Bàsic Bourdieu. Bourdieu aplicat a decisions de formació.

INTRODUCCIÓ A LA TEORIA DELS CAPITALS

Una proposta analítica interessant ens l'aporta la teoria dels capitals elaborada per Bourdieu (1983), segons la qual l'estructura social i les actituds socials dels individus són explicats pel seu bagatge i possessió de capital social, econòmic i cultural. Aquests capitals adquirits, interrelacionats  i utilitzats per les persones per assolir els seus objectius són explicatius en bona mesura de la persistència de les desigualtats socials, de l'èxit o fracàs de les persones en els seus intents d'ascens social perquè, en definitiva, estructuren les oportunitats, actituds i motivacions de les persones dins l'entramat de relacions socials que les envolten.

Els capitals d'una persona són factors estructurals en la mesura que el naixement determina el capital social, econòmic i cultural de partida que una persona rebrà del seu entorn familiar i social (per Bourdieu, l’estructura social s'explica en funció de la distribució desigual d'aquests tres tipus de capital). Però es converteixen en factors individuals en la mesura que configuren les predisposicions, les actituds i, fins i tot, els gustos de les persones. Alhora, les persones intenten acumular, invertir i reproduir els seus capitals en benefici propi (d'aquí el nom de capitals).

Certament hi ha un cert component determinista en aquesta teoria, en tant que bona part dels capitals és heretat i assimilat durant la socialització primària dels individus i li ve donat pel seu entorn més immediat. Ara bé, Bourdieu deixa la porta oberta a un cert marge de llibertat en les persones en tant que són elles en última instància les que poden decidir l'ús i la inversió que fan dels seus capitals.

Pel que fa a l'àmbit de l'educació i la formació, Bourdieu teoritza que l'èxit o fracàs dels nens i joves en el sistema educatiu té molt a veure amb el bagatge de capital cultural que els transmeten els pares, les expectatives que l'entorn social que els envolta diposita sobre ells, i els mitjans econòmics de què disposen per accedir o no a millors oportunitats educatives (millors escoles, activitats extra-escolars, etc.). Passem a explicar breument en què consisteixen els diferents capitals identificats per Bourdieu i com els utilitzarem en el nostre model d'anàlisi, com a conceptes explicatius de les desiguals motivacions i satisfacció de les persones vers la ‘Formació al llarg de la vida’:

·         El capital econòmic d'una persona pot definir-se com aquell que ve donat en forma de diners o que és fàcilment traduïble en diners i que atorga el dret a la “propietat”.

·         El capital social, per la seva part, està format pel prestigi social. En les societats contemporànies occidentals aquest ve fonamentalment determinat per l'estatus de la seva professió, i per la xarxa de relacions familiars, d'amistat, de reconeixement, etc., que es basen en els principis de reciprocitat i solidaritat que hom pot esperar algun tipus de suport en cas de demanar-ho.

·         El capital cultural es resumeix en allò que hom coneix i sap fer i es presenta sota tres formes: l'habitus (el saber estar, les actituds, la distinció, la 'compostura', etc.); els títols (certificats i credencials institucionals sobre els estudis i la formació que un té); i els bens culturals (llibres, diccionaris, obres d'art o de disseny, instruments i tecnologies relacionades amb el coneixement, etc.).

Lògicament, les tres formes de capital es troben molt relacionades, es nodreixen entre si i gairebé sempre s'acumulen en els mateixos col·lectius de persones. Així, un augment del capital econòmic pot veure's fàcilment traduït, alhora, en una major adquisició de capital social i cultural. O, per exemple, un major capital cultural acostuma a tenir com a conseqüència unes millors oportunitats en el mercat laboral i en el tipus de relacions socials a què pot accedir una persona.

L'enquesta ha tractat de copsar alguns indicadors de cadascun dels tres tipus de capitals a partir dels quals ha estat possible elaborar índexs que ens aproximen (en cap cas mesuren de forma acurada) els capitals dels enquestats, per tal de posar-los en relació amb la seva motivació principal per a fer formació. Els índexs de capital s'han calculat de la següent manera:

·         El capital econòmic s'ha mesurat segons els ingressos mensuals de la llar i els ingressos disponibles per persona i mes. D'aquesta manera es tenen en compte, per un costat, el total d'ingressos que entren en la llar de cada enquestat i, per una altra, es pondera pel nombre total de persones que resideixen en la llar, obtenint la mitjana d'ingressos disponibles per a cada membre de la llar. L'índex resultat ens divideix la mostra enquestada en tres grups de persones amb un nivell econòmic baix, mig i alt. Tenint en compte que en termes globals estem parlat d'una mostra de nivell econòmic mig-baix, els grups s'han establert en funció d'uns nivells d'ingressos bastant modestos: el grup de “nivell econòmic baix” queda definit per dues condicions simultànies: a la llar entren menys de 1.000 euros mensuals i la mitjana d'ingressos disponibles per membre de la llar és inferior als 800 euros per mes. El nivell d'ingressos mitjà ve determinat per aquestes dues condicions: a la llar entren més de 1.000 euros mensuals però els ingressos disponibles per membre de la llar són menys de 800 euros. El nivell d'ingressos alt, per últim, bé marcat per obtenir més de 1.000 euros mensuals a la llar i tenir més de 800 euros disponibles per cada membre.

·         El capital social ve determinat per un costat per la posició sociolaboral de la persona: tipus de càrrec professional de la persona (si és qualificat o no, de tipus manual o intel·lectual) i la situació laboral (persona aturada, assalariada, empresària o funcionari); i, per un altre costat, pels seus recursos relacionals en aquest cas exemplificats pel tipus de canals que preferentment podrien utilitzar les persones per trobar feina o obtenir diners en cas de necessitat (disponibilitat de xarxes familiars o d'amistat per obtenir feina o diners; possibilitat d'obtenir diners a través d'institucions privades selectives (bancs, caixes o entitats financeres, en contraposició a institucions públiques o assistencialistes com serveis socials o ONG’s) o treball a través de canals relativament qualificats (internet o premsa, en contraposició a canals poc qualificats com penjar cartells, el 'porta per porta', etc.). La combinació dels diferents criteris extreu una classificació de tres nivells (capital social alt, mig i baix) segons compleixin dos, un o cap dels criteris assenyalats: tenir una posició sociolaboral qualificada i uns bons recursos relacionals.

·         Finalment, el capital cultural s'ha mesurat a través de tres grans dimensions: el nivell d'estudis adquirit (superiors, secundaris o primari), el capital cultural transmès a través dels pares segons el seu nivell d'estudis (segons l'enquestat tingui algun o els dos pares amb estudis superiors) i les habilitats transversals adquirides (grau d'habilitat amb les noves tecnologies de la comunicació; i grau de coneixement de llengües altament valorades/demandades en el context català). L’índex del nivell cultural resulta en tres grans categories: capital cultural baix, mig i alt, segons reuneixin menys de dos, dos o més de dos dels requisits exigits (tenir estudis superiors, almenys un dels pares amb estudis superiors, ser usuari habitual/avançat de les tecnologies informàtiques, tenir un nivell alt d'almenys tres llengües socialment valorades en el context català).