes que pot deixar un nen amb problemes en l'aprenentatge, com són el baix rendiment o els canvis de comportament, es pot trobar una patologia-dèficit d'atenció, de memòria, depressió i ansietat -o una circums-tància personal o familiar que fa que l'alumne no assoleixi els rendiments adequats.
Així, a les consultes hi van molts pares preocupats pel rendiment escolar quan abans era molt rar que per treure males notes es portés el nen al metge. Alerta, però, de la confusió de pensar que "amb unes pastilles" se soluciona el problema. Per intentar evitar les dificultats d'aprenentatge recomana que les classes tinguin una durada de 45 o 50 minuts, hi hagi períodes de descans cada dues o tres hores, i s'alternin les classes teòriques amb les pràctiques.
Avisa que si no es resolen els problemes educatius des de petits, continuaran quan arribin a la universitat o a l'etapa laboral, ja que els nois poden arrossegar baixa autoestima i inseguretats.
Topar amb les matemàtiques
Preguntada per què els estudiants topen amb les matemàtiques o la física, López Ibor admet que hi ha un trastorn d'aprenentatge específic del càlcul, encara que de vegades el problema és que no se'ls explica bé aquestes assignatures o que necessiten un reforç per poder seguir el ritme.
"Cal pensar per què es dóna el fracàs escolar, ja que una part pot estar en els nens però una altra en els mètodes d'ensenyament", reflexiona aquesta psiquiatra, que creu que s'haurien d'actualitzar alguns mètodes perquè els alumnes aprenen avui de manera diferent per l'ús de les noves tecnologies.
A més a més, critica, de la mateixa manera que el professor Nieto, que es pugui seguir relacionant la FP amb fracàs escolar perquè una ben estructurada formació professional, com passa a Alemanya, on té prestigi, és una opció educativa més.
Preguntada per què els estudiants topen amb les matemàtiques o la física, López Ibor admet que hi ha un trastorn d'aprenentatge específic del càlcul, encara que de vegades el problema és que no se'ls explica bé aquestes assignatures o que necessiten un reforç per poder seguir el ritme.
"Cal pensar per què es dóna el fracàs escolar, ja que una part pot estar en els nens però una altra en els mètodes d'ensenyament", reflexiona aquesta psiquiatra, que creu que s'haurien d'actualitzar alguns mètodes perquè els alumnes aprenen avui de manera diferent per l'ús de les noves tecnologies.
A més a més, critica, de la mateixa manera que el professor Nieto, que es pugui seguir relacionant la FP amb fracàs escolar perquè una ben estructurada formació professional, com passa a Alemanya, on té prestigi, és una opció educativa més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada