“El debat de la igualtat ha oblidat els nens”
Entrevista amb Ritxar Bacete, antropòleg i autor de ‘El poder de los chicos’
La Vanguardia 15 Feb 2019 CRISTINA SEN
Educar un nen és avui segurament més difícil que una nena. Els models per a elles han canvia,t però ningú s'ha parat a oferir alternatives perquè els nois puguin navegar més enllà dels estereotips. L'antropòleg basc Ritxar Bacete, expert en masculinitats, ofereix a El poder de los chicos (ed. Destino) una guia perquè ells puguin créixer lliures de lligams .
Són els nens els grans oblidats?
S'ha produït un procés de transformació magnífic per part de les dones, però aquesta transformació no ha anat en paral·lel amb un canvi en els nois. Quins models tenen ells de referència? Les princeses de Disney han evolucionat, però els superherois continuen sent els dels anys 50 i 60 com Hulk o Spiderman. Hulk és un model de pèssima gestió de les emocions, que passa de la frustració a la violència en tres segons. Nens en el segle XXI que segueixen amb models masculins emocionals dels anys cinquanta i seixanta.
No creixen lliures?
Des del feminisme i des de la perspectiva de gènere hem abandonat els nens. El fet que aquest sigui gairebé el primer llibre escrit per a apoderar des d'una perspectiva de gènere e
ls nens és significatiu. Hi ha centenars de llibres dedicats a
les nenes, que són necessaris, però necessitem que ells siguin
poderosos, lliures, per a viure en harmonia amb les nenes sense
imposicions ni violències.
I com es pot aconseguir?
Vull anar al cor del problema, baixar al terreny pràctic per a treballar les identitats no violentes, cuidadores, enriquir el mapa emocional dels nens, com els expliquem què és la desigualtat. Poso referents positius com Pau Gasol o Alfred. Vull que connectin amb el seu cos per a connectar amb les emocions.
És més fàcil avui educar a una nena que a un nen?
Part també des de la meva experiència com a pare. Per al meu és més fàcil apoderar a la meva filla, que treballar el canvi amb el meu fill perquè ens falta elements de poder perquè ell surti reforçat a la selva tòxica que continua existint. El context fa mal als nens dolços.
Cap a on s'han d'encaminar als nens per a treure's aquests estereotips?
Joc amb la idea del superheroi, per a resignificarlo, els animo també a gaudir del món de les nenes que fins ara se'ls és negat. Completar la part utilitarista d'una noia mola, als pares, ens agrada portar-les a karate, que siguin competitives, perquè trobaran un lloc de poder i reconeixement. Però per als nois hem de resignificar el que és el poder. I el poder és saber qui ets. Ells no són responsables de tants segles de patriarcat, s'han de poder construir com vulguin. Han de tenir el poder de la seva pròpia història. Cal saber a qui volen, treballar l'empatia, saber cuidar. Cal saber dir que no per a quan arriba un abusón al pati. El que plantejo és l'expansió de la masculinitat a la part expressiva, a una part considerada femenina i que jo em nego d'una forma radical al fet que s'elimini per al meu fill.
No es corre el risc d'afeblir als nens fent-los creure que estan en una posició de privilegi?
És que això és el que està ocorrent i només fa falta observar la política. Si es continuen construint models on la referència patriarcal en una societat en la qual segons les previsions econòmiques en el 2040 dos de cada tres homes blancs als Estats Units estarà desocupat això genera inevitablement por. Estem davant una crisi global de la masculinitat i en aquest context sorgeixen els polítics ultres, l'auge de Vox, de Orban, de Trump que reflecteix la por dels homes a afrontar la transformació de les dones. Si volem desactivar els ramats hem de treballar amb els nois amb esperança. Molts nens estan heretant una sensació de pèrdua.
Això està només començant?
És que no s'està donant una alternativa. Si s'observa el treball en igualtat de gènere a les escoles, se centra gairebé exclusivament en les nenes. Cal donar una alternativa pedagògica als nens. Els ensenyem a ser brutos, els valorem quan són competitius, però quan fan brutezas els diem que no les facin. Els generem una dissonància cognitiva.
I com es pot aconseguir?
Vull anar al cor del problema, baixar al terreny pràctic per a treballar les identitats no violentes, cuidadores, enriquir el mapa emocional dels nens, com els expliquem què és la desigualtat. Poso referents positius com Pau Gasol o Alfred. Vull que connectin amb el seu cos per a connectar amb les emocions.
És més fàcil avui educar a una nena que a un nen?
Part també des de la meva experiència com a pare. Per al meu és més fàcil apoderar a la meva filla, que treballar el canvi amb el meu fill perquè ens falta elements de poder perquè ell surti reforçat a la selva tòxica que continua existint. El context fa mal als nens dolços.
Cap a on s'han d'encaminar als nens per a treure's aquests estereotips?
Joc amb la idea del superheroi, per a resignificarlo, els animo també a gaudir del món de les nenes que fins ara se'ls és negat. Completar la part utilitarista d'una noia mola, als pares, ens agrada portar-les a karate, que siguin competitives, perquè trobaran un lloc de poder i reconeixement. Però per als nois hem de resignificar el que és el poder. I el poder és saber qui ets. Ells no són responsables de tants segles de patriarcat, s'han de poder construir com vulguin. Han de tenir el poder de la seva pròpia història. Cal saber a qui volen, treballar l'empatia, saber cuidar. Cal saber dir que no per a quan arriba un abusón al pati. El que plantejo és l'expansió de la masculinitat a la part expressiva, a una part considerada femenina i que jo em nego d'una forma radical al fet que s'elimini per al meu fill.
No es corre el risc d'afeblir als nens fent-los creure que estan en una posició de privilegi?
És que això és el que està ocorrent i només fa falta observar la política. Si es continuen construint models on la referència patriarcal en una societat en la qual segons les previsions econòmiques en el 2040 dos de cada tres homes blancs als Estats Units estarà desocupat això genera inevitablement por. Estem davant una crisi global de la masculinitat i en aquest context sorgeixen els polítics ultres, l'auge de Vox, de Orban, de Trump que reflecteix la por dels homes a afrontar la transformació de les dones. Si volem desactivar els ramats hem de treballar amb els nois amb esperança. Molts nens estan heretant una sensació de pèrdua.
Això està només començant?
És que no s'està donant una alternativa. Si s'observa el treball en igualtat de gènere a les escoles, se centra gairebé exclusivament en les nenes. Cal donar una alternativa pedagògica als nens. Els ensenyem a ser brutos, els valorem quan són competitius, però quan fan brutezas els diem que no les facin. Els generem una dissonància cognitiva.
Va portar els seus fills a veure el partit femení que es va jugar a San Mamés.
Que la meva filla jugui a futbol i la porti a San Mamés a veure com juguen les noies significa que la porto al costat lluminós de la vida. Si al meu fill li poso uns mitjons roses no els voldrà, i no convertiré el seu cos en un camp de batalla. Per això insisteixo en l'estratègia envolvente. Em criden de col·legis, perquè no saben què fer. Com no hi ha precedents no se saben què vol dir ser un noi desitjable, exercir un lideratge, voler i ser estimat. Vull posar llum a les possibilitats dels nois. Parlar de poder, del cor, de les emocions.
EDUCAR AVUI
“Portar a la teva filla a karate avui mola, però no tenim referents per als fills”
LA POLÍTICA
“Cal treballar amb els nois amb esperança, la por porta a votar l'extrema dreta”
Que la meva filla jugui a futbol i la porti a San Mamés a veure com juguen les noies significa que la porto al costat lluminós de la vida. Si al meu fill li poso uns mitjons roses no els voldrà, i no convertiré el seu cos en un camp de batalla. Per això insisteixo en l'estratègia envolvente. Em criden de col·legis, perquè no saben què fer. Com no hi ha precedents no se saben què vol dir ser un noi desitjable, exercir un lideratge, voler i ser estimat. Vull posar llum a les possibilitats dels nois. Parlar de poder, del cor, de les emocions.
EDUCAR AVUI
“Portar a la teva filla a karate avui mola, però no tenim referents per als fills”
LA POLÍTICA
“Cal treballar amb els nois amb esperança, la por porta a votar l'extrema dreta”
L'entrevista és molt inspiradora. El llibre va adreçat als nens. Aquí n'hi ha un fragment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada