Futurs mestres
"Els alumnes arribaven amb un nivell de faltes escrivint la llengua" Maria de la Pau Cornadó
Amb aquesta curiosa frase va descriure la degana de Ciències de l'Educació de la UdL el paupèrrim nivell de llengua dels aspirants a mestres. I és per això -ens en informava el TN migdia de dimecres- que a Lleida han dit prou: a la vuitena falta els suspenen.
Vicenta González, de la UB, anava més forta: per cada falta resten dos punts i, per tant, si en fan 3 ja no poden aprovar. Com aproven? Són flexibles: els deixen tornar a presentar el treball amb les faltes corregides.
Però qui sap el pa que s'hi dóna es fa ben poques il·lusions. Parlem clar: en dos folis l'alumne mitjà pot fer unes 20 faltes, bona part de les quals el professor universitari fa veure que no veu o és incapaç de detectar.
Però les faltes rai. El drama són els textos deslligats, l'ús constant de paraules amb sentits que no tenen, la barreja caòtica de registres, l'erràtica puntuació i, sobretot, la incapacitat d'explicar idees abstractes amb un llenguatge propi.
De què serveix aixecar el llistó contra una riuada de semianalfabetisme funcional? La feina caldria fer-la abans, entenent que per llegir i escriure bé -no estic parlant d'ortografia- s'ha de llegir i escriure molt sota l'atent control i guia d'algú amb una alta competència lingüística.
Es pot fer això en el cafarnaüm que són moltes aules? Tenim docents prou preparats? Ho fan els pares? Sovint no, no i no. Per això, si no fem un canvi radical de prioritats, seguirem condemnats a deprimir-nos llegint els comunicats plens de faltes dels mestres dels nostres fills.
Petita polèmica als mitjans de comunicació aquest mes de maig, rellevant per a qui ensenya a futurs mestres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada