Sobre el dret d'elecció de centre

Aquí (pàg. 17) ho expliquen claret, claret:

Cal destacar en particular els debats existents al voltant de la lliure elecció de centre, una temàtica al centre de l’agenda política, sovint immersa en tòpics i concepcions errònies respecte el significat del concepte “llibertat a escollir”. Cal establir un equilibri entre lliure elecció i planificació per tal que el dret a escollir no es regeixi únicament per criteris de mercat. Per tal que l’escola garanteixi el principi d’universalitat cal que els poders públics regulin les condicions d’accés de l’alumnat als diferents centres educatius, de forma que el principi de llibertat d’elecció no entri en contradicció amb el dret d’educació de totes les ciutadanes i ciutadans. És a dir, el dret d’elecció de centre per part de les famílies no es pot imposar per sobre del dret de tots els ciutadans i ciutadanes a una educació de qualitat: la llibertat d’elecció de centre, al marge de la seva titularitat, només és defensable si es produeix en un marc d’igualtat d’oportunitats per a tothom i si desapareix la reserva del dret d’admissió que exerciten alguns centres de titularitat privada, tot i mantenir concerts econòmics amb l’administració.
Aquesta reserva del dret d’admissió sovint actua sense necessitat de ser explicitada perquè la mateixa idiosincràsia d’alguns centres actua com cartell anunciador d’aquest dret. En aquesta situació el que cal qüestionar-se és si el dret d’elecció és realment dels pares o és que s’havia entès malament i en realitat és un dret que mantenen i garanteixen algunes escoles per als seus escollits. Per rebre i escollir educació primerament fa falta que n’hi hagi i cal donar-ne a tot arreu, per a tothom i en bones condicions. Mentre això no succeeixi la garantia de compliment del dret d’elecció no serà més que una quimera o, fins i tot, una fal·làcia que lluny de generar cap aportació positiva únicament serveixi per a mantenir una situació de diferenciació dels serveis educatius per destinació a diferents estrats de població.
No podem oblidar, a més, que no totes les famílies tenen les mateixes oportunitats per a escollir l’escola que volen per als seus fills. La capacitat d’elecció es troba desigualment distribuïda entre la població i suposa un factor clau de desigualtat davant l’escola: recursos econòmics, capital cultural, xarxes socials, disponibilitat d’informació i fins i tot la mateixa capacitat d’efectuar eleccions es reparteixen desigualment entre classes i grups socials i es tradueixen en oportunitats desiguals per a triar i en desigualtats front les condicions d’escolarització. La llibertat d’elecció que s’amaga sota la lògica de mercat, per tant, no és l’elecció de tothom, sinó la d’aquells que tenen els recursos (materials, simbòlics, relacionals...) per a fer-ho. Si cal escollir, el dret de tots els infants de gaudir d’una educació de qualitat independentment del seu origen social és molt més important que el dret d’algunes famílies a escollir escola.