Els experts 'neoliberals'
Durant les dues últimes setmanes alguns mitjans han filtrat un informe elaborat per la Comissió d'Experts per a la Reforma de l'Administració de la Generalitat. Es tracta d'un document que la Generalitat finalment ha fet públic fa uns dies. Jo sóc un dels cinc membres de la comissió esmentada, i m'he sentit indefens i agredit per les exageracions i distorsions que han fet alguns mitjans, unes exageracions i distorsions de les quals s'han fet ressò els sindicats de manera senzillament esperpèntica.
De totes les acusacions de què hem estat objecte els membres de la Comissió, la que més em disgusta és que siguem etiquetats de "banda de neoliberals". No conec l'adscripció ideològica de la resta de components; ni m'importa ni l'he descobert en les nostres reunions, que han transitat per temes estrictament tècnics. Però sí que he de dir que jo no sóc neoliberal, i que en tota la meva trajectòria acadèmica i en els llocs d'alt càrrec que he ocupat a l'administració m'he significat per fer una defensa extrema de tot el que és públic i per ser sempre crític amb els postulats neoliberals. Una altra lluita per la qual m'he caracteritzat, incomodant sempre el govern de torn, és la meva àcida crítica a la politització que estan patint moltes administracions públiques del país.
Crec que s'ha produït una vinculació perversa i interessada entre una proposta d'administració moderna, eficaç i eficient al servei del ciutadà amb un model d'administració neoliberal. La resistència al canvi i la lògica corporativa d'uns escassos empleats públics (amplificats per uns sindicats caducs) és l'explicació d'aquesta vinculació. Els temes que han causat alarma i que tractaré de forma sintètica en aquest article són dos: la pèrdua de la majoria de la condició de funcionari i la privatització de bona part de l'administració.
Sobre la desfuncionarització, la proposta és que només posseeixin la condició de funcionaris aquells que desenvolupin funcions d'autoritat. I jo afegeixo: tots els que tenen contacte amb el nivell polític en el cas que no els protegeixi un estatut del directiu públic (iniciativa que també proposa la Comissió) de les interferències polítiques. La resta no té cap sentit que siguin (siguem) funcionaris, i poden estar acollits al règim laboral. Dues clarificacions: primer, no es proposa sota cap concepte que els que actualment són funcionaris deixin de ser-ho. Ho continuaran sent fins a la jubilació, ja que han accedit a aquesta condició amb unes regles del joc que seria insensat modificar a meitat del partit. Es tracta que els treballadors de nou ingrés ho facin més per la via laboral que funcionarial, ja que no requereixen una legislació laboral especial. Segon, els nous laborals han de ser seleccionats pels principis d'igualtat, capacitat i mèrit de manera estricta. Amb tota lògica, la seva relació contractual hauria de ser vitalícia, llevat de casos excepcionals i totalment objectivables d'evident falta de rendiment o de caiguda extrema de la demanda.
Sobre la privatització (més correcte seria parlar d'externalització , és a dir, de serveis de titularitat pública prestats per organitzacions privades amb ànim o sense ànim de lucre), cal dir que aquesta pràctica ja està molt avançada a la Generalitat. Solament els romàntics consideren que una administració pot prestar per ella mateixa, de manera autàrquica, amb eficàcia i eficiència tot l'univers de serveis públics. Si es vol mantenir l'estat del benestar és imprescindible unir el sector públic amb el privat però sota el comandament públic. El que fa el document és precisament aconsellar que es posin límits a l'externalització (actualment no n'hi ha, i s'externalitzen funcions d'autoritat o que formen part delcor institucional ). A més, el text posa èmfasi a establir potents sistemes de direcció, control i avaluació d'aquestes externalitzacions, que ara solen brillar per la seva absència. Es tracta de preservar l'interès general, és a dir: la qualitat d'aquests serveis públics i al mínim cost possible.
Queden molts temes per comentar dels que ha tractat la Comissió (impuls de valors públics, despolitització, simplificació d'organismes i estructures, professionalització de la direcció pública, etc.) en els dos mesos de temps que ens ha donat el Govern per elaborar l'informe. Però considero que aclarint únicament aquests dos elements ja queda certificat que la Comissió només ha intentat, modestament, dibuixar una administració moderna en el marc d'un estat del benestar. No veig en això cap aroma neoliberal.
Els comentaris són molt interessants i complementen la perspectiva:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada