Escriptura i renovació pedagògica (I)
A vegades les notícies pedagògiques semblen coincidir en un mateix sentit. Al mateix temps que a Europa el Grup d'Experts sobre Alfabetització de la Comissió Europea ens assegura que el 20% dels nostres adolescents no saben llegir un text mínimament complex, als Estats Units una escola de Staten Island, la New Dorp High, que acull alumnes amb problemes d'aprenentatge, ha provocat un gran debat pedagògic en demostrar que es pot tenir èxit amb una recepta aparentment senzilla i, en tot cas, no gens avantguardista: treballant sistemàticament les estratègies de la bona escriptura. Si aquest debat ha assolit un ressò tan gran és perquè coincideix amb un replantejament general dels programes educatius en el si dels estats.
Després d'haver provat diferents fórmules per intentar millorar els seus depriments resultats, la New Dorp High va comprovar que mentre un alumne no sàpiga escriure bé no pot expressar de manera coherent un pensament. I, certament, els seus alumnes escrivien molt malament. Sovint no sabien què fer davant un full en blanc. Però també van descobrir que la raó d'aquesta incapacitat no es devia a cap misteri, sinó a que, simplement, ningú no els havia ensenyat les estratègies que els hi podien permetre. Els professors, en conseqüència, van decidir deixar d'actuar a classe com si els alumnes poguessin descobrir autònomament com escriure bé i van insistir, tots plegats, fossin de la matèria que fossin, a proporcionar-los les eines sintàctiques adients. "Donem-los fórmules precises -van dir- que després, quan sàpiguen com escriure bé, ja trobaran com saltar-se-les".
Escriptura i renovació pedagògica (i II)
13/10/2012
Tots els professors de la New Dorp insisteixen, cada dia, a cada classe, en la importància de construir oracions clares i ben connectades mitjançant les locucions conjuntives, amb el propòsit d'ensenyar als alumnes a enraonar sobre temes complexos amb criteris d'unitat, coherència i èmfasi. Tots es mostren també d'acord que la incapacitat per expressar-se lingüísticament frena el desenvolupament intel·lectual de molts alumnes. Qui no sap emprar correctament les estructures de la seva llengua està incapacitat per fer-se entendre i, per tant, per entendre's. Esforçar-se per escriure bé és, doncs, esforçar-se per mostrar i per descobrir idees. Molt sovint estem tan preocupats estimulant la creativitat dels nostres alumnes que negligim la importància de l'expressió clara de les idees complexes. La gramàtica no es pot ignorar sense minvar la capacitat expressiva. Quant de mal ha fet a les nostres escoles un foment acrític de la creativitat basat en l'estúpida idea que per ser creatiu no calen coneixements! Que ja n'hi ha prou tenint sentiments! Com si la gent que ens envolta estigués permanentment interessada en la nostra intimitat! La vida en comú és possible si hi ha també una sintaxi comuna que cal dominar si no volem acabar arraconats.
La New Dorp ha posat de manifest que de vegades no necessitem innovacions radicals, sinó prou seny per aprofitar el que sigui vàlid, encara que sigui vell. Però ens ha demostrat una cosa més: que per poder tenir èxit a l'escola calen pràctiques reflexives que permetin identificar els problemes i trobar sense prejudicis les solucions.
Tots els professors de la New Dorp insisteixen, cada dia, a cada classe, en la importància de construir oracions clares i ben connectades mitjançant les locucions conjuntives, amb el propòsit d'ensenyar als alumnes a enraonar sobre temes complexos amb criteris d'unitat, coherència i èmfasi. Tots es mostren també d'acord que la incapacitat per expressar-se lingüísticament frena el desenvolupament intel·lectual de molts alumnes. Qui no sap emprar correctament les estructures de la seva llengua està incapacitat per fer-se entendre i, per tant, per entendre's. Esforçar-se per escriure bé és, doncs, esforçar-se per mostrar i per descobrir idees. Molt sovint estem tan preocupats estimulant la creativitat dels nostres alumnes que negligim la importància de l'expressió clara de les idees complexes. La gramàtica no es pot ignorar sense minvar la capacitat expressiva. Quant de mal ha fet a les nostres escoles un foment acrític de la creativitat basat en l'estúpida idea que per ser creatiu no calen coneixements! Que ja n'hi ha prou tenint sentiments! Com si la gent que ens envolta estigués permanentment interessada en la nostra intimitat! La vida en comú és possible si hi ha també una sintaxi comuna que cal dominar si no volem acabar arraconats.
La New Dorp ha posat de manifest que de vegades no necessitem innovacions radicals, sinó prou seny per aprofitar el que sigui vàlid, encara que sigui vell. Però ens ha demostrat una cosa més: que per poder tenir èxit a l'escola calen pràctiques reflexives que permetin identificar els problemes i trobar sense prejudicis les solucions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada