9 d'Octubre amb un incert desglaç al País Valencià
Els símptomes d'esgotament de Fabra i del PP es fan evidents -com sempre, oi?
El País Valencià celebra avui la seva Diada amb un panorama polític incert. A punt de fer vint anys d'hegemonia del PP a la Generalitat, 25 de Rita Barberà a l'Ajuntament de València, així com en moltes comarques, sembla que l'idil·li del poble valencià i el PP inicia un lent desgel. El fet que una bona part dels seus dirigents estiguin implicats en casos de corrupció i que la crisi castigui fortament el territori fa que el desgast no tingui aturador. Els últims sondejos indiquen que tindrien un retrocés important fins a perdre la majoria absoluta i donar pas a un executiu d'esquerres i valencianista. Els símptomes d'aquesta caiguda s'observen en nombrosos àmbits. Segons el CIS de finals del 2012, el president Alberto Fabra amb prou feines és conegut per tres de cada quatre ciutadans, una xifra baixa i difícil de remuntar tot i la seva contínua hiperactivitat pública en els informatius de l'ara raquític Canal 9. Les finances estan sota mínims; els serveis socials, ja subdesenvolupats abans de la crisi, han rebut una estocada important (són els últims a aplicar la llei de la dependència), i la moral col·lectiva no remunta. La mala valoració dels polítics (només aproven Mònica Oltra, de Compromís, i Marga Sanz, d'EU) i l'escarni que pateixen en qualsevol acte, ha fet fins i tot que les espectaculars inauguracions -habituals uns anys enrere- i els grans esdeveniments hagin desaparegut d'escena. No hi ha cintes per tallar i el PP evita la foto per por a l'escridassada. En part, el govern valencià rep la seva pròpia medicina. El discurs del PP respecte al rol de les autonomies ha quallat i té efecte sobre el seu propi programa de govern. El País Valencià és una de les comunitats on s'està més d'acord que la solució als problemes passa per eliminar les autonomies o treure'ls poder. Més d'un 30% voldrien un estat centralitzat i un 28% desitjarien reduir competències al Consell. Donada la situació actual, molts ja s'aferren al canvi. Tot i que el PSPV està en caiguda lliure, les bones dades de Compromís i d'EUPV fan que, per primera vegada en molts anys, s'albiri un canvi al carrer de Cavallers. Tanmateix, el PP no només ha aplicat al País Valencià un programa de govern, sinó que ha canviat el model social. Més enllà del més que probable ressorgiment de l'anticatalanisme (de conseqüències incertes) i del teixit associatiu i popular que ha desenvolupat o impulsat el PP en benefici propi, la seva implantació arreu del territori és, en termes comparats, superlativa. Per exemple els afiliats al PP valencià arribarien a 150.000, un 17,3% del total espanyol, malgrat que la població valenciana és l'11% del total de l'Estat. A Alacant, per exemple, té 76.000 militants. Entre els aspectes discursius del PP, n'hi ha un que s'ha fet servir d'allò més: defugir responsabilitats. Les xifres no deixen lloc a dubtes: els valencians consideren com a primer responsable, en tots els àmbits, l'executiu central. Els casos més simptomàtics són educació i sanitat, transferides per complet. En tots dos casos, i malgrat que l'enquesta va coincidir amb el famós episodi de les mantes a les escoles valencianes, els ciutadans en fan responsable l'executiu central. Una tendència que amb Mariano Rajoy al poder ha disminuït només una mica. Context enrarit per al PP El 9 d'Octubre se celebra en un context desconcertant per a un PP que no pot presumir gairebé de res i al qual la bandera és l'única cosa que el pot salvar. Un context que, al mateix temps, és favorable per als que volen un canvi. Un canvi que necessitarà, com tot, dotar-se de sentit i contingut per revertir el sentiment ciutadà que les institucions pròpies són més un destorb que no part de la solució. En definitiva, caldrà treballar per fer realitat una utopia tan necessària per a alguns com incerta per a tothom.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada