Ara mateix el model productiu que mana al món és així: els recursos surten de la natura, es transformen en materials i després en productes que els minoristes venen als consumidors perquè compleixin una funció. Quan l'han complert, es llencen. I tot torna a començar. És un model lineal, on només una petita part dels residus són útils, perquè els productes no estan dissenyats per reutilitzar-se. Segons els experts, aquest model, al ritme actual, és insostenible des del punt de vista mediambental: cada cop hi ha més gent al món que vol més productes i cada cop hi ha menys recursos naturals.
Però hi ha alternatives. I una ja comença a ser abraçada per grans multinacionals com les sueques H&M i Ikea. Es tracta de l'economia circular, una teoria que defensa que cal un canvi de model productiu, que passi de lineal a circular. És a dir, que des del disseny dels productes fins a la manera de comprar-los, tot estigui pensat com un camí de doble via: del venedor cap al consumidor i del consumidor cap al venedor. Seria l'equivalent als envasos retornables en què es venia la llet fa dècades, però aplicat a tota l'economia mundial. Si es fes, només en productes (és a dir, sense comptar els diners que es puguin fer derivats de noves oportunitats de negoci) el món s'estalviaria 700.000 milions de dòlars (530.000 milions d'euros, la meitat del PIB espanyol), segons les estimacions de la fundació Ellen McArthur, que promou l'economia circular.
Canvi de paradigma
I el vent bufa en la direcció adequada per a aquest canvi. Segons el director general de la fundació d'estudis Creafutur, Guillem Ricarte, el consum circular és una tendència a l'alça perquè entronca a la perfecció amb el moment actual del consum. D'una banda, el nou consumidor prioritza l'"accés per sobre de la propietat", és a dir, no li importa tant tenir coses com poder-les fer servir. I això es veu amb el triomf de serveis com Netflix i Spotify, i també amb l'auge del consum col·laboratiu, les empreses per compartir vehicle o fins i tot electrodomèstics. Tot plegat va en la línia de l'economia circular.
H&M és una de les empreses més grans que han desenvolupat el model. La primavera passada el segon grup tèxtil del món (per darrere d'Inditex) va llançar una iniciativa per recollir la roba que els seus clients ja no volien fer servir. Van instal·lar uns contenidors en una trentena de botigues a Espanya i en diversos països del món perquè els clients hi deixessin les bosses de roba. A cada client que hi deixava una bossa, li regalaven un val de descompte de cinc euros per a la pròxima compra.
Ara l'empresa està començant a estendre la iniciativa a totes les botigues de l'Estat. I és que els consumidors hi han respost: a Espanya han recollit més de 50 tones de roba i, a tot el món, més de 1.500 tones. Aquestes peces s'envien a una empresa alemanya, I:CO, que la recicla per reconvertir-la de nou en teixit que servirà per fer "des de samarretes, fins a draps de cuina o aïllants per a les parets", explica un portaveu d'H&M. A més, la iniciativa té un vessant solidari, perquè destinen dos cèntims de cada quilo de roba a una ONG -en el cas espanyol, a Acción contra el Hambre, tot i que a cada país és diferent.
Precisament, la creixent sensibilització del consumidor sobre la sostenibilitat i l'impacte que el seu comportament a la botiga té al món també juga a favor de l'economia circular, segons Ricarte. Estem assistint a un "canvi de paradigma en el comportament del consumidor", que ara és "molt més conscient de què i a qui compra, i és més racional", explica. És a dir, on abans hi havia consumisme i compres irracionals, ara hi ha més reflexió, i això beneficia els nous models.
El moviment d'H&M té, com es podia esperar, un vessant de campanya de màrqueting, i no és una aplicació perfecta del model circular (que hauria d'incorporar la preocupació per la reutilització de la roba en el disseny del producte mateix). Però és la primera gran empresa que introdueix ingredients del model circular en el seu negoci. Un altre gegant suec, Ikea, també es planteja moviments en aquesta direcció. Segons va publicar el Financial Times a finals de l'any passat, el departament de sostenibilitat de l'empresa de mobles dissenya un pla per oferir lísings -lloguers financers- a baix preu del mobiliari de cuina. L'objectiu, igual que el d'H&M, és "tancar el cercle" dels seus productes, perquè tornin a les botigues a ser renovats i tornats a posar a la venda. Seria canviar el paradigma: d'oferir un producte, a oferir un servei.
L'últim factor que juga a favor de l'economia circular, segons Ricarte, és la tecnologia. Els sistemes de reciclatge i reutilització han millorat i s'han abaratit en els últims anys, cosa que possibilita iniciatives com la d'H&M -que, a més, aprofita la logística inversa per enviar la roba vella als camions buits que tornen al magatzem un cop han descarregat la roba nova.
Les alternatives al model de comprar i llençar que ha fet furor durant la bonança estan servides. Només falta que més empreses s'hi apuntin.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada