El volum número 38 de la col·lecció Estudis Socials de l’Obra Social ”la Caixa” analitza, a partir d’una investigació inèdita, la integració de la segona generació d’immigrants
El present estudi analitza, a través d’una nova recerca, la integració dels fills adolescents d’immigrants, a partir de l’examen de la seva identitat i autoestima, les seves experiències de discriminació, els seus assoliments educatius i la seva participació en el mercat laboral
En el marc de l’estudi, s’ha creat un índex d’assimilació descendent compost per sis indicadors d’un procés d’adaptació problemàtica: abandonament dels estudis, abandonament de la llar familiar, desocupació, sense estudiar, arrestat o empresonat, ha tingut fills.
La recerca conclou que la meitat dels fills d’immigrants s’identifiquen com a espanyols. A l’edat mitjana de 18 anys, la diferència important es dóna entre els nascuts a Espanya de pares estrangers (segona generació), el 81,5 % dels quals s’identifiquen amb el país, i els nascuts a l’estranger i traslladats al país a una edat primerenca, en el grup del qual la identificació amb el país cau fins al 40,7 %.
El 78,4 % dels fills d’immigrants analitzats no registren cap indicador d’integració problemàtica als18 anys, i només el 4,3 % en registren dos o més. Les proporcions són molt similars a la mostra de fillsd’espanyols, entre els quals el 76,5 % no mostren cap símptoma d’adaptació problemàtica, i només el 3,8 % en mostren dos o més.
El 15 % dels fills d’immigrants abandonen els estudis abans dels 18 anys, una evolució similar a la que es produeix entre els fills d’espanyols. L’ambició de l’estudiant i les expectatives familiars són els factors més determinants en el seu rendiment acadèmic.
La nota mitjana dels fills d’immigrants és una mica inferior a la dels adolescents d’origen espanyol: 6,15 davant de 6,54. El factor més determinant en el seu rendiment és la seva pròpia ambició i les expectatives de les seves famílies.
En aquest sentit, una majoria de pares immigrants declaren que estan satisfets amb l’educació que els seus fills han rebut a Espanya (87,4 %), i creuen que els seus fills tindran les mateixes oportunitats de prosperar en la vida que els nadius (90,8 %). Per això, el 85 % esperen que els seus fills es quedin i facin la seva vida a Espanya.
Només el 12 % dels fills d’immigrants treballen, la majoria en feines que no són de jornada completa. Entre els nadius, el percentatge és fins i tot menor: el 9,1 %. Entre els que treballen, la majoria reben sous baixos (inferiors a 600 euros), i més de la meitat ho fan sense contracte.
Només el 5 % dels fills d’immigrants declaren que han viscut alguna experiència de discriminació. La xifra gairebé no varia entre homes (5,4 %) i dones (4,8 %), i és pràcticament idèntica a la dels fills de nadius, el 6,1 % dels quals també diuen que han estat discriminats.
L’estudi confirma la importància del temps de residència al país per incrementar la identitat nacional. En la primera onada de l’estudi (14 anys de mitjana), la meitat s’identificaven com a espanyols. Quatre anys més tard (18 anys de mitjana), ho feien el 81 % dels que han nascut aquí i el 44 % dels que han nascut fora d’Espanya.
Sorprèn que no s'esmentin reflexions teòricopràctiques en el context europeu. És considera l'Estat com a única referència territorial identitària. Mostra centrada en les àrees metropolitanes de Madrid i Barcelona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada