Mobilitat geogràfica

L'EVOLUCIÓ DEL MERCAT LABORAL

La mobilitat geogràfica s'imposa

Els jutges discrepen sobre si es pot obligar un treballador a marxar a l'estranger

Les companyies apliquen l''out or out': o te'n vas fora (del país) o fora (de l'empresa)

ROSA MARÍA SÁNCHEZ                                  MADRID        DIUMENGE, 18 DE MAIG DEL 2014

ALBERT BERTRAN

Un executiu consulta el seu portàtil abans d'agafar un vol al Prat.

Milers de directius i treballadors de multinacionals espanyoles treballen fora d'Espanya en filials estrangeres o en projectes que es desenvolupen en països diversos. La mobilitat geogràfica ja no té fronteres, però amb la crisi s'han evaporat les sucoses compensacions que les grans empreses oferien fa uns anys als seus directius i treballadors expatriats (des de plusos salarials fins a la quota del club social). Aquells incentius han donat pas en molts casos al que es coneix amb l'expressió anglesa out or out: te'n vas fora (a l'estranger) o fora (de l'empresa).

Els tribunals ja s'han enfrontat amb més d'un cas en què treballadors han estat objecte d'un acomiadament disciplinari per no acceptar la petició de l'empresa de sortir a l'estranger. I «no existeix un corrent jurisprudencial unificat», afirma Raúl García, soci d'Ernst & Young Abogados expert en Dret laboral. «L'aspecte en què es produeix la discrepància és en el fet de si, malgrat existir causes que poguessin justificar aquesta mobilitat internacional (causes econòmiques, organitzatives, tècniques o de producció), l'empresa pot forçar-la», resumeix.

DIFERENTS CRITERIS / Un exemple d'aquest dilema jurídic va sorgir arran de la demanda presentada per un enginyer de Técnicas Siderúrgicas (Técnicas Reunidas), acomiadat el 2008 després de negar-se a desplaçar-se quatre mesos a Rabigh (Aràbia Saudita) per al projecte d'un oleoducte.

Al treballador, que tenia un salari de 2.709 euros al mes, se li va oferir un plus d'expatriació de 2.000 euros al mes, així com 1.275 euros mensuals més per a despeses. Les noves condicions incloïen una jornada setmanal de 60 hores, un viatge a Espanya cada tres mesos i allotjament compartit amb una altra persona.

El jutjat Social de Madrid va donar la raó a l'enginyer i va considerar l'acomiadament improcedent després de valorar que les noves condicions de treball eren de tal calat que en la pràctica constituïen un nou contracte al qual no havia donat la seva conformitat. Segons aquesta sentència, l'acomiadament era «una represàlia per l'acció empresa impugnant la mobilitat geogràfica».

No obstant, el Tribunal Superior de Justícia (TSJ) de Madrid, després, va donar la raó a l'empresa. «Que el desplaçat es vegi sotmès a una sèrie de canvis no implica que s'estigui fent una novació del seu contracte de treball, sinó que aquests canvis obeeixen a una situació temporal pròpia i inherent al desplaçament», va resoldre.

ALTRES SENTÈNCIES / Existeix una sentència del TSJ de Múrcia (abril del 2011) que ratifica la procedència de l'acomiadament d'un treballador de la constructora Mida Garota Sab per negatives reiterades a treballar a Algèria i al Marroc quan va deixar d'existir negoci a Espanya.

El juny del 2010, el TSJ de Galícia també va ratificar l'acomiadament disciplinari de sis treballadors de la firma Anova (molins de vent), la negativa del quals a desplaçar-se a Abilene (Texas) va causar greus perjudicis econòmics a la companyia.

L'octubre del 2013, el TSJ d'Astúries va resoldre en contra de l'empresa Albandi per una causa relacionada amb la repatriació a Espanya d'un treballador a Xile.

Segons Raúl García, els tribunals solen tenir en compte en aquestes controvèrsies aspectes com la durada de l'estada a l'estranger, el país, els elements del contracte, les compensacions, l'existència de causes que justifiquin la decisió empresarial o l'afectació a la vida privada del treballador. En la seva opinió, seria convenient més definició legal dels límits de la mobilitat geogràfica en aspectes que fan referència tant a la sortida del treballador a l'estranger, com al seu retorn a Espanya.