[Proposta liberal a CDC per a la tria de centre]
MIQUEL PUIG |
Entre socialdemòcrates i liberals, [el document del grup liberal] per a la refundació de CDC constitueix una crida a construir una societat responsable, equitativa i lliure que em sembla que gairebé tothom podria signar, encara que utilitzi, potser intencionadament, un llenguatge de dretes (com, per exemple, quan propugna “una explotació racional dels recursos naturals”, en comptes de l’expressió “explotació sostenible”, que altres preferirien però que vol dir el mateix).
No obstant això, em sobten dues de les propostes que fa i em sobta allò que no diu. Anem a pams. Em sobta que proposi “moderar el deute públic i reduir la pressió fiscal”.
La segona és la defensa del “xec escolar” com a “dispositiu per fer efectiva la lliure elecció de centre educatiu” per part dels pares. Es tracta d’una vella proposta de la dreta més radical (Milton Friedman i Von Hayek) que consisteix a deixar que els pares triïn si matriculen els fills en una escola pública (gratuïta) o en una de privada a qui el govern pagaria la mateixa quantitat que li costa una plaça en la pública.
Aquest “dispositiu” és aliè al model social europeu, que es basa en l’escola pública: tant a Finlàndia com a Suïssa, més del 90% dels alumnes hi cursen la primària i la secundària. No obstant això, a principis dels noranta va ser introduït a Suècia en el marc de la profunda revisió del seu estat del benestar. En un principi, el model va generar un intens desplaçament d’alumnes de la pública a la privada, però no s’hi va observar cap millora dels resultats, de manera que els seus defensors van demanar paciència. Vint anys després de la introducció del model, pocs dubten que ha fracassat. Tot i que Suècia és el desè país de l’OCDE en recursos dedicats per alumne, és dels pocs on el sistema educatiu ha perdut simultàniament nivell i equitat. La caiguda dels resultats a les proves PISA ha estat persistent i ràpida, de manera que en l’última (2012) els alumnes suecs ja van obtenir més mals resultats que els espanyols en cadascuna de les tres (lectura, matemàtiques i ciències). Diversos estudis sobre les causes del fracàs han posat de manifest que el clima a l’aula ha empitjorat molt (Suècia té la proporció més alta dins l’OCDE d’alumnes que arriben tard a classe, un clima disciplinari pitjor i un grau més baix en els alumnes de perseverança en l’esforç) i que les escoles privades posen sistemàticament notes massa benèvoles. En definitiva, ara que el model està desacreditat, ¿a què treu cap proposar-lo per als alumnes catalans?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada